ELS MOSAICS A L'ANTIGA ROMA

Hi ha molts monuments a Catalunya fets amb mosaics com el drac i els bancs del Parc Güell, el mosaic del Pla de l'Os de La Rambla o les columnes del Palau de la Música entre d'altres. Aquesta tècnica d'ornamentació va ser molt popular a Catalunya durant l'època del Modernisme però és molt més antiga i  ja en trobem mostres fins i tot a l'època dels romans.

          Parc Güell (Antoni Gaudí)                    Plà de l'Os (Joan Miró)                          Palau de la Música (Domènech i Montaner)

Tot i que els romans utilitzessin molt aquesta tècnica no va ser invenció seva, els mosaics es van començar a utilitzar per a altres civilitzacions anteriors com els assiris, egipcis, perses... Es considera que aquests mosaics són un dels millors i són molt importants perquè han permès estudiar la vida quotidiana i cultural del romans.

Al principi es feien en superfícies planes i servien per decorar els sostres i les parets, rarament es posaven als terres perquè no eren gaire resistents, però al llarg del temps es va perfeccionar la tècnica i pràcticament totes les cases tenien mosaics a terra, ja que donaven valor i poder. Principalment eren dissneys de sanefes de molts colors formats per tessel·les: peces petites de diferents mides de vidre, marbre, pedra o esmalt.

Quan ja van començar a dominar aquest art es representaven temes més complexos, plantes, animals, fets de la vida quotidiana i la mitoligia així com també van incorporar petits textos o inscripcions.

En funció de la forma i mida de les tessel·les es poden identificar principalment sis tècniques diferents de mosaic:

1.Opus Signium: És la més senzilla i econòmica i consistia en una barreja de ceràmica de color vermellós de base que es decorava amb unes petites tessel·les blanques i negres que formaven unes figures geomètriques simples.

Mosaic Opus Signium 

2.Opus Sectile: És més elaborat i està format per tessel·les grans de marbre de diferents colors i solien decorar les domus més importants. Aquests representaven sanefes simètriques de gran tamany.

                                     Mosaic Opus Sectile                                   

3.Opus Scutulatum: És similar al sectile, però utilitza peces en forma de rombe i sobretot va ser més popular a les zones rurals. Aquest tipus era un dels menys representats.

Mosaic Opus Scutulatum

4.Opus Tessellatum: És un dels més importants i està format per tessel·les idèntiques de mida en forma de cub que s'utilitzaven per fer figures o escenes amb detall amb l'ajuda de molts tipus de colors. Destaquen reproduccions d'animals, persones, mites i algunes inscripcions.

Mosaic Opus Tessellatum

5.Opus Vermiculatum: Són dels més espectaculars i costosos de fer. Estan formats per peces més  petites que les del Tessellatum que permeten fer imatges més reals i amb més detalls.

Mosaic Opus Vermiculatum

6.Opus Musivum: Són mosaics exclusivament fets sobre parets. Aquest estil si que va ser una invenció dels romans per decorar sobretot edificis públics.

Mosaic Opus Musivum. Catedral de Ràvena

Els mosaics eren elaborats per artesans especialitzats que tot i la seva feina no estaven gaire ben valorats i per fer-los utilitzaven com a eina una petita maça i un tac de fusta amb una fulla metàl·lica que servia per tallar la pedra. Per fer els mosaics calien diferents tipus d'artesans que treballaven en equip i que eren dirigits per un mestre de taller que coordinava tot el procés d'elaboració del mosaic. El procés era llarg, començava amb el disseny del dibuix (que feia el pictor imaginarius), la preparació del terra o mur amb calç (fet pel calcis doctor), el tall de les tessel·les a la mida adequada (que preparaven els lapidarius) i finalment els tessellators acabaven la feina ja que eren els qui realitzaven el mosaic  col·locant les tessel·les una una segons el dibuix marcat.

Els mosaics eren com les nostres catifes pels romans i per això els més poderosos i aristocràtics canviaven sovint de mosaic, per demostrar la seva riquesa i adaptar-se a les noves modes estètiques. Tenir un bon terra de mosaic era símbol de classe social més alta.

En moltes de les restes dels poblats romans s'han trobat diferents tipus de mosaics amb imatges que ajuden a entendre la història i les costums de les domus romanes. Si voleu veure algun d'aquests podeu anar a Empúries on hi ha restes de diferents tipus de paviments amb mosaics d'aquella època molt ben conservats.

Aquí us deix aquest vídeo on podreu veure molts exemples de mosaics romans! 


Gil Claramunt
4t ESO

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada Gil!
És molt interesant veure que durant la época romana va haver tants tipus de mossaics. Però m'ha quedat un dubte, el mosaics es van deixar d'utilitzar a Roma i es van recuperar durant el Modernisme o sempre hi ha hagut mosaics?
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada Gil! M'agrada com has explicat les diferents tècniques i com es feien els mosaics, des del tall de les tessel·les fins a la col·locació a terra o les parets. I que els mosaics eren com les nostres catifes avui en dia per als romans, i com els més rics canviaven sovint de mosaic per mostrar la seva riquesa.
Tigist Masllorens ha dit…
Quina bona entrada Gil!! Resulta que els mosaics romans no només eren elements decoratius, sinó també testimonis vius de la cultura i el patrimoni dels romans, que ens ofereixen una visió fascinant del seu món i la seva manera de viure.
Gil Claramunt ha dit…
Bona pregunta Judit.
Els romans van ser els grans artistes dels mosaics a l'època antiga per demostrar poder i riquesa, posteriorment aquesta tècnica es va deixar d'utilitzar amb tanta freqüència però no va desaparèixer del tot. Al s.IV d.C durant l'epoca del Reneixament els mosaics van tornar a tenir valor, sobretot en esglèsies i basíliques d'Europa on adornaven sostres representant sants i moment religiosos. Els mosaics també van ser utilitzats en altres cultures com la islàmica (en el segle VII)) però aquests tenien formes geomètriques i s'ulititzaven per decorar l'interior i l'exterior dels edificis. També hi ha mostres de mosaics durant l'edat mitjana en l'art bizentí, però sobretot quan els mosais van tornar a tenir una gran repercusió va ser durant el Modernisme, quan autors com Antoni Gaudí van tornar a fer-lo popular i símbol de bellesa.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES