MITE DE ORFEU I EURÍDICE

Escrita per -

Després de l'aventura que va viure Orfeu amb els Argonautes es va casar amb Eurídice. 

Eurídice era una nimfa i un dia passejava per un camí, i de cop i volta Aristeu, un pastor enemic d’Orfeu, va voler reptar-la per així fer mal a Orfeu. Ella va escapar però en el seu camí, va trepitjar un escurçó que li va mossegar un peu i li va provocar la mort. Quan el seu estimat, Orfeu, va veure el cos sense vida d’Eurídice va decidir anar a buscar l’ànima d’ella al Món dels Morts. Orfeu, es va atrevir a fer per amor, el que mai home ho havia fet, fer un viatge terrible als Inferns.  

     Orphée ramenant Eurydice, Anselm Friedrich FEUERBACH

Orfeu va buscar a Caront (encarregat de guiar les ombres errants dels difunts a l'altre banda del riu), però Caront s'hi va negar. Orfeu, per aconseguir el que ell volia, va fer ús de la seva màgia tocant una cançó amb la seva lira, que Caront embruixat el va portar on ell volia. Quan Orfeu va arribar a l'altre costat del riu es va trobar amb Cèrber, que és qui vigilava les portes de l'infern. Llavors el mateix Orfeu per poder passar li toca una cançó amb la seva lira i finalment aconsegueix passar a l'infern.

Justament al arribar es troba a Persèfone (deessa dels inferns) i amb Hades i doncs, va tornar a cantar una cançó per a ells dos, perquè així els hi tornés l'ànima de la seva estimada Eurídice. Persèfone i Hades embruixats per la veu d'Orfeu no ho van poder negar. Mai un amor havia estat lluitat, mai ningú va recitar un cant tant preciós al Infern així que Persèfone i Hades van tornar-li la vida a Eurídice, però Hades va dir-li a Orfeu que li tornaria amb una condició, va dir: has d'anar agafat de la seva mà, posar-te davant seu i caminar pel camí que us porta al món dels vius, però a més, no podràs mirar-la als ulls fins arribar al món dels vius, si la mires abans de arribar, el joc s'haurà acabat i la teva estimada es quedarà atrapada al món dels morts per sempre.

Junts travessaven el camí que hi ha dels inferns al món dels vius, i quan Orfeu ja tenia els peus a terra dels vius, es va girar i no va ser conscient de que encara Eurídice tenia un peu al món dels morts.

 Raquel Larrubia 

 4t ESO

Comentaris

Núria González ha dit…
Bona entrada! Però t'has descuidat d'explicar que segons la mitologia es creia que era fill d'Apol·lo i Cal·líope, una nimfa.No obstant altres estudis asseguren que realment era el fill d'Eagro, el rei de Tràcia.

3 de gener del 2022, a les 15:31
Nicole Aillon ha dit…
Volia afegir sobre el final d'Orfeo, ja que hi ha 3 versions diferents. Una d'elles és que Orfeu per la desesperació d'haver perdut la seva estimada, es va suïcidar. La segona és que va ser decapitat i llençat el cap al mar, per les Ménadez, que van ser un grup de noies que no els va agradar la decisió d'Orfeu a no enamorar-se de ningú més. I la final és que la parella va poder vèncer el desafiament de Hades.
8 de gener del 2022, a les 23:06
Laia Bardolet ha dit…
Bona entrada! Deixa'm afegir que Orfeu va fer tot el possible perquè el seu pecat de mirar a Eurícide als ulls fos perdonat, i no va aconseguir-ho, i hi ha alguna versió del mite que afirma que fins i tot Orfeu es va arrencar els ulls o es va suïcidar.
10 de gener del 2022, a les 11:33
Amàlia García Pous ha dit…
Una entrada molt interessant, però m'agradaria afegir que en una de les versions, es diu que després de que Orfeu morís, es creu que ell i Eurídice van estar junts al món dels morts, cosa que em sembla molt maca ja que ni la mort els pot separar.
18 de gener del 2022, a les 9:57
Maria Vasileva ha dit…
Em sembla una entrada molt bona però és una història molt trista. Em sembla un acte molt maco per part d'Orfeu, de fer tot el possible per ella i anar a buscar-la a l'infern, però és molt injust i trist que per un segon i per no fixar-se bé, Orfeu va perdre l'oportunitat d'estar amb Eurídice i salvar-la.
18 de novembre del 2022, a les 13:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació