EL RAPTE D'EUROPA

Europa, filla del rei Agenor, estava un dia a la platja amb les seves amigues. Aquesta va ser vista per Zeus i ell es va sentir atret ràpidament per la bellesa de la jove. Per tal d'acostar-se cap a la jove sense provocar cap mena de sospita, es va autotransformar en un bou blanc i resplendent: d'aquesta manera, Zeus es va aproximar cap a la jove i va seure als seus peus.
Al principi, Europa va tenir por de l'animal que tenia als seus peus, però a poc a poc va anar agafant confiança i el va acaronar amb les seves belles i suaus mans. Va ser tan gran la confiança que li va agafar, que fins i tot se'n va pujar sobre l'esquena de l'animal, i aquest va aprofitar l'ocasió: es va aixecar i va dirigir-se cap al mar, emportant-se així, a la jove que estava sobre la seva esquena agafant-se de les seves banyes. 


El rapte d'Europa, Erasmus Quellinus 1638 
A través del mar, van arribar fins a l'illa Creta, on allà, el deu i la mortal es van unir sota l'ombra d'un arbre. D'aquest amor, van néixer tres fills: Minos, Sarpedó i Ramantis. Per altra banda, Europa va rebre tres obsequis: Talo (un vigilant de les costes de l'illa de Creta), un gos que no deixava escapar a cap pres/a i finalment, un porc senglar. 
Més tard, Zeus va casar a Europa amb Asterió, rei de Creta, i aquest va adoptar els fills de Zeus i Europa per no tenir uns propis.
Finalment, la transformació de Zeus, és a dir el bou, va passar a ser una constel·lació i es va convertir en el signe del Zodíac. 
En el següent vídeo, podeu veure el Rapte d'Europa amb més detall:


Meryem Merimi
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Deixa'm afegir que en una alta versió es diu que Europa estava al camp del seu pare, on hi tenia un ramat de bous negres. Llavors, al moment en que Zeus la va veure i es va sentir atret, va decidir convertir-se en un bou blanc per així poder destacar per sobre dels altres animals i cridar l'atenció de la jove.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES