10 MENTIDES SOBRE L'ANTIGA GRÈCIA (II)

Seguim veient la realitat sobre l'antiga Grècia:


6. La guerra de Troia, en dubte.
La guerra de Troia és un dels relats èpics més famosos del món. Fins i tot hem heretat expressions com la de "cavall de Troia" per referir-nos a un atac sorpresa com un regal, o "el tal·lo d'Aquil·les" referint-nos al punt dèbil que va ocasionar la mort de l'heroi aqueu a la batalla entre els grecs i els troians. 


Encara que el rastre d'aquesta guerra ha estat molt present a la cultura occidental, la veritat és que no hi ha cap evidència ni cap prova que la guerra de Troia realment succeís.
Després de moltes investigacions, els historiadors han trobat restes d'allò que podria haver estat Troia, i es creu que aquesta ciutat podria haver estat atacada i saquejada en alguna moment de la seva història, però no hi ha cap prova que demostri que el relat mitològic és cert. El que sí que és més probable és que Troia patís un atac que acabés essent un setge.
La guerra de Troia


7. La Batalla de Termòpiles
Aquesta batalla la coneixem per la famosa pel·lícula de "300", de Zack Snyder, del 2007, ja que explica la batalla de les Termòpiles. Però, els fets d'aquesta producció no són exactes. La majoria de nosaltres creuen que els espartans van ser els únics defensors de l'estret de Termòpiles davant l'exèrcit persa, i que van salvar Grècia, però no és així.



És vertitat, però, que l'ajuda dels espartans va ajudar a endarrerir l'atac, però encara així, els soldats liderats per Xerxes I van provocar danys molt greus a Grècia. 

A més, també és cert que els perses es van retirar després de perdre una important batalla naval.


La pel·lícula la protagonitzen 300 soldats espertans que s'enfronten als soldats perses. 

A la realitat, van començar la batalla amb uns 7.000 homes de les tropes gregues, però als últims dies de la batalla, van quedar-ne uns 4.000: 300 espartans, 400 tebans, 700 tespians i 80 micènics.
La batalla de Termòpiles, de Jaques-Louis David


8. Els guerrers espartans eren homes de ferro
La imatge d'un guerrer que formà part de l'exèrcit d'Esparta s'ha tornat un tòpic al llarg del temps. Se'l descriu com un home dur, que viu només per lluitar i matar. Es passaven el dia entrenant-se i mai entraven en contacte amb les dones.

Però, a la realitat, també feien moltes activitats artístiques i culturals com ballar, cantar, actuar, i a més, la majoria d'aquestes activitats les feien amb noies de la mateixa edat. 
A més, quan es feien massa vells per lluitar, els guerrers veterans es dedicaven a educar els més joves i, així doncs, la vida d'un espartà no era entregar-se totalment a la lluita fins que els arribava la mort.
Miniatura de la pel·lícula "300"


9. El teatre grec era oci pur
El teatre era l'entreteniment de gran part de la població grega, sobretot durant les èpoques de festivals i rituals religiosos dedicats als déus com Dionís, déu del vi, del teatre i de la festa. Però el teatre de la Grècia antiga no s'assembla gens a l'actual, sinó que era molt simbòlic. De fet, per comprendre completament els diàlegs calia tenir coneixements del significat simbòlic i del context miològic, per què, a més, incloïen la participació del públic.
Relleu d'una representació de teatre grec

10. Els grecs no destacaven pels avenços tecnològics

L'antiga Grècia es recorda per les disciplines com l'art, les matemàtiques i la filosofia. Tot i això, també van fer descobriments tecnològics molt importants i moderns pel seu temps. 
Per exemple, al segle XX, un submarinista que explorava les costes de l'illa Anticitera va trobar restes d'un aparell mecànic, el qual els científics van batejar-lo amb el nom de "mecanisme d'Anticitera". Aquest s'utilitzava per predir eclipsis solars i també com a calendari per a la celebració dels Jocs Olímpics i altres celebracions com els jocs de Dodona o els Pítics.

La màquina estava construïda a base de discos que es mantenien sincronitzats amb el sol i la lluna, i va ser la primera computadora analògica (el primer ordinador). Encara que no es sap el creador, els estudis més recents han dit que el més possible és que fós Arquimedes.
Restes del mecanisme d'Anticitera

Alba Riera
2n batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Em sembla molt bona idea que s'expliquin 10 mentides sobre l'antiga Grècia, molt interessant. La meva pregunta és, que en l'apartat 6, la guerra de Troia en dubte, quines són les restes que es van trobar del que podria haver estat Troia, és a dir, quines restes van trobar per indicar que el que es diu de la guerra podria no ser veritat

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)