L'ORIGEN DEL NOM DE LES NOTES MUSICALS

Escrita per -
No us heu preguntat mai d'on ve el nom les notes musicals: do, re mi, fa, sol, la, si? Si seguiu llegint ho descobrireu.

L'italià i teòric de la música medieval Guido d'Arezzo (995-1050) va introduir el pentagrama que avui coneixem i va donar nom a les notes. Per a escollir un nom adient per a cada nota, va utilitzar la primera síl·laba de cada vers d'un himne dedicat a Sant Joan Baptista (escrit en llatí) que s'atribueix a Paulo Diácono, i diu així:

Ut queant laxis 
Resonare libris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Joannes



Més tard, per les dificultats de cantar UT, es va canviar aquesta síl·laba per DO. Però van haver de transcórrer cinc cents anys, fins el segle XVI, perquè es completés l'escala tal i com avui la coneixem. Es va recórrer al mateix himne d'Arezzo, i amb les inicials de Sant Joan, que llavors -en un llatí que estava a les acaballes dels seus temps- s'anomenava Sancte Ioanes. Així va ser com es va formar la setena i última nota de l'escala musical: el SI.


Aquí teniu l'himne cantat en forma de cant gregorià:





Tenim per aquest bloc algun classiqueru que toqui un instrument? Quin instrument toqueu?


Martí Guallar
1r Batx

Comentaris

Carla Solà ha dit…
Sobre la primera pregunta, mai m'havia preguntat d'on venien les notes musicals i trobo que és força original que provinguin de les primeres síl·labes d'un himne. Respecta a la següent pregunta, si toco algun instrument, actualment no però vaig tocar molt poc temps i sense massa entusiasme la gralla, un instrument de vent.

Felicitats Martí per aquesta entrada, haver si la gent s'hi anima i contesta :)
9 de febrer del 2012, a les 21:29
Carla Moreno Corral ha dit…
Gracies a aquesta publicacio ja se don venen les notes musicals pero no pensava que vindria de una cançó
22 de febrer del 2012, a les 13:19
Natalia Ramirez ha dit…
Molt bona entrada mai m'havia plantejat d'on venien les notes musicals i ara ja ho sé.M'ha impactat que va transcórrer 500 anys en completar-se l'escala tal com la coineixem ara i com es va formar la nota SI.
28 de febrer del 2012, a les 12:01
Fatima El Attar ha dit…
Ostres, no sabía que les notes musicals tenien aquesta història tant curiosa! Molt bona l'entrada Martí Guallar!! :D
5 de març del 2012, a les 12:11
Sonia Gamez ha dit…
No sabía que les notes musicals tenien aquesta historia , molt interesant!
5 de març del 2012, a les 12:12
Pau Laviña ha dit…
Això es una cosa que nosaltres l'utilitzem molt, pero no en saben els seu origen
5 de març del 2012, a les 19:30
Martina Puigdomènech ha dit…
Mai m'ho havia plantejat, però m'ha semblat molt interessant. He trobat una pàgina amb més informació i també, amb la traducció de la lletra d'aquest himne: http://musicazerterraaltanord.blogspot.com.es/2009/02/don-venen-les-notes-de-musica.html
8 de maig del 2012, a les 12:21
Nerea ha dit…
Doncs si es una de les moltes preguntes que no es pasen pel cap, no en sabia l'origen ni tampoc hagues arribat a pensar aquesta historia, però qui va fer aquest himne?
13 de maig del 2012, a les 20:01
Cristian Martinez ha dit…
Bona troballa, sabia alguns detalls de l'explicació que has donat, per que ho havien donat el temari a classe de música, però no sabia que la cançó d'on s'ha extret fos llatina.
Bona Entrada!
8 de desembre del 2012, a les 16:05
Alba Masnou ha dit…
Uau! No en tenia ni idea! Ja puc anar a dormir sabent alguna cosa més, moltes gràcies!
Jo toco la guitarra, i me les arreglo prou bé amb la flauta de bec. M'agradaria saber tocar el piano, però ho veig complicat...
27 de setembre del 2013, a les 18:22
Unknown ha dit…
ostres quina passada! jo toco el piano! ;)
16 d’abril del 2018, a les 16:25
Karina Szabo ha dit…
No m'havia mai arribat a imaginar que aquest seria l'origen de les notes musicals. Jo vaig tocar el piano durant 3 anys però finalment ho vaig deixar. Una entrada molt útil i interessant. Molt bona feina!
13 de febrer del 2019, a les 22:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació