ELS JOCS OLÍMPICS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Atletes realitzant una cursa
Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats Jocs Olímpics  (Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), van ser una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents ciutats de l'Antiga Grècia. Segons la tradició, es van començar celebrar a Olímpia d’una manera fixa l’any 776 aC i fins el 393 dC. Un cop cada quatre anys es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos si estaven en guerra i permetessin als seus atletes participar als jocs d'Olímpia, entre finals de juliol i d’agost. Es tractava d'un esdeveniment festiu, on apart de celebrar-se diferents proves esportives, també es feien diferents homenatges a les déus més importants de l'època.

En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures, grecs, no afectats per cap maledicció religiosa ni culpables de cap crim.
Arribaven espectadors provinents de tota la Mediterrània i de totes les classes socials, des de prínceps fins a pobres. 
Esportistes lluitant despullats
Quan els nens complien dotze s’entrenaven amb un preparador que els instruïa al gimnàs o la palestra, un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales, on se'ls ensenyava a desenvolupar els músculs i a controlar els nervis. Als gimnasos s’hi trobava una pista i llocs d'exercici a l'aire lliure pels boscos. Als vint anys els grecs acabaven la seva formació esportiva i se’ls entregaven les armes; en aquest moment ja estaven preparats per poder participar als Jocs Olímpics. 
Estrígil
Els qui practicaven esport anaven despullats (el mot "gimnàstica" prové del grec gymnós que significa "nu") i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat de realitzar l’activitat física que fós es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic, el qual era anomenat estrígil.


La vida pública quedava paralitzada durant les festes, ja que se suspenia tota activitat oficial. Els Jocs Olímpics eren una ocasió d'acostament entre els grecs: la participació oficial de les ciutats gregues en les ofrenes i sacrificis i la col·laboració de la gent creava una sensació de germanor i un sentiment de pertinença a una estructura superior al de la polis. Així doncs, els Jocs afavorien l’amistat de les ciutats i pobles dels Estats Grecs.


Per  més informació sobre els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia consulteu aquesta pàgina i aquest vídeo:


Eva Soler
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Que guay! Tot i que els jocs no fossin els mateixos es interessant veure com compartim aficions o competicions amb els romans. El que he trobat més fort és que un dels requisits per poder-hi participar fos no estar afectat per cap maledicció ni haver comes cap crim religiós. PD: m'ha agradat molt llegir aquesta entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES