D'ACORD, NOMÉS HI HA INFERN, I SI EM MORO, CAP A ON TIRO?

Quan els grecs i els romans morien només tenien una opció, l'infern. 

Però no era un infern com el que nosaltres ens imaginem, tenia el seu cantó bo i "su lado oscuro" estava ordenat. 

persusasiu eh... 

Principalment vas a parar a la vora d'un riu, que es deia Aqueront on t'hi trobaves un home amb una barca que es deiu Caront. Aquest home cobra un òbol, que és una moneda de plata. Tots els qui no poden pagar aquesta moneda es queden vagant per la vora del riu per tota l'eternitat. 

Jo tinc aquesta moneda i puc pagar a Caront perquè em passi a l'altre costat, pel camí vaig veient les ànimes perdudes dins l'aigua i no és gaire agradable... 

Caront amb la seva barca

Ara toca decidir si he sigut bona o no, però això no ho decideixo jo evidentment, això ho decideix Minos (rei de Creta) i Èac (rei d'Egina) tot un honor.

Bé, després d'uns moments meditant decideixen que he sigut bona :)
I això em porta als Camps Elisis! Un paradís, tot molt ben cuidat. Allà em puc trobar amb els herois guerrers i els homes victoriosos que viuen benauradament. 

Però com tot, els Camps Elisis tenen normes (que varien segons l'escriptor que en parli) en el cas de Píndar, que era un escriptor grec molt important que va viure a l'any 518a.C, Cronos diu: 

"Y aquellos que mantengan tres veces su juramento,
Manteniendo sus almas limpias y puras,
Jamás dejarán que sus corazones
sean manchados por el mal y la injusticia y, la venalidad brutal.
Ellos serán dirigidos por Zeus hasta el final:
 Al palacio de Cronos."

I així em trobo aquí, als camps Elisis, unes vacances ben merescudes. 

Camps Elisis

Mariona Lucas

4t ESO