L'art i la bellesa a l'antiga Grècia, a diferència d'altres èpoques, eren fetes "a la mesura de l'home ", és a dir no eren creades per el poder o capritx d'un poderós sinó que simplement era un art per gaudir-ne com a espectador i ciutadà de la polis.
CÀNON DE BELLESA
Aquest cànon està subjecte a l'harmonia (proporció), a una escala humana i al naturalisme (varietat). Amb formes plàstiques els artistes intentaven portar la matèria a una perfecció que l'anomenaven "Bellesa".
El cànon (kanon) és un terme aplicat a partir de l'art clàssic en un conjunt de proporcions o creacions ideals per obtenir una representació perfecte de l'ésser humà. Hesíode, va descriure la primera dona creada com "kalon Kakon", que vol dir, " la cosa bella- malèvola". Era considerada malèvola perquè era bella i bella perquè era malèvola.
Pels grecs la bellesa anava molt més enllà d'un simple físic, creien que un cos o aparença bella era resultant d'una ment preciosa. Tenien una expressió que descrivia molt bé aquest pensament "kalos kagathos" que significava ser agradable a la vista i per tant, ser una bona persona.
Aquest ideal estètic es va reforçar sobretot en l'antiga Grècia amb les escultures. La bellesa es concebia com el resultat de càlculs matemàtics, mesures, proporcions i cura per la simetria.
El Discòbol de Miró, Miró d'Eleuteres 455 a.C
S'entenia la bellesa humana quan un cos era proporcionalment perfecte, totalment simètric i totes les parts convivien amb harmonia. És a dir, tan en homes com dones la bellesa es basava sempre amb la simetria del seu cos. I això amb l'escultura es podia aconseguir d'una manera molt exacte.
Per exemplificar una mica millor el tema de la simetria, ens podem fixar en l'arquitectura clàssica on s'afirmava que la simetria i les proporcions idèntiques i exactes feien molt més atractiva i eren més destacades que les que no tenien cap mena de simetria, ja que aquestes no eren considerades belles.
Per altra banda trobem certa lògica en què aquesta percepció de la bellesa es comprengui en l'antiga Grècia, ja que allà és on nasqueren algunes disciplines com ara la filosofia, que mirava d'entendre el coneixement del món, l'ètica, l'estètica humana i moltes altres branques. Dos grans filòsofs, Aristòtil i Plató, s'adherien en aquesta creença sobre la bellesa.
Posteriorment Aristòtil en la seva la seva Poètica del 145 a.C afegeix que la bellesa no només la trobem en la simetria sinó que també en la mida. Afirmava que perquè un ser animat o inanimat sigués bell, a part de la simetria també calia que tingués una mida no casual, ja que la bellesa està en la mida, ordre...
I així és com concebia la bellesa antigament. També es duien a terme activitats com el maquillatge o la moda en si, però no era amb la mateixa finalitat que actualment, ells no creien que la bellesa fos a partir de la roba o del maquillatge, per tan no es maquillaven ni es vestien per agradar, sinó per simple diversió o plaer. Ells creien que la bellesa era una virtut amb la que naixies i per tan o la tenies o no. Tanmateix també hi havia una certa similitud amb la actualitat, ja que també tenien uns certs cànons de bellesa, els quals avui en dia son diferents però segueixen existint prototips de bellesa.
A continuació deixo adjuntat un vídeo on s'hi pot veure explicat tot el que hem esmentat anteriorment.
Una entrada molt interessant! Deixem afegir que un dels escultors grecs més importants va ser Praxíteles que va viure al llarg del segle IV a.C. Per insipirar-se va agafar com a mussa a Friné, una noia jove cortesana, una classe de dona que exerceix de prostituta, concubina, comanya de pagament i amant. Praxíteles la feia servir per crear escultures de de la deesa Afrodita.
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són: Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li. La monumentalitat estava expressada sob
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium . Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina ) , i recintes laterals ( alae ). Atrium Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias, en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Comentaris