ELS JOCS OLÍMPICS A L'ANTIGA GRÈCIA
Els jocs Olímpics de l'antiga Grècia van començar al voltant del s. VIII aC, a la península del Peloponès (Olímpia). Era com una festa religiosa dedicada al déu dels déus, Zeus.
Els jocs se celebraven cada quatre anys, allà anaven els atletes més forts i preparats per enfrontar-se aquelles proves. Perquè d'aquella manera ells demostraven el valor que ells tenien i les seves habilitats.
Les proves més famoses eren:
Les curses a peu (Αγὡνες ποδιὡν): Eren curses de velocitat amb distàncies com (192 metres) o curses llargues que d'aquesta manera demostraven la resistència i la rapidesa.
El llançament de disc (Απελευθἑπωση δἱσκου): Els atletes llançaven un disc de bronze el més lluny possible, combinant la força i tècnica.
El salt de longitud (Ἁλμα ωις μἡκος): Amb pesos a les mans, els atletes saltaven per guanyar la màxima distància en un salt.
La lluita grecoromana (Ελληνορωμαϊκἡ πἁλη): Era una lluita cos a cos en què l'objectiu era dominar el rival, posant a prova la força i l'estratègia que tenien.
Les curses de carros (Αρματοδρομἱες): Prova espectacular en la qual els que portaven el carro guiat per cavalls, competien a una velocitat alta en un circuit muntat.
Els jocs olímpics de l'antiga Grècia
Abans que comencessin les proves, es feien cerimònies d'obertura on els atletes i tots els espectadors participaven en rituals religiosos, oferien pregàries als déus per garantir la seva protecció i l'èxit de les competicions. Aquestes cerimònies eren importants perquè vinculaven la religió amb els esports i les cultures en aquella època.
Tots els atletes que guanyaven eren premiats amb una corona d'olivera, més coneguda com ''kotinos'', no només simbolitzava la victòria, també el respecte i reconeixement. Els guanyadors ho celebraven a les seves ciutats d'origen, perquè d'aquella manera sí que se sentien herois.
imatge creada amb IA
Entrega de premis, jocs olímpics
Un cop acabades totes les competicions, les celebracions no s'acabaven aquí. Es feien grans festes i banquets en honor als campions, allà la gent es reunia per gaudir de la música, els balls, entre altres. Aquelles festes es celebraven en espais públics com l'àgora, i servien per celebrar els atletes com els déus.
Imatge creada amb IA
Sala de celebracions
Jana Bosch Icart
1r Batx
Comentaris
Per la gent que volia participar hi havia unes normes que havien de complir havien de ser homes lliures, no podien ser esclaus, ciutadans grecs -és a dir que els seus pares fossin nascuts a Grècia- i no podien participar-hi les dones casades, cosa que era molt injust perquè si només fóssim del gènere oposat, ja no tindríem el dret de participar-hi. Una vegada acabades les proves, els atletes se n'anaven als termes a relaxar-se i conversar de com havien anat les proves.
L'escultura de Discòbol del grec Miró, representa molt bé una de les proves dels Jocs Olímpics. Apareix un atleta en el moment de màxima tensió, just abans de llançar un disc, però l'esforç no se li reflecteix a la cara. S'han conservat moltes còpies romanes en marbre, però l'original era de bronze.