MITE DE PROMETEU I EL FOC

Prometeu era un tità, era fill de Jàpet i la nimfa marina Climene. Juntament amb el seu germà Epimeteu, haurien que crear tant a la humanitat com als animals, i donar-li'n tot allò que necessitessin per sobreviure. 

Epimeteu va començar amb els animals. Els va donar varis trets com: el valor, la força, la rapidesa, caminar a quatre potes i pel per sobreviure. 

Prometeu, en canvi, va dotar els éssers humans d'una manera molt més noble i la capacitat de caminar amb dues cames. Però sobretot els va donar la capacitat de fer foc, obtinguda d'una guspira del carruatge del sol. 

Però aquest que sempre feia enfadar a Zeus, el déu del cel un dia molt enfadat va decidir treure'ls-hi el foc als humans, ja que Prometeu era qui els cuidava i protegia. Aquest, un dia va decidir entrar a l'Olimp i robar foc al grandiós déu del foc. 

Prometeu porta el foc a la humanitat,

 Heinrich Friedrich, 1817

Però Zeus se'n va adonar del que havia fet Prometeu, així que va decidir lligar-lo a dalt d'una muntanya amb cadenes. Cada dia que passava allà venia una àliga que se li menjava l'estomac, però com Prometeu era immortal se li regenerava cada nit. I d'aquesta manera al dia següent la àliga tornava, i així seria per tota l'eternitat.

Però un dia Heracles passava per allà en un dels seus molts viatges i va decidir alliberar Prometeu, i així va ser com aquest va poder fugir del cim d'aquella muntanya i del que suposava ser el seu càstig per tota l'eternitat. 

Judit Contreras

1r. Batx