DUES CRIATURES MITOLÒGIQUES POC CONEGUDES

Totes les mitologies tenen criatures famoses. Algunes d'aquestes criatures són grans monstres que van lluitar contra els déus o contra els semidéus. D'altres criatures, com en Quiró (un centaure), van ser importants en alguns mites per ajudar als protagonistes en les seves aventures. Però de diferents maneres totes tenen una cosa en comú: han passat a la història. Actualment moltes d'aquestes criatures, com els dracs, les Hidres o les Gorgones, són fàcilment reconegudes, o si més no es relacionen fàcilment amb la mitologia grega o romana. 

Però hi ha algunes criatures que no han sigut tan importants en els mites, i que per tan poca gent les coneix. En aquesta entrada mencionaré algunes d'aquestes curioses criatures mitològiques i els seus orígens.

Blèmies (Epistigis en grec)
Aquestes estranyes criatures són reconegudes en diverses mitologies, i de fet tenen el seu paral·lel fins i tot en històries índies, africanes o xineses. Però tot i els diversos orígens són més reconegudes en la tradició romana. 

Els blèmies eren uns monstres aparentment de forma humana, però amb la diferència de que no tenien cap. Al no tenir cap el seu rostre es trobava en el pit, fent així que tinguessin una forma d'allò més espantosa i desagradable. 

El seu origen es remunta en unes històries escrites el segle I a roma, tot i que en el llarg de la història han tingut més aparicions, sobretot en textos de l'edat mitjana, com en el llibre Les Cròniques de Nuremberg, de 1493.

Ara bé, i quin és l'origen real d'aquestes criatures? No se sap del tot quina pot ser la inspiració d'aquestes criatures, però actualment s'ha relacionat la procedència dels blèmies amb unes tribus africanes, reconegudes per ser uns saquejadors. Segons es diu, aquests nòmades portaven una vestimenta molt estranya i aquesta feia que no se'ls hi veies el cap. Per culpa d'aquesta vestimenta es va començar a escampar un rumor sobre uns homes sense cap que vivien en zones poc conegudes d'Àfrica. 

Aquest rumor va arribar a orelles dels escriptors de l'època i aquests van començar a parlar dels Blèmies en les seves històries tal i com se'ls imaginaven amb els relats de la gent. 

Dibuix d'un Blèmi del llibre Les cròniques de Nuremberg

Aspidochelone
Aspidochelone o l'illa vivent és una gran criatura llegendària de la mitologia grega. Aquesta criatura se l'ha representat de varies maneres: una representada com una gran tortuga marina i l'altre representada com un gran peix o balena de dimensions colossals. El que caracteritzava aquesta gran criatura era que estava coberta de plantes, arbres i roques que la feien semblar una gran illa, creant fins i tot el que semblava una platja o muntanyes. 

D'aquesta manera els mariners s'acostaven a ella, sense saber que en realitat era sobre una bèstia on estaven caminant. Degut a les seves grans dimensions es considerava a Aspidochelone una criatura perillosa, però deixant de banda la seva grandària, no era una bèstia agressiva o hostil.

L'Aspidochelone és descrita en un text grec anomenat Physiologus. En aquest text també s'explica que Aspidochelone era realment perillosa quan es feia una fogata en la seva pell. Segons diu el text, quan els mariners feien foc per cuinar (sense saber que estaven sobre un monstre), la tortuga gegant sentia el foc i es capbussava fins les profunditats del mar destruint així el vaixell dels mariners i acabant amb les seves vides. 

Podem veure aquesta bèstia també en històries més actuals, com Les aventures de Simbad. En aquesta història Simbad viu diverses aventures. En una d'elles arriba, junt amb la seva tripulació, al que aparentment és una illa però resulta ser una gran balena. Per un accident amb foc (tal i com he explicat abans) la balena acabava matant a tota la seva tripulació, excepte al protagonista.

Imatge de la criatura en el bestiari mediaval de Anne Walsh
Aquí adjunto un vídeo que explica més detalladament la història i l'origen dels blèmies: 


Lídia Poyato
4t ESO

Comentaris

Paula García ha dit…
Una entrada molt interessant ja que és un tema poc comú del qual no n'acostumem a saber gaire. De la mateixa manera que els Aspidochelones podien arribar a ser perillosos, com eren descrits els Blèmies a part d'espantosos? Perillosos també?
Duna Garcés ha dit…
M'ha agradat molt! Heròdot, un historiador de l'antiga Grècia, va escriure sobre les blèmies. Segons ell, aquestes criatures havien conviscut juntament amb els cinocèfals, uns monstres amb cap de gos i cos d'humà, a alguns boscos de Libia, sobretot a les zones més muntanyoses.
Lídia Poyato ha dit…
Responent a la Paula, sí, es podria considerar perilloses als blèmies, però no perquè fossin grans monstres, sinó més aviat perquè com moltes altres civilitzacions, els blèmies eren territorials i buscaven expandir territori. I en aquest procés la seva brutalitat els ajudava a guanyar batalles.
Guillem Vivet ha dit…
Una entrada molt curiosa, mai havia sentit a parlar d’això. Crec que ho has explicat bastant be.
Sobre el tema tractat no en tenia ni idea de les criatures anomenades. M’ha servit per compendre una mica millor.
Maria Pou ha dit…
Una entrada molt ben feta, no en tenia ni idea de l'existència d'aquestes dues criatures, trobo que s'en huria de parlar més, ja que tan l'história d'una com de l'altre es força interessant i segur que a molta gent li agraderia molt gaudir-ne.
Queralt Marsal ha dit…
Molt interessant l'entrada, i molt completa. Sobre què has dit, els herois que va educar Quiró són Jàson, Aquil·les, Hèrcules, Odisseu, Néstor, Melagre, Feató, entre altres.

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE