18 d’octubre de 2017

LA GASTRONOMIA ROMANA

El fet d'alimentar-nos forma part del nostre dia a dia des del principi de la vida en el planeta Terra. Com he dit, és un fet que es repeteix diverses vegades quotidianament, però la manera de menjar ha anat evolucionant des de sempre.
Però bé, jo només us parlaré de la gastronomia a l'Antiga Roma.

L'alimentació diària dels romans consistia en un esmorzar complet, un dinar lleuger, i el sopar, l'àpat més important.

L'ESMORZAR
A l'esmorzar o ientaculum, es podia beure llet o vi amb mel, i per menjar hi havia una gran varietat d'aliments a triar: pa untat amb all, formatge, ous, raïm, olives, fruits secs... Els nens podien menjar altres aliments com galetes o dolços.



Llet i formatge, raïm, vi amb mel, pa untat amb all i olives, aliments que era comú trobar en àpats dels romans.


Era un àpat en el qual no hi mancava pràcticament res per tal de quedar tip.

El que és curiós, com podem observar, és que no es menjaven aliments gaire diferents als que podríem menjar avui dia en un esmorzar complet, excepte pel pa amb all, les olives o la beguda de vi amb mel, que seria el menys comú de trobar en un àpat matutí en l'actualitat.

EL DINAR
El prandium, o el que vindria a ser el dinar per a nosaltres, era un àpat força lleuger i ràpid que se solia prendre a peu dret, en el que s'acostumava a menjar les sobres del sopar del dia abans.

EL SOPAR
L'anomenada cena, seria el que nosaltres considerem el sopar, i era l'àpat més llarg i en el que es menjava amb més abundància. Es solia convidar a familiars i amics, i era, principalment, una ocasió per gaudir.

El sopar es dividia en tres parts:

- El gustus o gustatio, on s'hi prenien diversos entrants: ous, peix en salmorra, olives, enciam, ostres, bolets...

- Al sopar pròpiament s'hi servien plats amb verdures, carns i peixos, cereals, llegums o ous.

- El secundae mensae seria l'equivalent a les postres, que consistia en fruita o dolços.


Verdures, llegums, fruites, bolets, ous, ostres i peix en salmorra, aliments comuns en un sopar romà.

PREPARACIÓ I CONSERVACIÓ
Haureu notat que a l'Antiga Roma no es consumien aliments tan diferents als que mengem a l'actualitat, però sí que els preparaven i conservaven de maneres distintes a com ho fem nosaltres.

S'utilitzaven condiments, a vegades fins i tot de manera excessiva, però es feien servir per la majoria de plats, inclosos algunes receptes dolces.

Els condiments més habituals eren algunes espècies: la farigola, el julivert, la menta, el pebre, el comí...

I d'altres potser no tan utilitzats com el sèsam, el gingebre, la matafaluga o la mel.
També s'usaven salses, que sovint es preparaven a partir d'espècies.






Pebre, comí, matafaluga, farigola i sèsam, algunes de les espècies usades pels romans per preparar receptes.


Per tal de conservar els aliments, a l'Antiga Roma és evident que no tenien frigorífics o congeladors, per tant, els romans van trobar diverses maneres de mantenir els aliments per tal que no es fessin malbé:

- Salar.
- Fumar.
- Posar en vinagre.
- Fermentació.
- Posar en salmorra.
- Assecar.
- Coure en vi.
- Bullir.
- Mantenir en oli d'oliva o mel.



Tonyina en oli, fruita assecada, peix fumat i carn en sal, alguns dels mètodes utilitzats per conservar aliments en l'Antiga Roma.


A continuació deixo un vídeo fet per unes alumnes de llatí de 4t d'ESO de l'Institut de Premià de Mar, en el qual s'expliquen quins aliments es conservaven amb cadascun d'aquests mètodes.



Marta Orte
1r Batx

8 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Una entrada molt interessant! Com molt bé has dit, la gastronomia ha anat variant al llarg del temps, i poder saber-ne sobre cultures antigues és important, perquè ens diu d'on venim. També és interessant saber sobre tècniques de preparació i conservació, perquè avui en dia, amb els avenços tecnològics, sembla que no sabem ferres sense un microones o una nevera.

Ferran Gil ha dit...

Cal tenir en compte que l'època romana va ser fonamental per construir els fonaments de la societat dels nostres dies i sobretot del nostre territori, i un exemple d'això és la gastronomia.
L'esmorzar romà era, sens dubte, un àpat d'allò més semblant del d'avui, sobretot perquè la presència d'hidrats de carboni, tan valorats avui, és important.
Pel que fa al dinar, és segurament l'àpat amb el qual més ens allunyem. En el nostre país el dinar és un àpat molt ben considerat i fonamental, on es menja molt i amb molta varietat.
Per últim, en relació al sopar, sí que podem observar que nosaltres no el tenim tan ben considerat com ells. De fet, el sopar d'avui en dia es recomana no menjar en gaires quantitats per no anar gaire tips a l'hora d'anar a dormir perquè sinó no hi ha qui cremi l'energia que porta els aliments!

Preet Kaur ha dit...

Res de comparacio amb l'actualitat. Les ides per conservar, la veritat m'han sorprès bastant, que amb tanta tecnologia ens hem oblidat de que com ho feien els nostres avantpassats. I que a l'esmorzar es pugui beure vi amb mel... se'm fa molt estrany, de veritat. Però tot i això no hi ha gaires deiferències amb els menjars. Molt interessant.

Silvia Pampliega ha dit...

si que és veritat que el menjar i els àpats podem dir que eren bastant semblants amb els que fem avui dia, però les tècniques de conservació són molt diferents de les de l'actualitat! M'ha semblat molt interessant l'entrada ja que és bo saber què menjaven els nostres avantpassats.

nora prado garcia ha dit...

és impressionant el què podien menjar amb el que mengem nosaltres ara! es gaire bé idèntic, però el més interessant i més diferent a l'actualitat és el fet de que el sopar fos l'àpat més important del dia, cosa que en l'actualitat és considera el esmorzar el àpat més important del dia. Ha sigut molt interessant l'article!

Martina Vilar ha dit...

Tot el que menjaven, és tot el que mengem. Jo penso que a l'hora de sopar menjaven massa. Actualment, diuen que menjar molt a l'hora de sopar no és bo per la salut. És curiós que en aquella època existís galetes i dolços, jo pensava que aquests aliments no existien en l'època dela romans.

Helena ha dit...

És curiós que la seva dieta sigui semblant a la nostra, això es degut al clima que més o menys, és semblant. És evident que les formes de conservació dels aliments han variat al llarg de la història degut als avenços amb la tecnologia. De la mateixa manera que la conservació ha canviat, també ho ha fet importància dels àpats: a diferència de nosaltres, ells consideraven el sopar com a l'àpat més important, factor que dista clarament de la nostra quotidianitat. Molt bona entrada.

Paula Sala ha dit...

Podem observar diferències clares amb la nostra cultura gastronòmica, com el fet que els sopar sigui l'àpat més important i el més complert, o els diferents mètodes per poder conservar els aliments, cosa comprensible ja que no tenien els avenços tecnològics que tenim ara. Tot i així, la varietat d'aliments és semblant, cosa que ens fa pensar amb l'antiguitat del que ara anomenem "dieta mediterrània". Bona entrada!