SIRENES, ÉSSERS MITOLÒGICS

Les sirenes (del grec que vol dir "encadenat") són éssers que avui en dia tenim un concepte diferent a les de l'antiguitat avui dia les sirenes són éssers  que viuen al mar, amb cos de dona fins a la cintura i cua de peix, que atrau els navegants amb el seu cant: les sirenes apareixen en la mitologia grega i romana, representades com a dones mig ocells mig humà.

El cant de les sirenes, representa en la mitologia antiga, el poder del miratge i l'encanteri per apartar l'home de la seva ruta. Els mariners, en escoltar el seductor cant d'aquestes criatures marines, queien en un estat d'encant per tal de que els mariners estavellaven els seus vaixells amb les costes.


Sirena (Mitologia diversa)
En la mitologia grega les sirenes eren éssers meitat humanes l'altra meitat ocells que atreien els navegants amb els seus cants perquè s'apropessin a les costes i el vaixell naufragués. Aquest ésser tenia una veu molt peculiar. Eren tan dolços els cants de les sirenes que van decidir competir amb les muses, però les sirenes van perdre. Després d'haver perdut les muses van decidir treure les plomes a les sirenes i així és com les sirenes van quedar sotmeses en les costes i les roques del mar, esperant que algun navegant naufragués amb les seves veus.

L'embarcació d'Ulisses escapant de les sirenes

En el mite d'Ulisses és un dels mites més conegut en la mitologia grega. En ell s'explica una seqüència on Ulisses, en la mitologia grega Odisseu (Odysseus, Ὀδυσσεύς), era un heroi, rei d'Ítaca, conegut pel seu enginy i astúcia. Era fill de Laertes i Anticlea, estava casat amb Penèlope i era el pare de Telèmac. 

Ulisses en el vaixell i les sirenes
La mitologia grega explica que Ulisses es va embarcar en un viatge amb tots els seus tripulants. El rei en una de les seves aventures ha de passar per on són les sirenes. Demanà a la seva tripulació que el lliguessin per no caure en els bonics cants de les sirenes, perquè abans que ell comencés el seu viatge va ser advertit dels perills que podia comportar passar per allà.



Adrià Sánchez
4t ESO

Comentaris

Laia Fernández ha dit…
Les sirenes són uns dels personatges mitològics que més ens marquen a la nostra actualitat, ja que encara les tenim present, sobretot en els dibuixos animats. Tot i haver sortit a l'Odissea, nosaltres les podem conèixer més pel fet de sortir a una escena de "Pirates del Carib". bona entrada!!
Irene Sánchez ha dit…
Ja tenia constància de que els cants de les sirenes atraïen als mariners que es veien seduits per elles. Lo que no tenia ni idea és que a la mitologia eren dones mitg humanes mitg ocells, pensava que sempre havien estat relacionades amb el mar i les cues de peix.
No sabia res sobre aquest mite d'Ulises.
Com bé diu la Laia, ara tenim les sirenes molt present, ja que segurament, per exemple, gairebé tothom ha vist "la sirenita".

Bona entrada, Adrià.
Brian V. ha dit…
Totes aquestes histories les coneixia però el que no coneixia era el significat de la paraula sirena, m'ha semblat molt interessant.
Responen al primer comentari jo crec que tots comencem a coneixer a les sirenes pels contes de disney com la sireneta.
Carla Espinosa ha dit…
Bona entrada Adri!
Aquests éssers de petita sempre m'havien agradat, ja que per la televisió sempre s'han mostrat com a dones molt boniques amb una llarga cua brillant de peix, que feia que nadessin molt ràpid. Per altre banda el fet de que cantessin amb una veu molt dolça realment sempre m'ha donat enveja ja que arribava a encantar als mariners.
Això si, el fet de que en la mitologia fossin representades com a meitat dona meitat ocell sempre m'ha fet una mica d'esgarrifança.
Mai havia sentit a parlar sobre com van passar a ser meitat peixos, però realment m'ha agradat molt.

Paula Campelo ha dit…
Tots hem sentit a parlar sobre les sirenes i al sentir aquesta paraula a tots ens ve al cap la típica imatge d’una noia meitat humana i meitat peix a partir de la cintura que viu en els oceans i que la veiem com a un ésser bo. Tot i això, segons la mitologia grega tot no era tan bonic, les sirenes eren éssers meitat humanes meitat ocells que, amb els seus cants, encantaven als navegadors i morien tirant-se al mar seduïts. Molta gent té una idea molt equivocada de les sirenes, tot i que crec que és millor ja que eren uns éssers molt desagradables.

No havia sentit mai a parlar sobre el mite d’Ulisses, en el que en un dels seus viatges mana que el lliguin per no morir per culpa de les sirenes. A l’entrada no expliques el que passa al final del mite, m’ho podries aclarir?

Bona entrada Adri (:
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit…
Una entrada molt original Adrià!

Realment és molt interessant aquest tema de les sirenes ja que gairebé ningú els tracta... Com tots els companys han comentat, nosaltres teníem a la ment a aquests éssers mitològics, mig dona i mig peix i ja està, però m'ha sorprès que a la mitologia grega fos dona mig peix i mig ocell, tot i així he de dir que em sonava que hi havia una diferència.
Pel que fa a la representació, ja em sonava molt que les sirenes enamoraven els mariners amb els seus cants, això ja és un tòpic, surt en tots llocs. Tot i així, he de dir que no sabia el que significava realment la paraula "sirena", i al relacionar-la amb el seu significat en grec: "encadenat", realment m'he quedat molt impactada; és molt curiós ja que és el que feien les sirenes, amb els seus dons podien "encadenar" els mariners.

Bona entrada, tot i així, com bé diu la Paula, ens expliques que Ulisses va obligar que el lliguessin, però no ens acabes d'explicar què va passar finalment...!!!
Unknown ha dit…
Una entrada molt interessant Adrià!
Tothom ha sentit ha parlar sobre les sirenes algun cop durant la seva infància. Des de petits que tenim l'idea que les sirenes són mig dona mig peix, però en la mitologia grega m'ha sorprès molt que no fossin així, ja que són mig peix mig ocell. Tot i això ja sabia que les sirenes intentaven enamorar als marinesra amb els seus cants, ja que surt en moltíssimes històries diferents. LA veritat és que m'ha sorprès molt que Ulisses es decidis lligar al pal del seu vaixell per poder escoltar els cants de les sirenes mentre la seva tripulació s'havia tapat les orelles.
Carla Erra ha dit…
Molt bona explicació de les sirenes. La majoria de gent desconeix que realment adoptin aquest aspecte tan desagradable i pensa que són com les típiques de les pel·lícules i realment estan totalment equivocats. A més, també hi ha qui diu que els mariners es tornaven bojos perquè realment als cants de les sirenes hi sentien les seves debilitats, allò que els portava a seguir l'emoció, i a perdre la raó.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES