NAIXEMENT DE VENUS

El Naixement de Venus és una de les obres més apreciades i conegudes del món. Va ser el primer quadre en tela pintat a Toscana, Itàlia per Sandro Botticelli entre el 1482 i el 1485.

Botticelli va ser encarregat per Lorenzo Pierfrancesco de Medici de representar la història del naixement d'aquesta deessa.

Es va inspirar en tres obres. Tot i que no es sap segur si es va inspirar en les 3 a la vegada o només amb una concreta, aquestes son les que existeixen entre els experts:

El poema d’Angelo Poliziano (1454-1494)

L’himne d'Homer(1488)

Les Metamorfosis d'Ovidi( 43 aC -17/18 dC)

També com hi ha mil obres de les quals es podria haver inspirat també hi ha mil maneres de les quals es pot interpretar el quadre, una d’aquestes és la següent:


El quadre representa el naixement de Venus, la deessa de l’amor i la fecundació.

Venus és la protagonista al centre del quadre, retratada nua sobre una petxina a la riba del mar. La seva llarga cabellera flota a l'aire la qual li serveix per cobrir les seves parts íntimes.

A l'esquerra es troba Zèfir el déu del vent amb la seva dona Cloris, deessa de les flors, que deixa caure algunes flors en la escena. Zèfir bufa sobre Venus pe portar-la a la costa amb la seva serva (Ora) preparada per abrigar a Venus amb un mantell florit.

La composició dels cossos també es una cosa a destacar ja que Botticelli volia una composició d'equilibri.

Naixement de Venus, Sandro Botticelli 1482-1485

En la obra també es pot interpretar amb la distinció entre dos tipus d’amor, tots dos representats per Venus: l’amor profà (que incita l'amor físic) i l’amor sagrat.

Aquesta, òbviament només es l'explicació del quadre, però també hi ha el mite del naixement de venus:

El mite diu que Saturn, déu del temps, llança els genitals de del seu pare Caelos al mar, que causa la fertilització del mar. L'escuma engendra Venus que amb l'ajuda del vent, es transportada fins a les vores del de l'Illa Xipre en una petxina marina. Des de allí es portada per "les Hores" al lloc dels immortals. 

En conclusió la deessa pagana Venus ha estat el símbol, des de temps immemorials de la fertilitat i l'erotisme i per ser una dona ferma i intel·ligent.
Ara bé, el fet que aquest quadre sigui tan famós es deu a que va desafiar els costums del seu temps, va legitimar la representació del nu femení de cos complet a l'art. Això en el passat no era gaire comú en el passat tot i que s'havien fet peces semblants.

Franny Beltre
1r Batx 

Comentaris

Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada, l'explicacio és clara i descrius molt bé el quadre, però m'he quedat amb el dubte de si es pot veure i a quin museu es pot visitar.
Gràcies

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES