HISTÒRIA DE ROMA

La història de Roma sol dividir-se en tres grans etapes:

- La monarquia (753 a. C. al 509 a. C:)
- La República (509 a. C. al 27 a. C.)
- L'imperi (27 a. C. al 476 d. C.)

La Monarquia:

Aquest és un període imprecís, ja que se'n hi barregen dades històriques i llegendàries. Molta de la informació d'aquesta època ha estat aconseguida gracies al llibre Ab urbe condita del cronista Tit Livi, a part d'una sèrie d'escrits anuals que explicaven els esdeveniments més importants de cada any.

Durant aquesta etapa, van haver-hi set reis diferents, dels quals quatre són considerats llegendaris i tres són considerats històrics.

Els set reis de Roma

Per el que fa als reis llegendaris, són d'origen llatino-sabí i van establir un model social basat en el pater familias.
El primer d'aquests reis llegendaris és Ròmul, suposat fundador de la ciutat de Roma, i el que va organitzar la societat en patricis i plebeus. A aquest el succeí Numa Pompili, que va dotar la ciutat amb diverses lleis a part d'organitzar-ne el culte religiós i fer construir els primers temples.
Després regnà Tul·lus Hostili, que va expandir el territori romà ocupant diverses ciutats etrusques del voltant, d'entre les quals cal destacar Alba Longa.
L'últim d'aquests reis llegendaris va ser Anc Marci, que va fer construir el port romà d'Òstia per tal de donar sortida al mar a la ciutat de Roma.

Per el que fa als reis llegendaris eren d'origen etrusc, van obrir l'economia al comerç i també van millorar l'urbanisme.
El primer d'aquests fou Tarquini Prisc, qui feu construir la Cloaca Màxima per tal de fer habitable la zona d'entre els set turons de Roma.
El seu successor fou Servi Tul·li, el qual va manar construir el mur defensiu de la ciutat a part de dividir a la societat en classes socials segons el seu patrimoni, els seus drets polítics i les seves obligacions militars.
L'últim rei de Roma fou Tarquini el Superb, i fou l'últim rei ja que degut a la seva despòtica manera de governar va ser destronat per els patricis el 509 a. C.

Durant aquest període la ciutat de Roma estava organitzada socialment en base a la família.
Aquesta estava formada per tots els parents sanguinis, els clients i els esclaus.
El pater familias n'era l'autoritat jurídica, econòmica i religiosa.

La societat estava dividida en Patricis, grup tancat de gent privilegiada, assentada a Roma des d'un principi. Per això eren ciutadans amb tots els drets i deures.

Els plebeus eren un grup de gent que s'havia instal·lat als voltants de Roma, i per això es dedicaven a conrear-lo. Aquest grup no tenien cap dret social, ni polític, ni religiós, tot i que amb el temps van anar guanyant-se'n.

Els clients eren un grup sense un treball específic, i estaven lligats als patricis per mitjà d'uns llaços jurídics. De manera que es comportaven com a súbdits de les famílies a canvi de protecció.

Per últim trobem els esclaus, que eren la classe social més baixa i podien ser considerats objectes, ja que eren propietat absoluta dels seus amos, i per això aquests hi podien fer el que volien. Un ciutadà romà podia arribar a ser un esclau per descendència, per ordre judicial o bé per ser un presoner de guerra.


Adrià Gendre
1r Batx