Pigmalió era el rei de Xipre, i va buscar la dona ideal per casar-se amb ella. Finalment va decidir que mai es casaria i que, pel contrari, dedicaria el seu temps a fer unes estatues que ell trobés realment boniques.
Va començar a esculpir una dona amb faccions i característiques perfectes. Un cop acabada, va decidir que es diria Galatea, i quan la veure se'n va enamorar a l'instant. Pensava tan en ella, que aquella nit va somniar que Galatea adquiria vida.
Durant una celebració d'honor a Venus, Pigmalió va implorar-li a la deesa que li donés vida a la seva creació. Com que la deesa estava disposada a ajudar-lo, va elevar l'altar de Pigmalió tres veades més alt que els altars dels altres, per demostrar-li que tenia la seva atenció. Tot i això, Pigmelió no va comprendre la senyal que la deesa va enviar i tornà a casa seva decebut.
Un cop va arribar a casa seva, observà l'escultura durant hores, fins que finalment va aixecar-se i fer-li un petó. Quan va fer-ho no va notar uns llavis de marbre, sinó els d'una persona. Després de fer-li un segon petó, Galatea va començar a moure's i, instantàniament es va enamorar de Pigmalió. Per últim, Venus va atorgar-li fertilitat a Galatea.
4 comentaris:
Molt interessant, deixem afegir una informació que he trobat. Segons es diu, de Pigmalió i Galatea va néixer una filla a qui van anomenar Pafos. Amb el pas dels anys Pafos es va convertir en una heroïna i va acabar tenint un fill amb el déu Apol·lo.
Una entrada molt interessant! Trobo que és important destacar que en l'antiguitat l'estatua mai va rebre el nom de Galatea. Aquest se li a donar molts segles després segurament, inspirat amb el nom d'una estatua de Pausanias.
Una entrada molt interessant, però deixem afegir que en grec, el significat de Galetea és “blanca com la llet”, i que li van posar aquest nom erquè la estatua estava feta de màrfil
Una entrada molt interessant, només tinc una pregunta: en la imatge que ens has posat de l'escultura, a la mà de Galatea es veu un infant. Aquest/a és algun fill/a que van tenir?
Publica un comentari a l'entrada