L'ESCLAVITUD A GRÈCIA
El sistema de tractar persones normals i corrents com una propietat podent vendre-les i comprar-les ve donat des de fa molt temps. A l'època grega (i fins i tot més endavant) era un factor comú que totes o la gran majoria de civilitzacions d'aquest tipus tenien.
A Atenes ocupaven una tercera part de la població. S'estima que hi havia entre 60.000 i 150.000 esclaus de 450.000 habitants que tenia Atenes.
A causa del seu preu elevat, només se'ls podien permetre les famílies més riques. Les condicions dels esclaus eren terriblement pobres. Els grecs no els consideraven ciutadans, i per ells eren d'alguna manera animals, es podien vendre i comprar cap mena de problema i fins i tot, si volien, els podien arribar a colpejar o matar, però no ho solien fer, ja que l'amo a la fi i al cap hi sortia perdent. Alguns esclaus d'algunes zones de Grècia, quan eren massa maltractats fugien a un refugi on l'esclau estaria protegit pel déus i aquests farien obligar a l'amo a revendre'l. Pocs ho feien ja que la possibilitat que l'amo matés a l'esclau estava present.
El treball més comú que solien ocupar els esclaus eren treballs de camp, ja que eren els que requerien més persones ja que es tardava molt temps. A més aquests eren els més durs, ja que les condicions en que treballaven eren terriblement dolentes, i no qualsevol ho podia fer.
Era indispensable per les famílies: l'utilitzaven per a qualsevol tipus de feina, de les mes dures a les més bàsiques. Existien els esclaus anomenats esclaus domèstics qui eren com un familiar més de la família, gosaven de tots el plaers i assistien als mateixos esdeveniments com qualsevol membre de la família. Entre ells hi havia els pedagogs, que se'n cuidaven de l'educació i formació dels nens més petits
F. Sabatte (1900)
La majoria solien ser presoners de guerra, que es demanava una quantitat de diners per ser rescatats, però també podien ser natius del país, nens que havien estat venuts pels seus pares, o persones amb deutes que havien de complir, entre d'altres.
Podien els esclaus assolir a llibertat?
Generalment mai quedaven lliures, pel seu elevat preu. Però existia la possibilitat d'alliberar un esclau quan aquest hagués servit durant un temps determinat o hagués servit d'una manera satisfactòria per l'amo, però passava en molts pocs casos. Quan eren alliberats l'amo havia de firmar un contracte i pagar una quantitat de diners per la seva llibertat. Alguns quan eren alliberats comptaven amb un bon estatus social.
Aquí us deixo un esquema bàsic i un vídeo per entendre-ho millor:
Carla Erra
1r Batx
Comentaris