PARMÈNIDES

Parmènides d’Elea va ser un gran filòsof grec presocràtic i va néixer a Elea (actualment Itàlia) entre l’any 515 i 510 a.C aproximadament. 

Es creu que Parmènides va ser deixeble de Xenòfanes de Colofó, del qual va ampliar el seu panteisme, i el va convertir en un panlogisme. Segons Teofrast va ser deixeble d’Anxímenes i va mantenir contacte amb els pitagòrics mentres era deixeble d’Aminais i de Dioquetes, dels quals no se’n sap gairebé res.

Cronològicament, és posterior a Heràclit. I Empèdocle, Leucip, Aaxàgores i Demòcrit són posteriors, tan de temps com de pensament, ja que la seva filosofia va ser tant important que va marcar el pensament de els filòsofs posteriors a ell. També es diu que Parmènides va crear l’ontologia i la metafísica, que són dos de les branques que actualment estudia la filosofia.

Estàtua de Parmènides trobada a Velia.

  • POEMA I TEORIA DE PARMÈNIDES:
Parmènides va esriure un poema de 154 versos, el qual tenia 2 parts, la primera es diu Via de la vertat, i la segona Via de l’opinió

Per Parmènides, la realitat només estava formada per les coses que existien, i les coses, o existien o no existien

En aquest poema, Parmènides exposa la seva teoria sobre el camí del coneixement, i diu que hi ha un doble camí cap al coneixement:

  1. Camí de l’opinió (doxa) : Era un grau de coneixement baix, que utilitzava els sentits per conèixer.
  2. Camí de la veritat (episteme) : Era un grau de coneixement alt, que utilitzava la raó per conèixer.
Per entendre el poema i la seva teoria, primer hem de saber que el seu Arkhé era el ser (ésser).
Parmènides tenia una teoria que deia:

“Tot el què és, és, i tot el que no és, no és”.

Això vol dir que la realitat està formada de les coses que existeixen, i que les coses o existeixen, o no existeixen.
Per tant, ell defensava que el canvi no existeix, ja que, perquè una cosa canvii, ha de deixar de ser el què era i ser una cosa nova, i com que el “no ser” no exiteix, diu que les coses no canvien.
També deia que, els humans, percevem el canvi a través dels sentits, però que en realitat no existeix i només són coses dels nostres sentits, ja que les coses són o no són.
Per tant, defensava que els humans, podem arribar a conèixer i compendre el món a partir de la raó.
  • CARACTERÍSTIQUES DE L’ÉSSER 
Parmènides deia que l’ésser tenia 6 característiques:
1. Continuu
2. Complet
3. Acabat
  • EL PROBLEMA DEL CANVI
El problema del canvi va ser entre Heràclit i Parmènides, i va generar moltes discusions, ja que els dos defensaven coses contràries.

Per una banda, la frase que Heràclit deia, era:
“Un humà no es pot banyar dos vegades en el mateix riu, perquè ni l’home ni el riu seràn els mateixos”.
Per tant, Heràclit defensava que el canvi si que existeix, i que el món i les coses estan en moviment constant ( o Panta rei). I que els humans no podiem arribar al coneixement, perquè el canvi constant faimpossible que poguem estudiar una cosa i arribar a coneixer-la.

Escultura de Heràclit


Per altra banda, la frase de Parmènides, com ja he dit abans, era:
“Tot el què és, és, i tot el què no és, no és”
I defensava que el canvi no existia, ja que segons ell les coses són o no són, i qe si que podem arribar a conìxer i compendre el món a partir de la raó.

Plató va ser el primer en donar resposta a el problema del canvi, donant una part de raó als dos, i dient que les coses si que canvien, però les podem arribar a conèixer.



Clàudia Dot
4t ESO

Comentaris

Meritxell Barniol ha dit…
Una entrada molt completa i interessant a la vegada, bona feina! Però m'agradaria saber què tracten les dues branques de la filosofia que has anomenat: l'ontologia i la metafísica. Gràcies!
Maria Pou ha dit…
Una entrada molt ven explicada, ha estat interessant aprendre coses sobre Parmènides. La seva teoria es realment extraordinària. Tan extraordinària és que fins hi tot avui dia encara s’estudia en la matèria escolar de filosofia. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE