LA MÀGIA A L'ANTIGUITAT

Per l'època romana ja existia la màgia, per tant, anem més enllà que tan sols de la religió i els déus. La màgia era una barreja de medicina, astrologia i religió. L'origen d'aquesta màgia que era practicada a Roma provenia de l'orient, Egipte, Grècia i Mesopotàmia.  A l'antic Egipte, l'antiga Roma i la Grècia Clàssica s'invocaven forces sobrenaturals per què les divinitats, esperits i dimonis els ajudessin per benefici propi. 

Hi havia una clara diferència entre la religió i la màgia, la màgia no es considerava legal. Tot aquell que la practiqués era castigat, fins i tot es podia condemnar a la mort, com per exemple amb la llei Iulia Maiestatis.

A l'època romana ja es contemplava la idea de les bruixes. En el cas de la literatura grega, la bruixa era un ésser molt representat i que ajudava als herois, mentre que en la romana no es veia com un ésser pur. Es creia que les bruixes utilitzaven la medicina per fer mal i molt poques vegades per curar. Vivien en boscos apartades de la societat i segons tothom, tenien la capacitat de manipular la energia, la vida i fins i tot la mort. 

 Representació màgia i superstició (època romana)

TABULLAE DEFIXIONIS: Són conegudes com les taules maleïdes. Es van trobar més de 1600. Eren pedres de ceràmica o altres materials amb frases gravades les quals no estaven escrites en llatí, sinó en un llenguatge desconegut i amb fórmules sense sentit que tenien més valor per com es llegien que no pas per com s'escrivien. 

Tabullae Defixinis (Munich Archeological Museum)

Hi ha un exemple de frases que es va aconseguir desxifrar trobades en una pedra gravades: 

"Déus del mal, si teniu algun poder, us encarrego a Ticene, la filla de Carice, que tot el que faci li surti malament..." 

No hi ha proves que confirmin que aquesta mena de rituals funcionessin, però tenien la creença que així era, i que quan a algú li sortia tot malament o fracassava seguidament, era pels encanteris als que els havien sotmès. 

ELS KOLOSSOI: Eren les figures de vinculació amb les quals s'intentava atreure l'amor de les víctimes. Són semblants als ninos de Vudú que coneixem actualment.
Estaven travessats amb claus els ulls, el cap les extremitats i els òrgans sexuals. Era important que es clavessin o 7 o 13 claus ja que aquests números eren simbòlics. El 13 representava les desgràcies ja que desequilibrava l'equilibri del número 12. Per crear força i més bon resultat a l'encanteri s'escrivia el nom de la víctima a sobre i s'enterraven en tots aquells llocs que tenien a veure amb les divinitats subterrànies, com llocs amb aigua o cementiris. 
Els antics romans consideraven aquesta màgia molt perillosa, per sort es va trobar un número molt més petit de Kolossoi que de Tabullae Defixionis. 
Eren procedents de l'antic Egipte. 

Escultura Kolossoi s. II-III

ELS CLAUS: Encara que semblin poc important, els claus tenien un gran simbolisme. Plini el Vell deia que es clavaven en els morts a causa de malalties per evitar que contagiessin. També es posaven fora les cases per protegir dels mals o a les tombes per fer fora els esperits dolents o en alguns casos dimonis que volien apoderar-se dels cossos.  

ELS PAPIRS MÀGICS:  Tenien texts en grec. Descrivien com es feien els rituals i per què servien. Això ha estat una font d'informació molt gran per poder arribar a conèixer el què coneixem actualment sobre la màgia a l'antiguitat. 

Papir màgic grec

LA NIGROMÀNCIA: Les cultures antigues ja tenien curiositat per comunicar-se amb els esperits. Segons alguns estudis la nigromància era més comuna a l'antiga Grècia. La primera constància que es té sobre això, va ser en un fragment de l'Odissea.  
S'intentava contactar per poder saber sobre el futur o demanar consell. Hi havia fins 32 diferents rituals en els que utilitzaven ossos de morts. Els grecs dividien els esperits en tres grups: els esperits operatius, els d'endevinament i els de protecció. 

De fet, aquesta expressió ve del llatí, necros= mort i mancia= endevinar. 

Representació nigromància

Júlia Sabat

1r Batx