12 de novembre de 2011

"AB URBE CONDITA"

El títol d'aquest llibre significa "des de la fundació de la ciutat", ja que Tit Livi, l'autor d'aquesta obra ens explica els orígens/formació de la ciutat de Roma (753 aC).


Caricatura de Tit Livi

Aquest parteix del fet que Enees marxa de Troia avisat per la deessa Venus (la seva mare), deguda a la imminent derrota que sofrirà el seu poble. Enees arriba a Itàlia amb el seu fill Ascani, i funda la ciutat de Lavínia, en honor a la seva primera dona.

Ascani, un cop es gran marxa de Lavínia per fundar la seva pròpia ciutat, Alba Longa, que és governada al llarg de 400 anys per la dinastia d'Enees.
Numitor un dels últims reis d'aquesta ciutat, és destronat pel seu germà Amuli, qui mata tota la descendència del seu germà excepte la seva filla Rea Silvia, ja que no era cap perill perquè era una dona i les dones no podien governar. Tot i això per a assegurar-se la jugada, Amuli la fa sacerdotessa de la deessa Vesta per tal de que no tingués cap fill que pogués heretar la corona. Però aquesta es queda embarassada de dos bessons pel déu Mart, Amuli, en assabentar-se'n, els llença al riu Tíber, on per sort són trobats i criats per una lloba.


Estàtua de Romul i Rem que podem trobar als Museus capitolins de Roma.


Casualment un pagés (Fàustul) els troba al cap d'un temps i els reconeix, de manera que els adopta com a fills seus i un cop son grans els explica la seva història. Els dos germans decideixen anar a Alba Longa per a retornar el poder al seu avi destronat.
Un cop fet això, marxen i decideixen fundar la seva pròpia ciutat. Però qui dels dos seria el rei? Per a decidir-ho d'una manera acceptable per als dos van decidir observar els auguris, que consistia en què els dos germans es situessin cadascun en un dels set turons de Roma (Palatí i Aventí) i allà observar els ocells que passessin. Però no van acordar qui seria el vencedor, el que veiés més ocells o el que els veiés abans. Rem va ser el primer en veure passar ocells però en va veure sis, i Ròmul en va veure dotze.

 

Ròmul es va creure digne de ser ell el fundador de la ciutat, així que com indiquen les tradicions romanes a l'hora de fundar una ciutat, va delimitar-ne el perímetre a terra amb una arada deixant un espai on havien d'anar les quatre portes principals. Rem, indignat, davant d'això va decidir "entrar a la ciutat" saltant el solc (cosa que segons els romans donava mala sort a la futura ciutat), i Ròmul davant d'això el va matar, i així es va convertir en el primer rei de Roma.


Adrià Gendre
1r Batx

6 comentaris:

Martí ha dit...

Una història molt interessant, Adri. Jo coneixia el mite del Ròmul i Rem com els inicis de la ciutat de Roma, però no pas la història d'Enees. M'agrada saber-ho!

Xènia Cubí ha dit...

Interessant...`Però algú hem podria dir de quin escultor/a és l'estàtua de la lloba?

Laia Elorduy ha dit...

A mi ja m'havien explicat aquesta historia de Ròmul i Rem, inclús vaig veure una pel·lícula l'any passat, Xènia, ho he buscat a internet i em surt que hi ha dubtes, bé, algu em faria el favor de confirmar-mo, gràcies!

Martí ha dit...

Xènia,

Pel que sembla, l'estàtua de la lloba data de l'Edat Mitjana.

Artur Bossy ha dit...

Adrià ja m'enrecordava d'aquesta història de l'any passat. M'ha agradat poder reellegir-le de nou.

Bona entrada!

Aina ha dit...

Sempre he trobat molt interessant aquest mite, encara que em fa molta pena que dos germans bessons es barallesin i un d'ells acabés mort només per veure qui seria el rei de la nova ciutat. Bona entrada!