EL MITE DE CASSANDRA

Escrita per -
Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. La seva bellesa era tan enlluernadora que Apol·lo, el déu del sol, li va oferir regalar-li el do de la predicció si ella es convertia en la seva amant. Cassandra va acceptar, temptada en conèixer el futur, però quan Apol·lo va voler rebre la seva recompensa ella s'hi va negar. 
Retrat de George Romney: Emma Hamilton en el paper de Cassandra.
Enfadat pel rebuig i profundament ofès per l'engany va reaccionar d'una manera força habitual entre els olímpics: pensar en un càstig exemplar que li permetés cicatritzar la seva autoestima i que tot i això, no deixava de complir la seva paraula. 
Va complir amb la seva part del pacte. Li va lliurar a Cassandra el do de predir el futur, de saber cada mort, cada victòria, fins i tot d'anticipar les visions dels profetes. Però juntament amb aquest do, el déu va afegir-hi una maledicció: ningú, absolutament ningú, la creuria.
Va ser així que Cassandra va conèixer el futur i va intentar evitar que el seu pare faci la guerra amb els exèrcits d'Aquil·les i de les estratègies dels grecs. Però res d'això servia si ningú era capaç de creure-la.



Meryem Merimi 
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Basat en el mite de Cassandra i la metàfora de les profecies, aparegué el "complexe de Cassandra", que s'aplica a les persones que acostumen a fer vaticins, sovint catastròfics, que no són creguts per ningú.
Molt interessant!
12 de novembre del 2019, a les 9:22
Carla Erra ha dit…
Deixa'm afegir el fet que moltes fonts afirmen que Cassandra era una jove molt ambiciosa, desitjava tenir un do i cada nit pregava al déu Apol·lo per obtenir aquest. El rebuig de l'amor d'aquest déu li va fer passar les seves conseqüències.
Bona entrada!
17 de novembre del 2019, a les 21:28
Judit Contreras ha dit…
No sabia que Cassandra era filla del rei de Troia, molt curiós. I el mite amb el déu Apol·lo m'ha semblat molt interessant ja que mai l'havia sentit sobretot la part en que Cassandra va evitar que el seu pare faci la guerra amb els exèrcits d'Aquil·les.
Molt bona entrada!
12 de desembre del 2019, a les 13:39
Meryem Merimi ha dit…
Doncs ara que ja ho saps Judit, aprofito per afegir-te que hi ha una frase que s'utilitza actualment que és el "síndrome de Cassandra", és un significat, que es dona a qui pot predir el futur, però, que està impedit perquè no passi.
6 de març del 2020, a les 19:13
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació