LA MÀSCARA A L'ANTIGA ROMA

Les màscares, un element tant significatiu en el món actual, situen el seu orígen a Roma i Grècia. A Roma, l'ús de la màscara va començar a evolucionar quan la portaven actors en les festes fúnebres, perquè es reconegués i recordés el rostre del difunt. A partir d'aquesta ocupació per part d'actors, la careta ràpidament va ser utilitzada per a diferents finalitats. Van començar a usar-la els actors per representar fidelment en les seves obres els rostres dels personatges històrics que estaven interpretant. Ràpidament, es va adoptar el seu ús a les festes saturnals a Roma, i les hi va començar a usar amb caràcter festiu, donant origen a la utilització en el que avui és el nostre carnestoltes. Amb aquestes caretes es van començar a realitzar escenes còmiques dels ritus sagrats. Van anar evolucionant i canviant els seus usos, fins a l'actualitat, en què és freqüent solament en les "carnestoltades".

Els etnòlegs, d'altra banda, situen el naixement de la màscara en el moment en què es produeix la autoconsciència, que és la consciència d'un mateix. El seu ús es remunta a la més llunyana antiguitat trobant-se entre els egipcis, grecs i romans. Els grecs les empraven a les festes dels déus; els romans, com és esmentat anteriorment, durant les lupercàlies i les saturnàlies i, a més a més, en les representacions escèniques.

Aquest element, únicament inutilitzat pels mims en l'antiga Roma (fent referència a les actuacions teatrals), era imprescindible. Entre els grecs i romans, les màscares eren una espècie de casc que cobria enterament el cap i a més de les faccions del rostre, tenia pèl, orelles i barba, havent estat els grecs els primers a usar-les en els seus teatres a fi que els actors poguessin assemblar-se físicament al personatge que representaven. 

Avui en dia, en canvi, la màscara ja no és un element necessàri a l'hora de representar escenes teatrals ja que se li dóna una major importància a l'expressivitat i la gesticulació a l'hora d'actuar. La caracterització dels actors d'avui en dia, com la roba, perruques o maquillatge, serien els equivalents a la màscara que utilitzaven els autors romans.












Aquesta és la imatge d'una màscara romana antiga.

Paula Cros

Comentaris

Unknown ha dit…
m'ha agradat saber que les màscares venen ja de molt lluny i veure que encara s'utilitzen gairebé per les mateixes coses!
Unknown ha dit…
Em sembla molt interessant i a l'hora una mica estrany saber que les màscares es van inventar per poder recordar als difunts durant el seu enterrament. És una de les coses, l'origen de la qual mai m'havia preguntat.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES