EL CÀNON DE BELLESA DELS GRECS

Els cànons de bellesa han variat molt des de la seva aparició depenent de la situació de cada època. 
L'ideal estètic es va crear a l'antiga Grècia partint de l'art, exactament de l'escultura. 
La bellesa per els grecs consistia en:
  • L'harmonia en totes les parts del cos (per a ells perquè una persona sigués bella, el seu cos tenia que mesurar set cops el seu cap, més tard en el segle IV a.C. aquesta mesura va passar a ser vuit caps.)
  • La perfecció.
  • La proporció.
Per aconseguir totes aquestes coses es basaven en el resultat de càlculs matemàtics, en les mesures i en la simetria. El sofista grec Pitàgores afirmava que l'ésser humà era la figura perfecte per mesurar totes les coses.

L'ideal de bellesa d'aquella època es trobava en les escultures: 

  • En el cas de les dones: eren noies robustes, rectes, sense forma n'hi sensualitat, amb la cara ovalada, els cabells ondulats, els ulls grans i els pits petits. 
  • En canvi l'ideal dels homes s'inspirava directament en els atletes i els gimnastes, homes musculats i forts.

Un dels escultors grecs més importants va ser Praxíteles el qual va viure al llarg del S.IV a.C. Per inspirar-se va agafar com a mussa a Friné, una noia jove cortesana, és a dir una classe de dona que exerceix de prostituta, concubina, companya de pagament i amant. Praxíteles la feia servir per crear escultures de la deessa Afrodita.

L'ideal de la bellesa grega va ser agafada per els romans els quals la van utilitzar durant quatre segles aproximadament.




Actualment el cànon de bellesa femení, és molt diferent del dels grecs, en una noia d'avui en dia se li aprecia que sigui prima, amb pits grossos, la cara amb pòmuls marcats, llavis grans i moltes corbes.

En el cas dels nois són considerats guapos els que tenen un cos musculós, atlètic, prim i amb les faccions de la cara molt marcades.


Com podem veure els cànons de bellesa dels nois sempre s'han mantingut més o menys iguals, mentre que el de les dones han canviat constantment, en la meva opinió el cànon de bellesa actual femení és molt perillós i gens sa, ja que ser tan prima pot provocar trastorns alimentaris molt greus com l'anorèxia i la bulímia.

Aida Oriol
1r Batx

Comentaris

Èlia Miravet ha dit…
Caram, eren bastant perfeccionistes els grecs! jaja
És impressionant veure com han anat canviant els cànons de bellesa durant el temps, sobretot en la figura femenina, començant essent completament rectes(sense forma, amb pits petits...)fins a l'actualitat on "triomfa" tot el contrari.

Estic completament d'acord amb la teva opinió sobre aquest tema. Actualment moltes noies són influenciades per les talles més ben vistes per la societat actual i això no està bé ja que cadascú és com és, únic i perfecte a la seva manera.
Unknown ha dit…
Aida estic completamente d'acord amb tu. El que avui en dia entenem per noia atractiva és una novia amb un cos molt i molt prim. Però a part d'això están apareixent modes dins la mostraron societat que fan molt mal, com per ex empleo aquesta moda recientemente que diu que una noia es completament atractiva quan ajunta els pesos i les cuixes no se li toquen una amb l'altre. Se'n comença a fer un gra massa de tot això i realment són coses que no porten enlloc.
Ostres Aida! Realment m'ha impactat molt aquesta entrada! Veure com ha variat la bellesa durant tots aquests segles és fascinant. Tot i així, estic totalment d'acord amb tu, ja que la bellesa femenina és la que ha canviat més però cap a malament, més que res pel tema dels transtorns alimentaris. Com tu has dit, és molt perillós i gens sa. El que m'ha agradat saber és que a l'antiga Grècia, per considerar bella a una persona, el seu cos havia de mesurar set cops el seu cap, ja que ho desconeixia per complet. L'enhorabona per l'entrada.
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada i sobre tot la reflexió que fas al final d'ella. Penso que tens tota la raño, que avui en dia la gent és molt influenciable i segueix molt aquests cànons i tal és el desig d'assemblar-se a un/a model que no importa la salut.

Maria González ha dit…
Realment els cànons de bellesa canvien contínuament! Ara podríem considerar que és ben be el contrari, i al igual que tu no comparteixo aquest estereotip. Molt interessant la manera de mesurar les mides perfectes també però una manera un pèl ambigua.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)