EL MITE DE PEGÀS

Pegàs es presenta com un ésser majestuós, un cavall blanc com la neu amb ales que brillen com els raigs del sol. És una imatge poètica que ens fa endinsar-nos en un món de fantasia i admiració. Les seves ales, símbol de llibertat i poder, li atorguen la capacitat única de volar pels cels, alliberant-se de les limitacions terrestres i permetent-li explorar dominis inabastables per als altres animals. 

La seva fama s'eleva quan Bel·lerofon, un altre heroi intrèpid, aconsegueix domesticar-lo amb l'ajuda de la deessa de la saviesa, Atena. Amb Pegàs com a seu fidel company, Bel·lerofon afronta la temuda Quimera, una criatura grotesca amb el cos d'una cabra, el cap d'un lleó i la cua d'un drac. És una gesta impressionant que enforteix la reputació de Pegàs com a símbol de coratges i poder.

Però com tota gran història, el mite de Pegàs també conté una nota de tragèdia. Bel·lerofon, embriagat per la seva pròpia valentia, decideix intentar pujar al cel muntat a Pegàs, amb la intenció de convertir-se en un déu. Aquest acte d'arrogància provoca la ira dels déus olímpics, especialment de Zeus, el rei dels déus, qui, amb un moviment del seu braç llança un raig que fa que Bel·lerofon caigui de Pegàs. És un recordatori contundent dels límits de la mortalitat humana i de la importància de la humilitat davant dels poders divins.

Tot i la seva tràgica caiguda, Pegàs continua volant pels cels, recordant-nos la seva naturalesa indomable i la seva essència de la llibertat. El seu mite ens ofereix una profunda reflexió sobre la relació entre els homes i els déus, els límits de la nostra ambició i l meravella de la imaginació humana. En definitiva, Pegàs és molt més que una simple criatura mítica, és un símbol de coratge, llibertat i la inabastable grandesa de la imaginació humana.

                    Belerofont es llença a la campanya contra la Quimera, Aleksandr Andréyevich Ivánov (1829)

Paula Soldado
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada! Sabies que l'origen de Pegàs està vinculat amb un altre mite, el de Perseu i Medusa? Doncs sí, Perseu mata a Medusa, una gorgona, prop del mar i quan la sang d'aquesta toca l'aigua neixen Pegàs i Crisaor. Gràcies a la unió entre Medusa i Posseïdor, el déu dels mars, Pegàs rep els poders de poder volar i de fer brotar aigua per on galopava. Després de la mort de Bel·lerofon, Pegàs continua volant pel cel lliure per fi i és quan Zeus decideix rebre'l a l'Olimp, sent el primer cavall a entrar a l'Olimp. A més serà l'encarregat de portar el carro d'Aurora a la sortida del sol. Espero que t'hagi resultat interessant!!
Aina Garcia ha dit…
Molt bona entrada! Una curiositat es que jo havia sentit a parlar sobre el Pegàs perquè a la pelicula d'Hèrcules n'apareix un com el seu acompanyant. Sabies que el seu nom prové d'una paraula grega phgh (en alfabetització llatina) que significa manantial. Es diu així ja que es diu que va neixer precisament en un manantial.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! M'ha agradat com expliques el que significa Pegàs, que és un símbol de coratge i també ens recorda que hem de ser humils. Trobo molt interessant com parles sobre la relació entre els humans i els déus perquè és un tema que ens fa pensar en com ens relacionem amb el poder diví i les conseqüències de les nostres accions.
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada! D'esconeixia aquest mite i l'he trobat molt interessant.
Sabies que hi ha una constel·lació en honor a Pegàs? A diferencia de la història que has explicat, aquest està representat a les estrelles sense ales i es troba molt aprop d'Andromeda.
Segons la mitología grega Pegàs va nèixer quant Perceu va tallar el cap de Medusa i de la seva sang en va sortir un núvol blanc que es va convertir en un caball precios, amb grans ales que podia correr i volar a través del cel. Hi ha vàries històries que nobren i apareix aquest ésser mitològic que molts volien utilitzar per arribar fàcilment a l'Olimp i als déus.

Bona feina
Miquel Mena Moreno ha dit…
Bona feina!! M'agrada molt com has organitzat l'informació. Està molt ben seleccionada i ajuda molt a l'enteniment de l'entrada.
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! Jo volia centrar-me en una cosa concreta que has dit sobre els límits de la humanitat, I és que si ens fixem en el pensament grec estaven regits pel cosmos, un concepte que donava ordre "jeràrquic" dels éssers que mai no es podia traspassar degudes les conseqüències que això suposava. En aquesta espècie de piràmide ens trobem a la punta superior els deus, seguidament els endevins i per últim, nosaltres els éssers humans.
Tigist Masllorens ha dit…
M'ha gradat molt aquesta entrada!! Es veu que a més a més de la literatura, Pegàs també ha estat una font d'inspiració en les arts visuals. Per exemple, la seva figura apareix en pintures i escultures de diferents èpoques i també de diferentes cultures, capturant la seva "majestuositat" i la seva connexió amb el món celestial.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES