LES DONES A L'ANTIGA ROMA

La mare tenia un lloc important a la família romana: al costat del seu marit, era qui acceptava els consells i era respectada i obeïda per esclaus i fills. El pater familias (el pare) a vegades confiava la direcció de la casa a la seva dona, si considerava que n'era digna. Davant de la dona grega, la romana era molt més lliure: acompanyava el seu marit a recepcions o banquets, i sortia de casa sense restriccions, de compres o de visites, sempre que anés envoltada de servents i un vigilant per  protegir-la. La seva feina era tenir cura de la casa, teixia i filava, però les feines més complicades eren assignades als esclaus


Representació de dones romanes

Les virtuts i ocupacions de la dona romana es resumien en un famós escrit: 

"Casta fuit, domum seruauit, lanam fecit": "Va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana".


La dona no era jurídicament independent, sinó que solia estar vigilada per un home. Primer del pare, i un cop casada podia seguir en la potestat del pare o passar a la del marit i, si morien, se li adjudicava com a tutor un familiar: el germà, el cunyat, el fill o un home escollit per ella. Com que les dones vivien separades del tutor, gaudien d'una gran llibertat, però amb el temps, la tutela de les dones aniria desapareixent.



Sortien de casa per anar a comprar, fer visites socials, veure espectacles públics, etc. Les dones de la classe social es movien per la ciutat a sobre d'una cadira de mans. Les senyores riques no tenien obligacions, no s'havien d'esforçar per vestir-se perquè era feina de les esclaves. 


Cadira de mans

David Raurell
4t ESO

Comentaris

Karina Szabo ha dit…
Les dones haurien de ser lliures completament, però trobo que la llibertat que tenien s'havia d'aprofitar, tot i tenir algun home que les vigilessin, ja que en aquells temps les dones no tenien gaires drets i eren considerades inferiors; tenien el seu temps per distreure's i d'oci. Molt bona entrada i bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
No em sorprèn massa veure que les dones eren reprimides de certs drets i que estaven considerades inferiors als homes, ja que actualment podem apreciar aquestes diferències socials amb els sous per exemple. Tot i així, és curiós que per por a ser descobertes no aprofitessin el seu grau minúscul de llibertat.
Molt interessant la entrada!
Berta Dong Reixach ha dit…
Jo penso que dintre de tot en aquells temps tenien bastanta llibertat, però no la que es mereixien. Tot i així podem veure que sempre depenien i estaven sota el càrrec d'un home i que eren considerades inferiors a ells. Últim sempre estaven fen les feines de casa i cuidant-se dels fills.

Bona entrada!
Alba Le Riera ha dit…
Com és habitual en el passat, les dones eren, per la societat, un grup "inferior", considerant així que no mereixien tots els drets com els homes. Realment la cultura dins d'aquest aspecte és molt important, ja que segons aquesta la dona és tractada de formes diferents.
Bona feina!
Jana Casacuberta ha dit…
És curiós perquè tot i ser "dones lliures", de llibertat no en tenien gens ja que sempre havien d'estar acompanyades d'algú, un home preferiblement. Les condicions de vida de les dones era pèssima comparada amb l'actual, és trist pensar que ja des de ben petites els hi implantaven el pensament de que eren inferiors als homes i que, per tant, s'havien de deixar dominar per aquests. Un bon exemple a seguir per les dones de la societat romana que se sentien oprimides pels homes són les Sabines. Unes dones guerreres que van lluitar pels seus drets i per la igualtat fins la fi dels seus dies.
Bona feina!
un símbol de masclisme total. El fet que una dona hagués de dependre i s'anar acompanyada d'un home, en l'actualitat en algunes cultures encara passa. Tot i que com han dit els meus Companys, en aquella época aquesta "llibertat" ja era molt
Anna Canadell ha dit…
És curiós veure com sempre han fet creure a les dones que són inferiors els homes, que s'havien de deixar dominar per aquests, considerar-les com un "grup inferior" per la societat, reprimint la seva llibertat i fent-les dependre sempre d'un home. Penso que tots ens mereixem ser lliures, que ens valorin i una igualtat de drets.
Molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES