EL MITE DE PROMETEU

Escrita per -

Depenent de la versió del mite, Prometeu se'l considera un tità o com a fill d'un tità. 

La figura de Prometeu està relacionada amb tres esdeveniments mítics: l'aparició dels sacrificis a déu, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.

L'APARICIÓ DELS SACRIFICIS A DÉU
Prometeu va enganyar a Zeus de la següent manera: va dividir un bou per la meitat, a una part hi va ficar la pell i la carn (les parts que més s'aprofiten) i les va ocultar dins del ventre del bou. A l'altra part hi va ficar els ossos de l'animal coberts de grassa. Després va demanar a Zeus que triés quin volia que fos el menjar dels déus i ell va triar la grassa amb els ossos. Però al veure que l'havia enganyat va robar el foc als humans com a càstig. 

EL CONTROL DEL FOC
Veient les necessitats i les dificultats dels humans per sobreviure, Prometeu va decidir atorgar-los el foc que els hi havien robat. Per fer això possible va entrar a l'Olimp i va robar el foc de la forca d'Hefest i el va tornar als humans. 

Prometeu robant el foc de l'Olimp, Heinrich Friedrich (1817)

L'APARICIÓ DE LA DONA
Per venjar-se d'aquesta segona ofensa Zeus va ordenar a Hefest construir una imitació de les deesses amb fang, que posteriorment Zeus li va donar la vida. Així va aparèixer la primera dona, que s'anomenarà Pandora. Pandora va ser enviada a Prometeu perquè es casessin. Però Prometeu que desconfiava de Zeus va ordenar al seu germà Epimeteu casar-se amb ella.  

A la casa dels dos germans es trobava una caixa, actualment anomenada la caixa de Pandora, que contenia totes les desgràcies amb les que Zeus volia castigar a la humanitat. Pandora va acabar obrint aquesta caixa i va provocar que en el món apareguessin totes aquestes desgràcies: pobresa, malalties,... Després de venjar-se així de la humanitat, Zeus també es va venjar de Prometeu que va fer que el portessin al Caucas, on va ser encadenat per Hefest i cada dia i per sempre una àguila anava a visitar-lo i es menjava el seu fetge. L'òrgan tornava a créixer durant el dia perquè així la tortura es repetís eternament. 

L'àguila menjat-se el fetge de Prometeu, Salvator Rosa

MORALITAT DEL MITE
Aquest mite té dues moralitats: una relacionada amb la ràbia i l'altra relacionada amb la intel·ligència:
La ràbia de Zeus que perjudica tant els humans com a Prometeu ens demostra que la ràbia no només perjudica a qui va dirigida sinó també a tots els que el rodegen. I el mite també ens ensenya que la intel·ligència és més poderosa que la força. En aquest cas podem veure que la intel·ligència de Prometeu aconsegueix vèncer més d'un cop a la força dels déus de l'Olimp. 

A continuació hi ha un vídeo que amplia la informació ja explicada: 


Martina Pareras
4t ESO

Comentaris

Miquel Mena Moreno ha dit…
M'agrada la publicació que has fet Martina. Perles d'un personatge no molt reconegut dins de la mitologia, o com a mínim no ho és tant com els déus principals. Però tot i així has fet una entrada molt complerta amb un vídeo molt visual i entretingut. Podries dir-me com vas arribar a la conclusió que volies parlar sobre aquest personatge?
16 d’octubre del 2023, a les 13:04
Marta Pratginestós ha dit…
La publicació que has fet m'agrada molt i l'explicació esta molt ben formulada i explicada sobre aquesta història. Aquesta explicació ofereix una comprensió completa i concisa del mite de Prometeu, destacant les seves lliçons sobre la ràbia, la intel·ligència i les conseqüències dels actes humans i divins.




16 d’octubre del 2023, a les 13:19
Noah ha dit…
Aquesta publicació teva crec que és bastant interessant, ja que parla d'un personatge el qual no tenia tan situat com a altres en la mitologia Grega, però sobretot un dels aspectes que més m'han cridat l'atenció és la relació com a "intermediari" que té Prometeu entre els humans i els deus, i com les seves accions tenen un impacte molt important en la mitologia Grega.
16 d’octubre del 2023, a les 21:44
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada Martina! Has detallat molt bé les diferents interpretacions i punts de vista del mite. He trobat interessant la valoració moral que has explicat. Saps si Prometeu a més de ser un tità va arribar a ser considerat un déu?

Gràcies!
5 de novembre del 2023, a les 18:52
Martina Pareras ha dit…
Moltes gràcies Miquel, m'alegro que t'hagi agradat l'entrada. La veritat és que vaig triar aquest mite perquè és molt poc conegut dins de la mitologia, ni jo mateixa el coneixia, però tot i així gràcies a ell s'expliquen tres esdeveniments molt importants: l'aparició dels sacrificis a déu, el control del foc per part de l'home i l'aparició de la dona.
12 de novembre del 2023, a les 16:10
Martina Pareras ha dit…
Moltes gràcies Gil! La veritat és que si, de fet segons Marx (filòsof alemany) és un déu-tità, fill d'un tità i d'una deessa. Però cal recalcar que Prometeu estava en contra de tots els Déus de l'Olimp per això els hi porta la contrària i vetlla en benefici dels humans.
13 de novembre del 2023, a les 21:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació