LA POMA DE LA DISCÒRDIA A BARCELONA
Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats més visitades cada any pels turistes d'arreu. El seu art modernista fa d'ella una ciutat única, i d'aquest art en destaca l'anomenada "Poma de la Discòrdia" traduït del castellà o Illa de la discòrdia de Barcelona, un conjunt d'edificis modernistes i singulars situats al Passeig de Gràcia entre el carrer d'Aragó i el Consell dels cent. Allà durant el segle XX, les famílies més riques i poderoses es construïen enormes edificacions construïdes per grans artistes. Allà es solia competir per tenir la casa més extraordinària, però no només es competia entre les famílies, sinó que entre els propis artistes també es produïa aquesta competitivitat.
Les principals edificacions que formen l'Illa de la Discòrdia són:
La Casa Batlló
La més destacada, construïda per Antoni Gaudí el 1904-1920, és clau a l'arquitectura modernista.
La Casa Amatller
La Casa Lleó Morera
Obra de Lluís Domènech Montaner, construïda el 1906.
A vegades també s'hi inclouen La Casa Mulleras d'Enric Sagnier i La Casa Bonet de Marcel·lià Coquillat.
D'on ve el terme de Poma o Illa de la Discòrdia?
Aquest terme ve del mite de la Poma de la Discòrdia de la motologia grega. El mite ens explica que al casament de Peleo i Tetis, es convidar a tots els déus excepte a Eris, la deessa de la discòrdia. Quan se'n va adonar es va enfadar i igualment va aparèixer al banquet que es va fer. Eris va deixar sobre la taula o s'ubicaven les deesses més belles ( Hera, Afrodita i Atena) una poma d'or on hi havia escrit la frase "Per a la més bella de totes". Ja que totes la reclamaven, Zeus va ordenar a un jove innocent que decidís qui era la més bella, i la que triés, rebria la poma. Zeus va decidir que Paris, un jove pastor, però que en realitat era el fill del rei de Troia, fos l'elegit. Per tal de sobornar-lo, Hera li va oferir tot el poder que podia desitjar y ser emperador d'Àsia, Atena, deessa de la guerra, li va oferir tota la saviesa, i finalment, Afrodita, deesa de l'amor, li va oferir la dona més bonica de totes. Paris va elegir a Afrodita, i com a conseqüència va rebre la poma d'or. Però això no es va acabar així, ja que la dona més bonica era la filla del rei d'Esparta, i el seu rapte, va provocar la Guerra de Troia.
El judici de Paris, Pedro Pablo Rubens (1638)
Es pot veure la relació entre aquest conjunt d'edificacions amb el mite grec. La lluita constant per competir quin és l'edificació més bella de totes les tres es compara amb la lluita de la bellesa entre les tres deesses. Però una cosa queda clara, i és que totes juntes formen una part de la gran bellesa de Barcelona.
Carla Erra
1r Batx
Comentaris