EL MITE DE PANDORA

Escrita per -

El mite de Pandora pertany a la mitologia grega. Explica l'origen del mal i la desgràcia al món.

El mite consisteix en què els déus van crear la primera dona anomenada Pandora. Un dia, la Pandora va rebre una caixa molt misteriosa, com a regal de Zeus. Zeus era el pare dels déus. 

Aleshores, Zeus li va dir a Pandora que mai obrís la caixa per motius que ell no va donar. Ella, Pandora, amb tota la seva curiositat i intriga per veure que hi havia dintre, va obrir la caixa. 

Quan va obrir la caixa, van ser alliberades totes les desgràcies i tots els mals que havien estat guardats en dins. També van sortir malalties, enveges, dolors i tota mena de desgràcies i coses dolentes. Pandora, després de veure com totes aquelles desgràcies s'havien escapat, va voler tancar la caixa de nou, però només va aconseguir atrapar una cosa. L'única cosa que va poder atrapar va ser l'esperança. 

Aquest mite ens ensenya diverses coses, però una d'elles és que encara que el mal pugui ser present, sempre hi ha la possibilitat de trobar llum quan hi ha foscor i trobar esperança enmig de la desgràcia.

El mite de Pandora ens recorda que totes les accions que prenguem sempre tindran conseqüències. Algunes de bones i d'altres de dolentes. 

Pandora de John William Waterhouse, 1879

Vosaltres què hauríeu fet? Hauríeu obert la caixa o no?

Ishtar Botey

1r Batx

Comentaris

Mercè Vila Valentì ha dit…
Bona entrada Ishtar! Aquest mite sempre m’ha semblat molt interessant. He fet un treball a l’assignatura de Món Clàssic sobre aquest mite, i és per això que m’agradaria ampliar la informació i afegir una dada. El mite original de la Caixa de Pandora està escrit als llibres de “Tegonías” i “Treballs i dies” de Hesiodo.

Moltes gràcies Ishtar!
17 de febrer del 2024, a les 13:42
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! És un mite molt interessant. Saps per això si Pandora va partir una conseqüència després d'haver obert la caixa quan Zeus li va dir que no ho fes?
17 de febrer del 2024, a les 19:15
Nora Agulló ha dit…
Molt bona entrada Isthar! M'ha agradat molt, per això et volia afegir una curiositat que m'ha semblat interessant, havera que et sembla.

Es veu que en algunes versions alternatives del mite de Pandora, se suggereix que la caixa que va rebre no contenia realment "mals" preexistents, sinó que va ser Pandora mateixa qui, en obrir la caixa, va alliberar les desgràcies al món per primera vegada. Això planteja una perspectiva diferent sobre la relació entre Pandora i les desgràcies que afligeixen la humanitat.

Espero que t'hagi servit.
17 de febrer del 2024, a les 21:05
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! M'agradaria afegir informació i és que Pandora va ser creada per petició de Zeus cap a Hefest. Aquesta idea era una venjança cap a Prometeu el qual a part d'enganyar a Zeus li va robar el foc. El pla de Zeus en crear a Pandora era que ella obrís la gerra per alliberar aquests mals des d'un principi i d'aquesta manera castigar a Prometeu i a tota la humanitat. Amb això dit m'agradaria preguntar-te, per a tu qui és el veritable culpable de les desgràcies del món Prometeu, Zeus o Pandora?
18 de febrer del 2024, a les 17:04
Ishtar Botey ha dit…
Responen a la pregunta de la Irene, per a mi, la veritable culpable de les desgràcies del món és Pandora. Pandora tenia l'opció de no obrir la caixa, però la va obrir igualment. No es va poder resistir la temptació d'obrir la caixa, i això va ser un dels actes seus que fa que sigui culpable. A més a més, va desobeir i ignorar les paraules de Zeus. En resum, jo penso que la veritable culpable va ser Pandora.
19 de febrer del 2024, a les 13:25
Bruna Safont ha dit…
M'ha agradat molt com has explicat el mite de Pandora i com has ressaltat la seva rellevància en les reflexions sobre el mal i la desgràcia al món. És interessant com la curiositat de Pandora, que és una cosa pròpia dels humans, acaba tenint conseqüències tan negatives. Em sorprèn la paradoxa de la història: la mateixa curiositat que provoca desgràcia també guarda l'esperança.
19 de febrer del 2024, a les 14:03
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! De fet, hi ha altres versions del mite, una d'elles diu que Zeus va crear a Pandora, tots els deus li van otorgar diferents qualitats com la saviesa, la bellesa, etc. Zeus va ser l'últim i li va otorgar el do de la curiositat i a continuació li va donar la caixa. Llavors Pandora va ser regalada a Prometeu i aquest que no es fiaba de Zeus li va donar Pandora al seu germà Epimeteu.
Finalment Pandora no va resistir la curiositat i va obrir la caixa com ja has explicat tu. També podem reflexionar com en aquest mite es percep la curiositat com una qualitat "dolenta"
3 de març del 2024, a les 20:37
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació