EL MITE DE CAL·LISTO

Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1744. 
En la mitologia Grega, Cal·listo va ser l'amant de Zeus (Júpiter) i mare d'Arcas. Algunes versions diuen que era filla de Licaó, rei de Pelasgia (la futura Arcàdia) en algunes ocasions se la presenta com una nimfa o amb una musa del bosc.

Cal·listo pertanyia al seguici de la deessa Artemisa, raó per la qual va fer el vot de castedat.

Zeus es va enamorar de Cal·listo en el moment que la va veure i per seduïr-la,com que sabia que Cal·listo el rebutjaria si intentava acostar-se a ella com un home, va decidir de prendre la forma d'Artemisa per posseïr-la. Hi ha altres versions que expliquen que Zeus va prendre la forma d'Apol·lo, déu i germà d'Artemisa. En qualsevol dels casos, la unió de Cal·lsito i Zeus va tenir com a fruit Arcas.

Cal·listo i Júpiter, François Boucher, 1743. 
Quan Cal·listo s'en va adonar del seu estat va intentar ocultar l'embaràs. Un dia però, Artemisa i les seves altres companyes van decidir banyar-se a una font i quan Cal·listo es va despullar totes van adonar-se que estava embarassada.

Aquest fet va ser considerat com una gran falta i Artemisa, indignada, la va expulsar del grup i la va convertir en ossa.

Aquesta transformació té diverses interpretacions. Segons uns autors Cal·lsito va ser transformada en ossa perquè Hera (dona de Zeus) li va demanar a Artemisa aquesta transformació de Cal·listo com un càstig o fins i tot hi ha autors que diuen que ella mateuxa hauria realitzat aquesta transformació. Altres autors diuen que va ser precaució de Zeus i que va ser ella mateix que va transformar a Cal·listo en una ossa per protegir-la de la venjança d'Hera. En aquest últim cas, Hera la va descobrir igualment i va ordenar a Artemisa que la matés amb una fletxa. També hi ha qui creu que va ser Artemisa que va tenir la iniciativa de matar-la per tal de castigar-la per no haver mantingut la seva virginitat. 

Quan Cal·listo va morir, Zeus, com que s'havia enamorat d'ella i sabia que tot havia estat culpa seva, va decidir convertir-la en la constel·lació de l'Ossa Major.
Constel·lació de l'Ossa Major
Eva Soler 
1r batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Trobo molt romàntic la llegenda de que Zeus, enamorat de Cal·listo,la trobava a faltar i per recordar-la la va convertir en la constelació de l'ossa major. Molt bona entrada!
Unknown ha dit…
jo sabia que hi havia la constel·lació de l'ossa major però no la seva historia. trobo que és una entrada molt interessant i entretinguda sobretot si t'interessen aquestes histories.
Núria González ha dit…
Una entrada molt captivadora! Tanmateix, voldria afegir que hi ha una altra versió de com acaba la història.

Després que Hera, l'esposa de Zeus, i en venjança convertís en ossa a Cal·listo. Aquesta, va tenir un fill anomenat Arcas o Àrcade, però va ser separat de Cal·listo i va haver de vagar durant anys al bosc.

Molt temps més tard, Cal·listo va veure entre l'espessor Arcas, el seu fill. El va reconèixer immediatament i va córrer per poder-lo abraçar. S'havia convertit en un jove fort i es trobava de caça allà. Quan el noi va veure que ella s'aproximava, va agafar el seu arc i va disparar. Per ell no era més que un animal.

Zeus, que es va adonar de tot, va decidir evitar que el jove matés a la seva mare. Així que abans que la fletxa l'assolís va convertir Cal·listo en una constel·lació, perquè brillés al cel i aconseguís la immortalitat.

Alhora, va transformar Arcas en una altra constel·lació menor, per donar-li els mateixos dons i permetre-li que estigués sempre amb la seva mare. Així es van formar l'Ossa major i l'Ossa menor, que encara romanen unides al cel.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)