LES CÀRITES

Les Càrites, també conegudes com les tres Gràcies eren les deesses de la bellesa, l'encant, la natura... i molts més. Solien vestir amb una túnica, tot i que normalment se les representada totalment nues. 
Aquestes eren les filles de Zeus i la nimfa Eurínome. No eren les úniques filles, però si que eren les més importants de totes, conegudes per la seva bellesa i els seus poders màgics. Es deien Aglaia o Aglaya, Eufrosine i Talia. 
A part de ser molt belles, també omplien d'alegria l'entorn en el que estaven, regalaven dons artístics als mortals, saviesa... I per aquest motiu eren tant apreciades per tothom. 
Una característica que crida molt l'atenció de les tres Gràcies és que sempre se les representa juntes, mai per separat. 

"Les tres Gràcies", de Van Loo

Cada una de les Càrites tenia una característica diferent, tot i que no es pot afirmar, però sí que es pot dir que eren la jovialitat, el bon gust o l'esplendor, entre d'altres. 
Es deia que quan una d'aquestes mirava fixament o tocava a qualsevol mortal, aquest era beneït i es convertia en un gran orador, filòsof, artista...
Eren molt bona companyia pels déus de l'Olimp (sobretot per Afrodita i Eros), ja que proporcionaven tota l'alegria a les festes dels déus de l'Olimp. Sempre ballaven al ritme de la música de la flauta d'Apol·lo juntament amb les muses. També se les representada varis cops amb Venus i normalment nues, però hi ha un quadre molt famós on se les representa amb Venus però amb unes túniques:

La primavera (1480-81), Botticelli


REPRESENTACIONS: 

1.Peter Paul: 

Tres Gràcies (1630-35), Peter Paul

En el següent slideshare podrem veure l'explicació d'aquest quadre tant famós: 


2. Dalí:


Tres Gràcies, Dalí

Aquest pintor va voler realitzar aquesta pintura per ell mateix, ja que en aquest va plasmar a la seva segona esposa a la deessa de l'esquerra. 

3. Louis-Michel van Loo:


Les tres Gràcies, Louis-Michel van Loo, 1763

Com molts altres, aquest quadre també representa a les càrites pràcticament nues. Són l'encarnació del cànon de bellesa acceptat en l'època, i una excel·lent excusa per mostra un cos femení nu, ja que era una època poc tolerant al respecte. 

4. Picasso:


Les tres gràcies, Picasso

Picasso, va voler representar d'aquesta manera a les tres Gràcies, ja que, les va dotar d'un sentiment de castedat. Les tres donzelles, representen un conjunt, i també el prototip perfecte de bellesa de l'escola clàssica italiana. 

Judit Contreras
1r Batx 

Comentaris

Carla Erra ha dit…
és interessant observar l'evolució de la representació tant de es gràcies com de venus a partir dels quadres que ens has mostrat. Podem veure com els que son més antics, mostren un estereotip de bellesa que era característic de la època: dones pàlides, pits petits i cuixes gruixudes, cosa que canvia totalment amb Dalí i Picasso que són més actuals.
Anònim ha dit…
No havia sentit mai a parlar de les Càrites. Trobo interessant, que la gent les representes sempre juntes, i mai per separat.
M'ha agradat veure l'evolució de la seva representació a base de la pintura.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES