LA BRUIXERIA A L'ANTIGA ROMA I GRÈCIA

La bruixeria és el conjunt de creences (els coneixements teòrics, pràctics i les seves activitats) atribuïdes a certes persones anomenades bruixes o bruixots, segons el seu sexe, que suposadament eren dotats de certes habilitats màgiques, per fer el mal o per fer el bé. 

En la antiga Roma i Grècia, la creença de la bruixeria es va anant estenent. Existia, però, una clara distinció entre els diferents tipus de màgia depenent del seu objectiu. La bruixeria benèfica es realitzava públicament, es considerava necessària i fins i tot existien funcionaris estatals, com els àugurs romans, encarregats d'aquesta activitat. Però la màgia realitzada amb l'objectiu de fer el mal (malèfica) era perseguida. S'atribuïa generalment la màgia malèfica a les fetilleres (en llatí maleficae), de las que hi ha moltes mencions en nombrosos autors clàssics. 

Segons els texts clàssics, les bruixes que podien convertir-se en animals, volar de nit i que practicaven màgia tant de profit propi com d'encàrrecs de terceres persones. Es dedicaven a la màgia eròtica. Es reunien de nit i invocaven amb els seus encantaments a deesses com, Hècate, Selene i Diana (deesses lunars).

La bruixa més coneguda de la literatura clàssica és un personatge mitològic,  Medea. Les habilitats màgiques de la bruixa era el domini de les pocions i filtres màgics.  Medea es representava com a adoradora de Hècate  (deessa lunar, que governava el cel, la terra i el submón), es va  convertir en l'exemple de la bruixeria en la literatura grega i romana.

Medea, de Frederyck Sandys

Fernanda Paredes
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Altres versions sobre l'existència de les bruixes també diu que les que tenien habilitats relacionades amb farmàcia i medicaments també es perseguien, ja que els que no tenien coneixement sobre això creien que era màgia negre.
Bona feina!
Unknown ha dit…
Moltes llegendes expliquen com cremaven a les "bruixes" al mig de la plaça de els pobles, això ho feien perquè creien que tenien poders malignes i, que els utilitzarien contra els habitants del poble.
Bona feina!
Jana Casacuberta, 1r batx
Moltes llegendes, pel·lícules i contes, expliquen que va arribar un punt en el que ningú se'n fiava de ningú per la por que hi havia davant d'aquests éssers i es va a arribar a cremar gent, només pel simple fet de pensar/sospitar de que podia ser una bruixa/bruixot i també pel simple fet de saber curar a algú amb plantes...
Molt interessant
Karina Szabo ha dit…
La idea de bruixa, bruixot, màgia, posicions i tot el camp semàntic d'aquest tema sempre ha estat perseguit per la societat. S'han fet pel·lícules, llibres, contes i moltes llegendes sobre les bruixes i les seves activitats peculiars. També des de sempre, els considerats bruixes o bruixots han sigut perseguits, humiliats i fins i tot s'ha arribat a la mort. Ni antigament ni avui en dia se saben moltes coses sobre la bruixeria però està bé que les diferents generacions sàpiguen sobre aquest tema. Una entrada molt interessant!
Ingrid Tornamira ha dit…
Actualment seguim sense tenir molta infromació sobre la bruxeria però es interessant saber d'on prové. Des de fa anys que les persones acusades de bruxeria, ja sigui per tenir coneixements que altres no tenen, per el domini de les plantes medicinals... sempre han estat perseguides i assessinades, normalment cremades degut a la creença que així no es podrien reencarnar ni tornar al món dels vius. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES