L'EDUCACIÓ A ROMA FINS AL SEGLE II aC.
En aquesta època de la història de Roma, l'educació dels nois es limitava a la preparació que podia donar-li el seu pare. Es tractava d'una educació de camperols, basada fonamentalment en el respecte als costums dels avantpassats. Des de la infància se'ls ensenyava que la família de la qual eren membres constituïa una autèntica unitat social i religiosa. Els poders estaven tots concentrats al cap, al pater familias, que era el propietari de tot, amb dret de vida i mort sobre tots els membres de la família.
Fins als set anys, era la mare l'encarregada de l'educació dels fills. La mare era la mestra a casa: exercia un paper de moltaimportància. No es limitava a només donar a llum al fill, sinó que després continuava la seva obra cuidant-lo física i moralment. Per això la seva influència en el fill era important per a tota la seva vida.
A partir dels set anys, era el pare qui prenia la responsabilitat de l'educació dels fills. Un pare ensenyava al seu fill a llegir, escriure, utilitzar les armes i conrear la terra, alhora que li ensenyava quines eren les bones maneres, la religió, la moral i el coneixement de la llei. El nen acompanyava el seu pare a tot arreu.
A l'edat de 16 o 17 anys, els nois perfeccionaven la seva formació a l'exèrcit. Se'ls ensenyava amb durs càstigs: el covard era torturat fins morir. El general podia decapitar a qualsevol per la més petita desobediència, als que fugien se'ls tallava la mà dreta, i el seu aliment es basava en pa i llegums. Era una fase de la vida dels joves molt dura, però que havien de pasar per ella.
Exèrcit romà
D'altra banda, la nena, seguia sota la direcció i la cura de la seva mare, que li ensenyava a fer servir el teler i a dur a terme les tasques domèstiques.
Diapositives amb un resum de l'educació romana:
Particularment a mi m'ha sorprès molt això que el pater familias tingui el poder sobre la vida o la mort de la seva família. Què us sembla ha vosaltres? Quina opinió en teniu?
Família romana
Fins als set anys, era la mare l'encarregada de l'educació dels fills. La mare era la mestra a casa: exercia un paper de moltaimportància. No es limitava a només donar a llum al fill, sinó que després continuava la seva obra cuidant-lo física i moralment. Per això la seva influència en el fill era important per a tota la seva vida.
A partir dels set anys, era el pare qui prenia la responsabilitat de l'educació dels fills. Un pare ensenyava al seu fill a llegir, escriure, utilitzar les armes i conrear la terra, alhora que li ensenyava quines eren les bones maneres, la religió, la moral i el coneixement de la llei. El nen acompanyava el seu pare a tot arreu.
A l'edat de 16 o 17 anys, els nois perfeccionaven la seva formació a l'exèrcit. Se'ls ensenyava amb durs càstigs: el covard era torturat fins morir. El general podia decapitar a qualsevol per la més petita desobediència, als que fugien se'ls tallava la mà dreta, i el seu aliment es basava en pa i llegums. Era una fase de la vida dels joves molt dura, però que havien de pasar per ella.
Exèrcit romà
D'altra banda, la nena, seguia sota la direcció i la cura de la seva mare, que li ensenyava a fer servir el teler i a dur a terme les tasques domèstiques.
Diapositives amb un resum de l'educació romana:
Alba Mustarós
1r Batx
Comentaris
M'ha semblat molt discriminatori que al home se l'ensenyi al exèrcit i a la dona les feines de casa, però també l'època no era la mateixa...
També penso que pobrets els nois quan anaven a l'exèrcit, ho devien passar molt malament!
Molt curiosa i bona entrada, m'ha agradat molt Alba!
Molt bona l'entrada Alba, m'ha agradat molt!! :)
Molt bona l'entrada Alba, m'ha agradat molt!! :)
Moltes felicitats Alba per aquesta entrada :)
També, com dius tu, Alba, és força sorprenent que el pater familias tingués la possibilitat de decidir sobre la vida de la seva família, em semblen uns bèsties! Però suposo que ho hem de normalitzar si sabem que estem parlant dels inicis més remots de la civilització humana. Es va començar més primitiu i hem anat avançant fins que, suposem, som més civilitzats.
Però ¿no us fa por que per alguna raó es tornés enrere en el temps a cometre atrocitats humanes com les de fa només 70 anys amb el genocidi nazi? Jo crec que els humans som capaços, a vegades, de cometre actes terribles i totalment immorals, i hem d'estar sempre alerta per no relaxar-nos i deixar que es torni a repetir.