ELS ESPORTS AL COLISSEU ROMÀ

Escrita per -

El Colisseu Romà va ser construït l'any 71 d.C, fet per l'emperador Vespesià. Va ser el major amfiteatre romà: 188 metres de longitud, 156 metres de llarg i 57 metres d'altura. L'aforament del Coliseu era de 50.000 persones aproximadament.

Coliseu Roma 

Colisseu Roma i els esports

Els diferents esports que es duien a terme:

Combats  

- Combats de gladiadors                                                                                 Aquests combats es consistien en que els gladiadors es paraven a l'alçada de la llotja per passar a examinar les armes. Tot seguit lluitaven i era un entreteniment cap al públic, tot i que els gladiadors entrenaven dies abans. Quan un gladiador anava a l'altura de la llotja i baixava el dit polze el mataven.

 Combat de gladiadors

- Venationes                                                                                                      Aquests combats consistien en que un gladiador lluitava contra una fera, com fer exemple: lleons, tigres, ossos. Els animals eren caçats o matats pel mateix gladiador.

- Naumaquiae:

Aquestes batalles el Colisseu s'omplia d'aigua per fer batalles amb vaixells i barques.

Representació de batalles nàutiques

- Execucions                                                                                                   
Les execucions també era espectacle per al públic. Consistia en matar en directe a esclaus, presoners o criminals.

Les carreres

Simplement les carreres consistien en fer voltes en carros de cavall (entre 2 i 4) fins fer uns 8 kilòmetres. Els xocs donaven molt espectacle quan un carro i els cavalls bolcaven.

   Carreres de cavalls

Llançament de javelina i disc
Es basava en llençar la javelina que era un pal que s'havia de llençar el més lluny possible. El llançament de disc es basa en el mateix format, però el disc és un objecte rodo. Aquests dos esports formen part dels jocs olímpics actuals.
Llançament de disc

Vídeo sobre els combats de gladiadors

Jordi Vilarrasa 
1r Batx

Comentaris

Janat El Louah ha dit…
Bona entrada Jordi! M’ha agradat com expliques detalladament els diferents espectacles que es feien al Colosseu Romà, com els combats de gladiadors, les batalles nàutiques i les execucions. És molt interessant veure com aquests esdeveniments eren una forma d'entreteniment per a la multitud. A més, lligar-ho amb els esports actuals, com el llançament de javelina i disc als jocs olímpics, fa que el text sigui encara més fascinant.
23 de desembre del 2024, a les 15:02
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! Justament, molts dels gladiadors que participaven en els combats del Coliseu eren esclaus o criminals que es veien obligats a lluitar a canvi de fama i, potser, de la seva llibertat; així que molts realment lluitaven per ser lliures. Tot i que, al final del combat, l'emperador podia decidir la sort dels participants amb el gest del dit que has esmentat en el text.
24 de desembre del 2024, a les 11:02
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Jordi! És molt interessant la varietat d'esports que es portaven a terme en el Colosseu. Els gladiadors professionals, aquells que es presentaven voluntàriament, si guanyaven sovint rebien premis i honors (diners, corones de llorer...), i si ho feien repetidament al final acabaven esdevenint persones públiques amb un gran reconeixement, com és el cas de Spiculus i Flamma.
25 de desembre del 2024, a les 23:43
Júlia Romero ha dit…
Bona entrada, Jordi! Sabies que el Colosseu també disposava d’un sistema de toldos anomenat velarium? Aquest sistema, operat per mariners especialitzats, protegia els espectadors del sol i feia més còmode assistir als espectacles.
29 de desembre del 2024, a les 15:23
Mariam El Lahioui ha dit…
Bona entrada Jordi! M'ha agradat com has explicat les activitats físiques que es realitzaven al Coliseu Romà. M'ha sorprès que en el Coliseu també es practiquin totes aquestes varietats d'esports, perquè només havia sentit a parlar de les execucions. Una curiositat és que en l'any 58 aC Emili Escaure va portar a Roma des d'Egipte hipopòtams i cocodrils i Pompeu rinoceronts, perquè es portessin a terme les "venationes". A més a més, en la inauguració del Coliseu, un elefant es va postrar en posició a l'emperador sense que el seu ensinistrador li ensenyes.
30 de desembre del 2024, a les 22:14
Alba Gabasa ha dit…
Molt bona entrada, has explicat amb claredat i detall els diferents tipus d'espectacles que es realitzaven al Colosseu, destacant-ne la varietat i el paper com a centre d'entreteniment a Roma. Per fer-la encara més completa, podries afegir dades curioses o més detalls.
2 de gener del 2025, a les 11:16
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Has explicat molt be la descripció de les naumaquiae, on el Colisseu s'omplia d'aigua per recrear batalles navals. Encara que també es molt interesant com descrius la violència com a forma d'entreteniment públic, especialment en les excursions i els combats de gladiadors.
2 de gener del 2025, a les 16:12
Jana Bosch ha dit…
Molt bona entrada! Em sembla molt interessant com tenien la tecnologia i la infraestructura ben preparada per a fer els combats navals on havien d'omplir d'aigua tot el Coliseu.
3 de gener del 2025, a les 11:21
Sergio Mansergas ha dit…
Bona entrada Jordi, es molt interessant! Descrius molt bé les activitats que es realitzaven al Colisseu Romà i fas una explicació mollt clara i detallada. M'ha sorprès molt la connexió amb esports que encara existeixen avui, com el llançament de javelina i disc, fas el contingut més rellevant i interessant.
5 de gener del 2025, a les 17:36
Miquel Mena Moreno ha dit…
Ei! Molt interessant l’article sobre el Colisseu! M’ha agradat com expliques tot el tema dels espectacles i els combats de gladiadors. És flipant pensar en la de gent que devia passar per allà per veure aquelles lluites.
Una cosa curiosa que es podria afegir és que, amb el temps, el Colisseu es va fer servir per coses molt diferents. Per exemple, a l’edat mitjana el van utilitzar com a fortalesa, taller i fins i tot com a lloc per viure. També van agafar pedres d’allà per construir altres edificis de Roma! És increïble com ha anat canviant d’ús amb els anys.

Bona feina amb l’entrada, m’ha agradat molt!
8 de gener del 2025, a les 12:50
Oscar Lujan ha dit…
Hola, Jordi! Molt bona entrada, m'ha agradat bastant. Em sembla flipant el fet que es podien fer batalles navals en mig del coliseu. Realment no està 100% demostrat que això passava, però si han trobat molts canals que connectaven el coliseu amb els aqüeductes, per tant, és possible. Com encara no s'ha trobat explicacions per aquests canals fora del raonament de les batalles navals, hi ha molts historiadors que donen credibilitat a aquesta teoria, ja que sí que han trobat encara més "evidències".
Bona entrada!
8 de gener del 2025, a les 13:00
Pol Fernàndez ha dit…
Quin treball tan bo Jordi. M'ha interessat molt la teva entrada ja que jo vaig fer els jocs olímpics a l'antiga Grècia i ara he vist l'altre punt de vista i com eren els Jocs Olímpics al Colisseu. La teva entrada transmet molta informació mitjançant les imatges que has introduït i després la informació està ben detallada i expliques moltes coses, molt bona feina Jordi, segueix així!
8 de gener del 2025, a les 16:25
Pau Mendez ha dit…
Interessant entrada!! No sabia que el colisseu podia acollir 50000 persones i que s'omplia d'aigua per fer batalles amb vaixells. També es curiós que esports com el llançament de javelina i disc ja es practicaven a aquella època i ara siguin part dels jocs olímpics.
15 de gener del 2025, a les 13:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació