EL RAPTE D'HELENA

El mite d'Helena és una de les històries més famoses de la mitologia grega, i és un component central de la llegenda de la coneguda Guerra de Troia. Aquest mite ens parla d'Helena, una dona d'una bellesa extraordinària.

Segons la llegenda, Helena era la filla de Zeus, el rei dels déus, i de Leda, la reina d'Esparta. Va néixer a la ciutat d'Esparta, i des de la seva infància es va distingir per la seva increïble i destacable bellesa. Això feia que tots els homes s'enamoressin només al veure-la i que molts prínceps i reis intentessin guanyar la seva mà en matrimoni. 

El seu pare, Tíndar, va organitzar un concurs d'habilitats per determinar qui seria el seu marit. En aquest concurs, Menelau, el rei de Micenes, va resultar el guanyador i es va casar amb ella. Però la vida matrimonial d'Helena amb Melenau no va ser del tot tranquil·la

El mite pren un gir dramàtic quan Paris, el fill del rei trià Príam, visita Esparta com a convidat. La deessa de la bellesa, Afrodita, havia promès a Paria l'amor de la dona més bella del món, i quan veu Helena, no té dubtes que és ella. Afrodita ajuda a Paris a seduir a Helena i, un cop seduïda pel jove troià, Helena s'acaba enamorant d'ell.

Quan Menelau es va acabar assabentant que la seva esposa s'havia enamorat d'un altre home, va quedar completament devastat. I aquest desgràcia per ell, va fer que es desencadenessin una sèrie d'esdeveniments que van acabar portant lloc a la famosa Guerra de Troia. Menelau i molts altres reis grecs van decidir unir-se entre ells per intentar rescatar a Helena i castigar Troia per aquella gran ofensa que havia estat per ells. La guerra va acabar durant un total de deu anys i va ser extremadament destructiva, amb moltes vides perdudes de banda i banda.

La història d'Helena continua sent una fascinació i interpretació en la literatura, l'art i la cultura popular. Algunes de les seves interpretacions destaquen la seva passivitat com a dona, mentre que d'altres la veuen com una figura tràgica atrapada en un conflicte més gran que ella mateixa. En qualsevol cas, el mite d'Helena ens ofereix una visió fascinant de les passions humanes i els costums de l'antiga Grècia.

L'enamorament d'Helena i Paris, de Jacques-Louis David (1788)

El rapte d'Helena, de Luca Giordano (1680-1683)

Paula Soldado
1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! M'agrada molt, ja que parles sobre com l'amor i la bellesa poden influir en les nostres vides i les decisions que prenem. També ens mostra com les relacions entre les persones poden portar a situacions complicades i fins i tot a conflictes importants, com la Guerra de Troia.

Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Paula! Sabies que el rapte d'Helena passa per culpa del judici de Paris? Doncs bé, les noces de Peleu i Tetis es van celebrar amb l'assistència de tots els déus de l'Olimp, tots menys Eris, la deessa de la discòrdia. Tot i no ser convidada, Eris es va presentar al casament i, com a venjança, va tirar una poma d'or que portava un missatge: "per a la més bella". De seguida Atena, Hera i Afrodita es van començar a barallar, perquè pensaven que la mereixedora de la poma eren elles. Per escollir quina de les tres guanyaria aquest concurs de bellesa, van acudir a Paris. Les tres deesses en veure que era un simple mortal van intentar subornar-lo: Hera li va oferir convertir-lo en el rei d'Europa i Àsia, Atena fer-lo invencible en la batalla i, finalment, Afrodita li va prometre l'amor de la dona més bella. Així és com Afrodita ajuda a Paris a seduir a Helena per després raptar-la.
Maria Teresa Valls ha dit…
La figura d'Helena és molt interessant. De fet, un debat interessant de plantejar és si Helena va marxar de Troia voluntàriament o si realment va ser un rapte. Tenim escriptors, com Safo, per exemple, que veuen la fugida d'Helena amb Paris com un acte d'amor entre dues persones.
Quina entrada més interessant Paula!

En llegir el mite no he pogut evitar pensar en els triangles amorosos, o les infidelitats arrel aquests triangles amorosos, sé que potser dista molt del tema principal, però el fet que Helena s'acabi enamorant de Paris, mentre que està amb un altre home, és la situació perfecta per anomenar els trangles amorosos i les infidelitats.
Moltes gràcies per aquesta entrada tan ben explicada! Ens veiem pel volg!
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! M'agradaria afegir una part de la guerra e Troia que segurament tothom ha sentit a parlar. Es diu que els grecs van aconseguir enganyar als troyans amb una gran estretegia. Van construir un enorme cavall de fusta i el van deixar a les entrades de la ciutat. Els troians van pensar que era una ofrenda de pau i el van entrar dins el regne. Quan es va fer de nit van començar sortit desenes de soldats grecs que resulta que s'havien amagad dins el cavall

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES