PERSEU

Perseu era fill de Zeus i Dànae. 
Va ser un heroi semidéu, i va dur a terme nombroses tasques sobrenaturals.

Acrisi (rei d’Argos i pare de Dànae), va tancar Dànae en una torre de bronze després que un oracle l’avisés que el fill de la seva filla seria la causa de la seva mort, per així evitar que Dànae tingués un fill.

Dànae de Mabuse, Jan Gossaert

Zeus va ser l’únic que va aconseguir entrar a la torre, convertint-se en pluja d’or, de la qual després va néixer Perseu.
Quan Acrisi se’n va assabentar, va tancar Dànae i el seu fill en una caixa i els va tirar al mar, però gràcies a la protecció de Zeus van poder arribar a l’illa Sèrifos, on van ser acollits per Dictis.
Perseu va créixer juntament amb lla seva mare i el rei de l’illa, Polidectes. 
Quan Perseu ja era més gran, Polidectes es va enamorar de la seva mare, i li va demanar que li portés el cap de Medusa (una cosa gairebé impossible) per treure-se’l de sobre i així estar sol amb la seva mare.
  • Perseu i Medusa
Per derrotar a medusa, Perseu va tenir l’ajuda d’Atena, qu li va donar un mirall de bronze i li va donar unes instruccions:
- Primer havia de visitar a les Gorgones, robar-los el seu únic ull, i obligar-les a mostrar-li el camí, cosa que les Gorgones van acceptar a canvi de que després els hi tornés els ulls, però Perseu va acabar tirant aquests ulls al mar perquè no poguessin dir a ningú quines eren le seves intencions.
Finalment, Perseu va aconseguir tallar el cap de Medusa amb el sabre d'Hermes, deixant vessar la seva sang, d’on es va formar el monstre Crisàor i Pegàs.
Perseu amb el cap de Medusa, Benvenuto Cellini

Segons Ovidi, quan Perseu va tornar, la primera persona amb qui es va trobar va ser el tità Atles, i es va presentar com a el fill de Zeus. Tot i que Perseu no va ser ben rebut, ja que un oracle havia predit que un dels fills de Zeus li robaria les pomes del jardí de les Hespèrides, i quan Atles el va fer fora, Perseu li va ensenyar el cap de Medusa, convertint-lo en pedra.
Després va continuar el seu viatge a través d'Àfrica i va arribar fins a Etiòpia, on va veure Andròmeda, que estava encadenada a una roca i a punt de ser sacrificada a un monstre marí a causa de les arrogants paraules de la seva mare. 
En veure això, Perseu els hi va dir als seus pares que salvaria Andròmeda amb la condició que després la casarien amb ell, cosa que els seus pares van acceptar  fins i tot li van oferir tot el regne com a dot.
  • Andròmeda i Perseu:
Després de derrotar el monstre marí i salvar Andròmeda de ser devorada, es van casar. Però el seu casament no va ser tan feliç com esperaven. Ja que Cefeu (el pare de Andròmeda) ja havia promès a la seva filla amb el seu germà Fineu, qui no va acceptar les explicacions que li va donar el pare de perquè l’havia casat amb Perseu, i juntament amb molts seguidors es va presentar el dia del casament, convertint-lo en un bany de sang, on hi van haver moltes morts. Perseu es va veure obligat a fer servir el cap de Medusa, convertint Fineu i tots els seus seguidors en pedra.

Més tard, quan va tornar a Argos, va convertir en pedra  Pretos en pedra i es va quedar amb el seu tro, on va viure feliçment amb Andròmeda i van tenir cinc fills i una filla.
Quan va morir, Atena el va convertir en una constel·lació juntament amb Andròmeda i els seus pares.

Constel·lació de Perseu

A continuació us deixo un vídeo que explica amb més detall la vida de Perseu i els seus mites:

Clàudia Dot
4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha agradat molt!
Voldria afegir la història de com va matar Perseu a Acrisi, el pare de Dànae.
Perseu va participar en un torneu de javalina sense ser conscient que entre el públic s'hi trobava Acrisi. Com que el rei d'Argos tampoc va adonar-se que el qui competia era el seu nét, va quedar-se a mirar. Quan va ser el torn de Perseu, va llançar, la javalina va canviar de direcció sola i va caure fatalment sobre Acrisi, complint així la profecia de l'Oracle.
Anònim ha dit…
Molt interessant. Ja que has parlat de la mort de medusa deixem explicar com ho va fer. Per poder tallar-li el cap a Medusa Perseu va haver d'anar caminant enrere, per evitar trobar-se amb la mirada petrificant de la gorgona. també va utilitzar el reflex de l'escut per veure on es trobava Medusa i d'aquesta manera es va poder acostar lo suficient com per a matar-la.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES