NARCÍS A 'EL RETRAT DE DORIAN GRAY'

La història del món clàssic sempre ha tingut una gran importància en la literatura. Un dels moments en què més importància es donava al món clàssic va ser al segle va ser al segle XIX, a l'Anglaterra victoriana. Dintre d'aquest context històric estava situat Oscar Wilde, un autor irlandès amb un gran interès pel món clàssic.

Un dels mites més famosos es el de Narcís, un noi jove que rebutja a tothom que s'interessa per ell, i com a conseqüència Nèmesi, una deessa grega va fer que s'enamorés d'ell mateix. Aquesta passió acaba matant a Narcís.

Així mateix, a 'El retrat de Dorian Gray' Oscar Wilde narra la història de Dorian Gray, un noi que, manipulat per la mala influència de Lord Henry, s'obsessiona amb un retrat d'ell mateix. La seva obsessió arriba a tal punt que, sense ser-ne conscient, fa un tracte amb el diable perquè sigui el retrat qui es fa gran i no ell. Al final això també acaba matant-lo.

Algunes representacions del mite que he trobat al llibre són:

Eco i Sibyl Vane

Tant Eco com Sibyl Vane són dos personatges que no tenen gran importància per a la història, però totes dues són consumides per un amor no correspost. Eco es va aïllar en una cova fins que només va quedar la seva veu, i Sibyl Vane es va suïcidar després de ser humiliada pel seu estimat, Dorian Gray.

El retrat i el llac

Tant Dorian gray com Narcís senten una gran devoció per ells mateixos i tenen un lloc per meravellar-se amb la seva bellesa. Per el Dorian aquest lloc és el retrat i per el Narcís, el llac.

Rebutjen qualsevol forma d'amor que s'els presenta

De nou, els dos protagonistes creuen que mereixen més del que els ofereixen els seus pretendents. Un dels exemples més obis el trobem al final del capítol 10 a 'El retrat de Dorian Gray'. Aquí teniu el fragment del qual us parlo:

"- Dorian, desde el momento en que te conocí, tu personalidad me ha influido de la forma más extraordinaria. He sido dominado, alma, cerebro y energía por ti. (...) 

- Mi querido Basil -dijo Dorian- ,¿qué és lo que me has dicho? Simplemente que sentías que me admirabas demasiado. Ni siquiera es un cumplido.

-No intentaba hacerte un cumplido. Era una confesión. Ahora que la he hecho, tengo la impresión de haber perdido algo de mí mismo. Quizá no se debería traducir nunca en palabras la adoración que uno siente.

-Ha sido una confesión muy decepcionante."

Els paral·lelismes entre les dues obres són un clar exemple de la presència del món clàssic en els nostres temps, potser és una mica rebuscat, però, vulguem o no la cultura clàssica ens acompanyarà fins el fi dels nostres temps.

Narcís, Michelangelo Caravaggio (1597-1599)

Pel·lícula 'El retrat de Dorian Gray' (2009)


Judit Muñoz
4t ESO

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
Hola, la teva entrada m'ha agradat molt! Considero que has fet un bon treball comparant totes dues històries i t'has fixat en aspectes concrets que recolzen la teva afirmació de com la cultura clàssica ens acompanya. Jo volia comentar-te que fins i tot, hi ha inspiracions de les inspiracions com per exemple la sèrie de "Sabrina" que es va estrenar a 2020 a Netflix utilitzen també "El retrato de Dorian Gray" com argument d'un capítol. Amb això vull arribar a què si en algun moment es perdessin els clàssics com a tal al final les reinterpretacions d'una obra sí que continuarien vigents.
Tigist Masllorens ha dit…
M'ha agraadt molt la teva entrada i et voldria explicar molt resumidament com va ser després del final de Narcís. Es veu que després de la seva mort, les ninfes de les fonts i rius, tristes per la seva pèrdua, van trobar el seu cos i van intentar trobar-hi un rastre d'ell per enterrar-lo. En lloc del cos, van trobar una flor bellíssima i aromàtica, coneguda com a narcís. Aquesta flor, que creix a prop de l'aigua en moltes regions, es considera com el record del bell Narcís que es va enamorar de la seva pròpia imatge. Així, el narcís en la natura simbolitza la vanitat i l'amor propi excessiu, tot recordant la tràgica història del jove Narcís.
Molt bona entrada!!
Bruna Safont ha dit…
La teva entrada m'ha agradat molt! M'ha cridat l'atenció com has comparat "El retrat de Dorian Gray" amb el mite de Narcís. És una idea que no havia pensat mai i que em fa veure la història d'una altra manera. També m'ha agradat com has explicat les similituds entre els personatges secundaris i els personatges del mite. Em sembla que has fet un bon treball molt interessant i original.
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada Judit! M'agrada molt com has comparat el mite amb la història i com has explicat especificament en quins moments passa. Sabies que existeix un terme en psicologia anomenat "el sindrome de Dorian Gray". El significat d'aquest sindrome es tal qual com diu el nom, el que li passava a Dorian Gray. Es denominen així aquells homes ,especificament, que estan especialment preocupats en mantenir el seu cos i la seva cara joves i maques. Les persones que ho pedeixien estan constantment pendents del seu aspecte fisic i gasten diners, temps i productes per tenir el cos desitjat

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES