LA GELOSIA D'HERA

Actualment hi ha una gran desconeixença en allò que tracta de les curiositats i impulsos dels déus. Així com la que tractarem avui, la gelosia d’Hera.

Júpiter i Io, Correggio. 1530
Hera, anomenada pels romans com Juno, era filla de Cronos i Rea, esposa de Zeus, mare de Mart, d'Hefest, déu del foc, d'Hebe, deessa de la joventut, i d'Ilitía, deessa dels parts. Però d’entrada, deessa de l'Olimp.

Hera era deessa del matrimoni i la protectora de totes les dones casades. Per aquesta raó, Hera era tractada com una dona gelosa i plena de venjança. Tanmateix, Zeus era profundament infidel a Hera, per consegüent, ella es prenia una venjança personal cap a la descendència sorgida d'aquestes relacions.

Hera era la filla gran de Cronos i Rea i va ser empassada pel seu pare, igual que els seus germans, fins que Zeus va ser deslliurat de les malediccions paternes i va poder salvar els seus germans. 
Un cop Zeus va vèncer la gran batalla de la Tauromàquia, es va casar amb Hera, per la qual cosa es va convertir en la reina dels déus.

Hera es mostra molt hostil amb les amants de Zeus i dels fills que tenien amb ell. Durant un temps, la nimfa Eco va tenir el treball de crear certa inatenció a Hera d’aquestes aventures parlant-li sense parar. Quan Hera se'n va adonar, va condemnar Eco, fent que només tingués la capacitat de dir les últimes síl·labes que sentia dels altres.

També avorria els fruits de les relacions del seu marit. Per aquest motiu, va ser com Hèracles va caure en desgràcia amb Hera, ja que era fill de Zeus i Alcmena, i va ser potser el que més va patir la còlera de la deessa. 
D'aquí neix el mite dels dotze treballs als quals es va sotmetre al semidéu.

La gelosia també la perjudicava, ja que Zeus sempre havia protegit els seus fills i les seves amants de la venjança d'Hera. Per exemple, quan Hèracles es va veure embolicat en una tempesta enviada per Hera quan ell tornava de prendre Troia, Zeus la va suspendre de l'Olimp i li va subjectar una enclusa a cada peu. No obstant això, Hera va aconseguir el perdó de Zeus.

La ira d'Hera no sempre ha estat relacionada amb la gelosia, sinó que hi ha casos d'afany de poder.
Juno rebent el cap d'Argos, Jacopo Amigari, 
1730-1732
Per exemple, Hera va cooperar en el concurs de la poma per esbrinar quina deessa era la més agraciada. En conseqüència de què Paris va triar a Afrodita, el seu enuig va caure sobre ell i sobre Troia, de manera que la balança es va inclinar per als aqueus. 



Amb tot i això, va castigar Tirèsies i el va deixar cec, per donar-li la raó a Zeus en una polèmica entre la parella sobre quin dels dos sexes gaudia més dels plaers de l'amor.

Què en penseu? 
Alguna altra curiositat que ens pugueu explicar sobre els déus...?

Àlex Alemán
1r Batx

Comentaris

Laia Fernández ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia Fernández ha dit…
No acabo d'entendre el fet que Hera fóos la deessa del matromoni i protectora de totes les dones casada i ens canvi era tractada com una dona gelosa i plena de venjança. Tot i així m'ha agradat entendre el comportament emprat per ella envers les amants de Zeus. BBBBBona entrada!
Unknown ha dit…
La veritat és que a mi tampoc m'ha quedat del tot clar aquest mite. Havia sentit a parlar sobre aquests déus, però no coneixia el mite. Bona entrada Àlex!
Carla Espinosa ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Paula Campelo ha dit…
Una entrada interessant, moltes vegades la gent relaciona la gelosia cap a les dones, i en aquest cas cap a la deessa Hera. Com tots sabem Zeus era un déu al qual li agradaven molt les dones i era infidel per naturalesa. Per aquesta raó, Hera va arribar a ser tan gelosa, i encara que no és vist com una cosa positiva, sincerament és lo més normal del món la seva gelosia, ja que Zeus sempre marxava amb altres noies. Al ser gelosa, també és venjativa i desembocava la seva ira sobre altres que no tenien la culpa menys amb qui realment la tenia, Zeus.

Carla Espinosa ha dit…
Al igual que la Nadia i la Laia no comprenc el fet de que la deessa del matrimoni fos considerada una deessa gelosa.
Un fet que m'ha cridat bastant l'atenció es que els seus propis pares se l'empassessin juntament amb tots els seus germans.
Per altre banda una cosa molt curiosa que he llegit es la maledicció que li fa a Eco, ja que no em sembla gaire normal aquest tipus de maledicció.
Personalment penso que va ser una mica exagerada deixant cec a Tirèsies únicament per donar-li la raó a Zeus en una discussió que va ser donada per una tonteria com aquesta, discutir sobre qui gaudia més en els plaers de l'amor.
M'ha semblat una entrada molt interessant i plena de curiositats.
Bona entrada Àlex!!
Mariona Lucas ha dit…
Em sembla molt interesant! M'hagrada molt la mitologia però sempre acostumem a sentir històries d'humans que tenen intervencions de Déus,i no històries de Déus només.Sempre està bé sentir que fins i tot ells no són perfectes.
A més és un mite difícil i tu l'has explcat molt bé :]
Brian V. ha dit…
Aquesta entrada m'encanta, jo entenc que Hera, com a deessa del matrimoni i protectora de les dones casades, sigues gelosa ja que, intentava protegir el seu matrimoni! (aquesta es la meva lògica).

Molt bona entrada!
Unknown ha dit…
No m'acaba de quadrar el fet de que Hera sigués deessa del matrimoni i protectora de les dones, i la relacionessin amb la gelosia, malgrat que Zeus, que com bé diu la Paula, era infidel per naturalesa, li sigués infidel. M'ha agradat això que expliques del "càstig" que li va posar Hera a Eco, tenir la capacitat de dir les últimes síl·labes del que digués la gent, de aquí el significat que coneixem com a eco...

Una entrada molt complerta i interessant. Felicitats!
Anònim ha dit…
Penso que es una bona entrada, i aquest fet de Hera no el coneixia. La meva opinió respecte això, es que la gelosia em sona que des de sempre s'ha relacionat amb la dona, ja que les dones ens capfiquem i ens mengem més la olla que els homes. Sempre pensem en un on? Perquè ? Quan? Com ?, quan ens veiem insegures, i suposo que això es la relació amb Hera. Ademés, com tots sabem, Zeus no es que fos com fidel, ja que sentia predilecció per les nimfes, i amb això ja entraríem en el maledicció de Hera cap a Eco.
Ben pensat! Ave :)

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES