LA DEESSA DE LA BRUIXERIA

Hècate és una deessa d'origen arcaic, dilla d'Asteria i Perses, descendent directe de la generació dels Titans i independent del panteó Olímpic.
A més, Zeus reconeix els seus poders i antics privilegis, i això fa que el seu poder sigui encara més gran. 
Amb el temps, la personalitat d'Hècate es difumina i apareix una deessa molt més obscura i inquietant, vinculada al món de les ombres. A diferència d'Artemisa, que representa la llum de la lluna i el resplendor de la nit, Hècate representa la foscor i els seus terrors.
Estàtua de la deessa Hécate

Es creia que, a les nits sense lluna, la deessa baixava a la terra amb un grup de gossos fantasmals, així avisant la seva aparició. Ella enviava als humans als terrors nocturns: aparicions de fantasmes, espectres que menjaven carn humana, en qualsevol forma que s'imaginés, especialment a nens i dones per espantar-los.

Era la deessa de la bruixeria i tot allò arcaic, i l'adoraven especialment mags i bruixes, que feien sacrificis d'animals com el xai, gossos negres, sempre durant lluna plena. En aquests, ella apareixia en forma de gossa, euga, lloba, etc.
Tot i això, els mariners també la tenien com a deessa preferent i sempre li demanaven bones travesses. Els romans la van identificar com la deessa dels creuaments dels camins i els llocs vinculats amb la màgia. Es creia que Hécate i els seus gossos apareixien a espais apartats, que eren els llocs espectrals i dimoníacs. 


La mitologia també parla d'Hécate com una de les deesses més poc conegudes, la filla menor deZeus, que havia estat deessa de la lluna. A l'inframón era coneguda com la reina invencible i era qui portava les cerimònies de purificació o expiació de les ànimes. Ferea era un sobrenom d'Hècate.



Alba Riera
2n batx

Comentaris

Martina Segura ha dit…
M'ha semblat molt interessant llegir aquesta entrada sobre la deessa de la bruixeria, la meva pregunta és: Per quin motiu la personalitat d'Hècate es difumina i apareix una deessa obscura?
Isabel Ortuño ha dit…
Ostres, ha estat realment interessant llegir l'entrada sobre Hècate, però també m'agradaria afegir que el fet de que se la conegués com a deessa de la lluna ve per la seva mare Astèria que es la deessa de les estrelles.
També m'agradaria afegir que el que la caracteritza son les tres diferents fases de la lluna, la creixent com a la infantessa, la plena com a l'edat adulta i finalment la minvant com a l'edat anciana.
¿Però en coneixies de la seva aparició al mite del rapte de Persèfone i que es va fer la seva protectora perquè tenia por a la foscor?
Paula García ha dit…
Deixam afegir que s'acostuma a representar amb dues torxes o una clau, i posteriorment es va representar en forma triple
Duna Garcés ha dit…
M'ha interessat tant, aquesta deesa, que he buscat alguna informació adicional.
Es diu que durant la Segona Guerra Olímpica (exèrcit Olímpic contra exèrcit de Titans), farta de que no se la tingués en compte, va recolzar el bàndol de Cronos. Després de tot, va penedir-se del què havia fet i va fer les paus amb els Olímpics.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE