ORFEU I EURÍDICE

Orfeu era un cantant , el qual se li atribuïen habilitats sobrenaturals, tot i ser un mortal. Molts escriptors deien que amb la seva música era capaç d'encantar persones i bèsties. Ens diuen que amb la seva veu i la seva lira, animals, boscos i muntanyes seguien el ritme de la seva música. També es deia que amb la seva música podia purificar malalties i malediccions. Es diu que Orfeu va arribar a fer ombra Apol·lo, déu de les arts, i es va casar amb Eurídice.

         Orfeu i Euridice, P.P.Rubens

Eren una parella feliç, fins que un dia una serp va mossegar Euridice i ella va morir. En aquell moment, Orfeu, trist per la mort de la seva dona, només tocava melodies tristes i doloroses, fins que les nimfes el van convèncer per recuperar a Euridice, i Orfeu es va aventurar a l'inframon per rescatar a la seva dona. Orfeu va anar a buscar Caront (el barquer de l'inframon), perquè el portés a l'inframon. Ell va negar-s'hi, però Orfeu va utilitzar la seva lira per embruixar-lo i que li conduís. Un cop allà es va trobar Cèrber, el gos d'Hades, que no el deixava passar. Així que per evadir-lo va tocar la lira i va aconseguir adormir-lo. I amb la mateixa estratègia va poder entendrir el cor de Persèfone i Hades, el qual va accedir a que portés la seva dona al món dels vius amb una condició, que hauria d'anar darrere d'ell i que no li podia veure la cara fins arribar al món dels vius, si no ella tornaria a morir i aquest cop per sempre. 

Orfeu, veient la possibilitat de poder tornar a estar amb la seva estimada, va accedir. Però just quan estaven a punt d'arribar, Orfeu no va poder evitar girar-se per veure si encara seguia allà. En aquell moment Eurídice  va desaparèixer, i la va perdre per sempre. Orfeu després d'això va decidir aïllar-se del món i es va recloure en el seu dolor. Un dia, Orfeu visità Tràcia, el seu lloc d'origen i allà va començar a tocar la seva lira. En aquell moment les adoradores del déu Dionís, es van enamorar d'ell. Tot i els intents de seducció de les adoradores, Orfeu va rebutjar a totes, i en venjança elles el van matar. Zeus en assabentar-se del final d'Orfeu, va decidir col·locar la seva lira a dalt de tot perquè tothom el recordés, i així va néixer la constel·lació de la lira.


Noah Calleja

1r batx

Comentaris

Paula Soldado ha dit…
Bona entrada! Aquest mite ens recorda la poderosa influència de la música i el poder de l'amor en la vida humana, però també ens alerta sobre les conseqüències de la temptació, la pèrdua i la falta de confiança en els moments decisius.
Tigist Masllorens ha dit…
Bona entrada!! Orfeu, com a músic excepcional, estava connectat amb Dionís i es considerava que la seva música tenia poders màgics. En algunes versions del mite, Orfeu era vist com un seguidor o sacerdot de Dionís, i la seva història reflecteix els temes de la transformació, el sacrifici i la redempció que eren centrals en les festes dionisíaques. Una altra curiositat és que, es veu que aquest mite ha estat aprofitat per molts autors han reinterpretat la història en teatre, en poesia, música...
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! M'agrada molt com el mite fa referencia a la importancia de la musica en totes les cultures i també amb l'amor que surt d'aquesta. Es diu que la lira d'Orfeu va ser fabricada per Hermes a partit d'una closca de tortuga i li va regalar a Apolo.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat molt aquesta història d'amor que com la majoria de mites romans no té un final feliç. Aquest mite també explica la importanca de seguir les normes dels dèus i que cal tenir paciéncia quan desitges aconseguir alguna cosa perquè sinó ho pots perdre tot com Orfeu. La història vol mostrar la importància de l'amor i com aquest està per sobre de tot, fins-hi tot de la mort, ja que ell va continuar estimant a Eurídice fins al final.
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! Llegint-la m'ha picat la curiositat sobre les adorades de Dionís. Com no les coneixia les he buscat i he trobat que eren les seves companyes que ballaven, tocaven el tympanum (instrument de percussió semblant al tambor) i mantenien relacions sexuals grupals amb ell. També són conegudes com les Menades.
Bruna Safont ha dit…
Molt bona entrada! M'ha semblat molt interessant, ja que també ofereix una reflexió profunda sobre temes com l'amor, la pèrdua i les conseqüències dels nostres actes. La manera com Orfeu, amb la seva música màgica, intenta recuperar a Eurídice malgrat les condicions difícils, ens recorda la força de l'amor humà i la seva capacitat per superar els obstacles.
Ishtar Botey ha dit…
Molt bona entrada! M'agradat molt perquè destaca el poder que té la música. La manera com Orfeu utilitza la seva lira per superar els obstacles és fascinant. La història ens ensenya com la música pot expressar les emocions humanes més profundes. Em sembla una historia inspiradora i captivadora.
Nora Agulló ha dit…

Que interessant Noah!
Sabies que segons algunes versions, després de la seva mort, les seves parts del cos van ser llançades al riu Hebrus? Es diu que la seva lira, flotant a la deriva, va arribar a l'illa de Lesbos, on va ser recollida pels habitants de l'illa.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES