3 de maig del 2023

POMPEIA

L'Any 78, sota les faldes de volcà Vesuvi hi havia una ciutat anomenat POMPEIA on mai pensarien que aquella ciutat patirien un dels desastres naturals més violents de tota la història de la humanitat. 

Pompeià se situa a la ciutat metropolitana de Nàpols, a la regió de campanià (italià). El seu origen de la ciutat romana es pot establir entre finals del s. VII aC i principis del s. VI aC. Més tard, Pompeià, va passar a ser una colònia amb el nom de Cornelia Pompeianorum romana i van començar a fer edificis públics i particular. 


Fotografia de la Antigua ciutat de pompeià i la muntanya Vesuvi el fons 

EL VESUVI ES DESPERTA 

El 5 de febrer de 62 aC va tenir el seu primer avís de què la muntanya s'estava despertant. Amb un terratrèmol de 7,5 a l'escala de Richter i va desbastar a pobles del seu voltant, fins i tot a 32 km van patir danys. A Pompeià, la majoria dels edificis van quedar destruïts: temples, cases i muralles no van resistir la gran tremolor. Hi va haver un gran col·lapse a la ciutat i molta gent va haver de marxar, però la gent va fer reparacions i de mica en mica van tornant a la normalitat.

La vida, i les reparacions de la catàstrofe del terratrèmol de 62 van continuar fins al 79 dC Va ser aleshores on, mitjans d'estiu, van passar successos bastant estranys. Els peixos flotaven morts al riu, els pous es van assecar i els terratrèmols, encara que no eren fortes, apareixen constant. Òbviament, les coses no anaven bé en aquell lloc.


L'últim dia de pompeia, Karl Briulov, 1830 i 1833

El matí del 24 d'agost de 79 d. Havia acabat per esclatar al crater Vesuvi. En aquell moment potser semblava que la muntanya només estava oferint un inofensiu espectacle de pirotècnia. Però el migdia el Vesuvi va entrar en erupció: una explosió molt fort que, segons els científics, era 100.000 vegades més potent que la bomba d'Hiroshima i un fong enorme de partícules de pedra tosca es va alçar a 43 km. Més tard la cendra, que anava caient com pluja, va enterrar gran part de la ciutat. 

Després, aquella mateixa tarda va arribar un altra explosió massiva que aixecava una columna més alta que el núvol l'anterior. Quan la cendra va caure ca enterrar totalment la ciutat per culpa de seu material pesat. Mes tard, a les 11 pm, la ciutat va ser colpejada per sis devastadores onades d'aire i cendra calenta, que va rostir literalment a tot els cossos de tota la població. La ciutat, plena de vida, va quedar enterrada a diversos metres, condemnada a l'oblit i esborrada sobre la faç de la terra.  


Un gravat que recrea l'erupció del Vesuvi del any 79

EL DESCOBRIMENT 

La ciutat va romandre en l'oblit fins que va ser redescoberta al segle XVI. El 1748, els Borbons, van realitzar troballes que va despertar l'interès i els van impulsar  començar les excavacions i des de llavors van anant desenterrant 45 hectàrees de terreny. Aquestes excavacions van sortir a llum no només obres d'art, sinó altres estructures i estàtues d'una ciutat sencera. A part de les estructures, tristament es van trobar millers de cadàvers dels habitants d'aquella ciutat convertits en estàtues. 

Actualment, la ciutat s'ha convertit en un lloc de turisme on porta als turistes a fer un salt del temps, una immersió total en un món desaparegut. Es pot visitar els temples, els edificis públics, les riques viles o passejar entre les antigues botiges, etc. 


Fotografia de una víctima de la catàstrofe convertit en pedra  

En el vídeo s'ensenya com va ser aquesta catàstrofe natural:  


Lucas Torres
4t ESO

6 comentaris:

Justie Anaman ha dit...

Una entrada interessant. La història de Pompeia és realment fascinant i tràgica al mateix temps. La ciutat va passar de ser una ciutat pròspera de l'antiga Roma a una ciutat enterrada sota les cendres i la pedra tosca a causa de l'erupció del volcà Vesuvi. Tot i això, avui en dia, Pompeia és una destinació turística popular que permet que als visitants fer un viatge en el temps per experimentar la vida d'una ciutat romana antiga. El vídeo que has adjuntat també ens permet entendre millor el que va passar.

Bassma Boukilou ha dit...

Bona entrada! M'ha semblat una entrada molt interesant ja que no s'avia res sobre aquest tema i m'ha semblat molt interesant la historia de Pompeia i tota la trajectòria que ha tingut, és a dir des del començament fins al final. Esta bé que sigui un lloc turístic ja que després de tot el que ha passat de que es va despertar el Vesuvi, hi van haver molts desastres, llavors va ser oblidada però després d'un temps va ser redescoberta i van trobar moltes coses interesants.

Irene Altés ha dit...

Aquest és un tema molt interessant. És fascinant com hem pogut recopilar tanta informació gràcies a ala conservació de la ciutat sota les cendres. De fet, els cossos es van trobar com a forats a la roca, és a dir: els cossos s'havien descompost però la cendra i lava del voltant convertida en pedra havia fet un motlle amb la figura humana. És realment aterridor veure la postura d'una persona veient que la seva ciutat s'està quedant colgada de cendra i que morirà.

Maria Vasileva ha dit...

Una entrada molt sorprenent. No havia llegit gaire sobre la seva història, però m'ha semblat molt interessant i a la vegada molt tràgic. Podem veure com d'un segon a l'altre la vida pot canviar i de sobte tot pot desapareix i quedar en l'oblit, igual que aquesta ciutat. Per això, avui en dia hem de seguir visitant i parlant d'aquesta ciutat perquè no se n'oblidi mai la seva història i la seva gent i així fer justícia a aquells qui no van poder viure.

Marc Gómez ha dit...

Molt bona entrada! La veritat es que no en sabia gaire sobre el tema de Pompeia i aquesta entrada m'ha ajudat a tenir-ne una mica més de coneixement. El que sí que sabia i trobo que és interesant és el fet que, a causa de la erupció, els cossos quedessin tal i com estaven en el moment de la catàstrofe, deixant-nos veure avui en dia un tros de la seva vida i ajudant-nos a entendre el que feien en aquell moment.

Laura Font ha dit...

Entrada molt ben feta, com molta gent, jo ja havia sentit parlar de la història de Pompeia, de fet és un fet tan èpic i històric que s'han realitzat més d'una pel·lícula parlant d'aquesta tràgica història. I hem sembla al·lucinant que encara perdurin alguns cossos i que gràcies aquests podem tenir una gran font històrica i una part de la tragèdia que d'alguna manera segueix viva. Una pregunta que hem faig és si avui en dia ho pots anar a visitar

ZEUS I CALISTO

En la mitologia grega, Calisto era una bella nimfa seguidora de la deessa Àrtemis, coneguda per la seva destresa en la caça i la seva exquis...

Popular Posts