L'ORACLE DE DELFOS

En el món Grec i romà els oracles eren elements fonamentals en la religió i la cultura, gent variada de la població (comerciants, camperols, filòsofs, guerrers i fins i tot reis o emperadors) anaven al santuari a prendre les millors decisions.

Segons els escrits trobats, l'Oracle de Delfos és considerat el més fiable de l'època, els grecs hi creien cegament i li feien consultes de tota mena. L'Oracle va ser construït el s. III aC en honor al déu Apol·lo i ràpidament es va convertir en un lloc de pelegrinatge per obtenir consells divins a l'antiga Grècia.

                                                           Restes Santuari de Delfos

Estava situat a Delfos, una antiga ciutat grega que es troba al mont Parnàs, a prop de Grècia. Les llegendes diuen que en aquest mont s'hi reunien deesses menors del cant i la poesia i que Apol·lo tocava la lira mentre elles cantaven. També expliquen que un dia Apol·lo va matar la serp Pitó que protegia la regió de Delfos i per celebrar la seva victòria el déu va fer construir aquest oracle que permetia comunicar el món dels homes i els déus.

                                         Apol·lo i la serp Pitó, Vos Cornelis de Hulst (1586)   

Quan els viatgers arribaven a Delfos per consultar l'oracle, primer trobaven una zona d'un quilòmetre i mig anomenada Marmària (perquè estava plena d'edificis de marbre), i després passaven per la Font Castàlia (on sortia aigua entre dues pedres brillants) i els visitants es purificaven amb les seves aigües per poder entrar purs al santuari a través de Via Sacra on entraven en processó. Aquesta via era un pendent que estava rodejat de grans tresors donats per les ciutats i al final hi havia el temple d'Apol·lo. 

A l'entrada del temple hi havia un gran altar per fer sacrificis als déus, ja que les consultes a l'oracle es pagaven a través del sacrifici d'un animal (normalment una cabra) o a través d'uns pastissos o dolços sagrats que s'havien de comprar el mateix temple. No se sap els preus de les consultes, però es creu que hi havia una tarifa mínima assequible per un ciutadà mitjà, però els que tenien més poder pagaven més diners i solien oferir també estàtues i tresors valuosos. Les consultes podien ser privades (fetes pels ciutadans) o cíviques (fetes pels representants de les ciutats). 

Un cop fet el sacrifici, els pelegrins havien de passar sota una inscripció del temple que posava "coneix-te a tu mateix" i ja podien entrar a fer la consulta a l'Oracle. Al fons del temple hi havia  una Pitonissa asseguda en un trípode sobre una esquerda del terra del santuari i després de fer un ritual (beure aigua d'una font sagrada, mastegar llorer i dir unes paraules sagrades) transmetia el missatge de la consulta directament al déu Apol·lo. El que la dona deia era traduït i interpretat per uns sacerdots que transcrivien els missatges divins i els hi donaven escrits a qui feien les consultes.

                                                 La sacerdotessa de Delfos, John Collier (1891)

Es creu que la Pitonissa respirava uns gasos que sortien de l'esquerda del terra i que delirant i cridant (fins i tot hi ha escrits que diuen que treia espuma per la boca i tenia els ulls en blanc) deia el missatge/predicció del déu.

Tot i que en aquest oracle hi anaven molts pelegrins buscant orientació sobre decisions personals, la funció principal d'aquests no era predir el futur sinó donar poder diví a les decisions polítiques de la ciutat (aprovar lleis, constitucions, guerres...) que es justificaven pel poder del déu Apol·lo.

En aquella època es creia que els oracles eren una porta de comunicació amb els déus i el que predeien eren veritats absolutes que calia respectar. Quan fallava alguna predicció es donava la culpa a què no s'havia interpretat correctament el missatge diví que moltes vegades era ambigu i poètic.

                                                              Restes Oracle de Delfos

Encara a dia d'avui, moltes persones busquen respostes divines o espirituals per prendre decisions, ja no tenim oracles ni pitonisses que transmetin missatges de déus com Apol·lo, però hi ha gent que creu en rituals per contactar amb el "més enllà" o forces divines i que aquests els donaran missatges per predir el seu futur. 

Si viatgeu a Grècia podeu visitar les ruïnes del Santuari de Delfos, que és un monuments declarat Patrimoni de la Humanitat Per la UNESCO.


Gil Claramunt
4t ESO

Comentaris

Maria Teresa Valls ha dit…
M'ha cridat l'atenció la menció de gasos i he buscat una mica d'informació. Es veu que Plutarc va descriure com una de les pitonisses va entrar en un estat de possessió divina i al cap de pocs dies va morir per respirar el gas. Aquella narració va cridar l'atenció de diversos geòlegs actuals, que van decidir investigar d'on venia.
Després de diverses investigacions un tal Reynold Higgins va publicar un llibre que indicava, sobre l'oracle, la presència d'una falla abrupta que travessava el santuari. El més probable era que el famós gas emès per l'esquerda fos U2 (diòxid de carboni).
Paula Soldado ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada sobre l'Oracle de Delfos. Ha estat molt interessant llegir sobre com funcionaven els oracles i com eren utilitzats en aquella època. Gràcies per compartir aquesta informació tan interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

LES CIUTATS ROMANES