El gènere Pèplum va tenir bastant d'èxit i difusió en el món del cine arribant a comptabilitzar-se més d'un miler de títols. Amb aquesta entrada explicarem que és el pèplum i del seu origen.
Fotografia d'una escena de la pel·lícula Ben-hur (1959)
El Pèplum es refereix a pel·lícules produïdes a italià en els anys 50 i 60 amb una temàtica de la Roma antiga. Posteriorment, el pèplum se'l coneix com a pel·lícules relacionades amb l'antiguitat en general, però gairebé se'l coneix ben bé com "el cine de romans", ja que moltes d'aquelles pel·lícules són de temàtica mitològica i de l'Antiga Grècia
El pèplum prové de la paraula peplo, que ve ser una túnica femenina que utilitzaven a l'Antiga Grècia i els actors ho feien servir per cobrir-se quan interpretaven els grecs i el romans. Aquest termini que es va fer servir aquest tipus de cine va ser acollit per la crítica francesa.
ORIGEN
El pèplum es va donar a conèixer a les dècades dels 50 o 60 la majoria d'aquelles pel·lícules són dirigides per italians. Si parlem del seu origen principal, s'hauria de parlar de la història del cine de múltiples regons de món. Malgrat això, podríem dir que el primer film de pèplum podria ser Intolerància de D.W. Griffith. Aquesta pel·lícula ens relata 4 històries d'injustícia. Cabem de destacar dos històries: la crucificació i la caiguda de Babilònia, on la seva ambientació, podria ser que són clars exemples del gènere Pèplum De fet, aquesta pel·lícula va sorgir com a disculpa de part del director després d'haver dirigit una controvertida, però impressionant pel·lícula El naixement d'una nació.
Cartell de la pel·lícula Intolerància, 1916
En canvi, més endavant el gènere Pèplum va ser totalment reconegut en l'any 1958 amb la pel·lícula Hèrcules dirigit per Pietro Francisci fet l'any 1958. Amb aquesta pel·lícula va donar principi al gènere i les històries fantàstiques van començar a tenir major rellevància en la indústries.
Més tard van aparèixer més pel·lícules destacades sobre aquest gènere com:
Els últims dies de Pompeia: dirigit per Sergio leone l'any 1959
Ròmul i Rem: dirigit per Sergio Corbucci a l'any 1961
La guerra de Troia: dirigit per Giorgio Ferroni a l'any 1961
La llegenda d'Enees: dirigit per Giorgio Venturini a l'any 1962
El fill d'Espàrtac: dirigit per Sergio Corbucci a l'any 1962.
Com ja hem dit abans, moltes d'aquelles pel·lícules expliquen els diferents esdeveniments que va passar en l'Antiga Grècia i Roma. També la majoria dels directors són Italians. Però més endavant el gènere va anar perdent fama.
Cartell de la pel·lícula Hèrcules de Pietro Francisci (1958)
EL RENAIXAMENT
A les dècades dels 90 es va tornar a recloure les produccions del Pèplum. Sèries com L'Odissea (1997) van fer que el Pèplum tingui un nou format amb més qualitat. Més tard van començar una nova tècnica: L'animació. Moltes companyies com Disney o DreamWorks. Es van centrar en un públic més familiar i infantil amb pel·lícules com El príncep d'Egipte (1998) i Hèrcules (1998) i José: el rei dels somnis (2000). Això va donar que pels anys 200 en donés una nova proposta del gènere Pèplum On van començar amb la famosíssima pel·lícula Gladiador (2000).
Cartell de la Pel·lícula Gladiador de Ridley Scott (2000)
Com podem veure, el gènere Pèplum ell llarg dels anys a set summament variat. Moltes d'aquestes pel·lícules han set adaptacions enfocats més a la fantasia que a la rigurositat històrica.
Aquí a baix us deixo un documental més detallat d'aquest tema:
Trobo que aquesta entrada és molt interessant, ja que explica molt bé el que és el peplum i la petita "obsessió" que va tenir el món amb aquest gènere durant les dècades del 50 i 60. M'ha sorprès molt que els actors que interpretaven als grecs i els romans utilitzessin una túnica femenina per interpretar els seus papers i que aquesta túnica hagi donat nom a un gènere cinematogràfic sencer. Per cert, quin ha sigut el director de cine més destacable en aquest gènere?
Bona entrada! Tot i els canvis en el temps i les tecnologies, el gènere ha mantingut la seva essència, adaptant-se a nous formats i públics, i deixant una empremta significativa en la història del cinema. Enhorabona!
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
.jpg)
.jpg)
Comentaris
Per cert, quin ha sigut el director de cine més destacable en aquest gènere?