EL CALENDARI I EL CONEIXEMENT ASTRÒNOMIC GREC

Els antics grecs van fer grans avanços en astronomia i mesura del temps, establint les bases per els estudis astronòmics posteriors. Encara que moltes de les seves teories es basaven en observacions a ull nu i algunes creences mitològiques, van ser capaços de desenvolupar models sorprenentment precisos per entendre l'univers i organitzar la seva vida quotidiana segons els cicles celestes.

EL CALENDARI GREC
El calendari utilitzat a l'antiga Grècia no era únic, sinó que cada ciutat tenia el seu propi sistema de comprendre el temps. No obstant això, la majoria d’ells es basaven en un calendari lunisolar, que combinava els cicles de la Lluna i el Sol per mesurar els mesos i els anys.

  • Els mesos lunars: Cada mes començava amb la lluna nova i durava aproximadament 29 o 30 dies.
  • Els anys intercalars: Per corregir la desincronització amb l'any solar, afegien mesos addicionals en intervals regulars.
  • L’ús religiós del calendari: Les festivitats religioses es programaven segons les fases lunars i els moviments dels astres.
ELS GRANS ASTRÒNOMS GRECS
Els grecs van fer importants descobriments sobre el moviment dels astres. Alguns dels pensadors més destacats van ser:
  • Tales de Milet (segle VI aC): Va ser un dels primers a afirmar que els fenòmens naturals tenien explicacions racionals i no divines. Es creu que va predir un eclipsi solar.
  • Anaximandre: Va proposar que la Terra flotava lliurement en l’espai, sense suport físic.
  • Eudox de Cnidos: Va desenvolupar un model geocèntric amb esferes concèntriques per explicar els moviments dels planetes.


  • Hiparc de Nicea: Considerat el pare de l’astronomia observacional, va crear el primer catàleg estel·lar i va calcular la precessió dels equinoccis.
  • Claudi Ptolemeu: Tot i que va viure en època romana, va basar-se en idees gregues per desenvolupar el model geocèntric que seria acceptat durant més de mil anys.

COM ENTENIEN L'UNIVERS?

Els grecs creien que la Terra era el centre de l’univers i que tots els astres giraven al seu voltant en esferes perfectes. Aquest model, tot i ser erroni, va dominar la visió del cosmos fins al Renaixement.
També van ser pioners en l’estudi dels eclipsis, les fases de la Lluna i els moviments dels planetes, utilitzant només l’observació a ull nu i càlculs matemàtics.

CONCLUSIÓ
L’astronomia grega va ser fonamental per al desenvolupament del pensament científic. Tot i que moltes de les seves idees es van demostrar incorrectes segles després, el seu enfocament racional i matemàtic va inspirar grans astrònoms posteriors. La seva manera d’entendre l’univers, basada en l’observació i la raó, encara ressona en la ciència actual.

Per acabar l'entrada, us poso un vídeo sobre l'astrologia grega:

Andrea Farré 
1r Batx

Comentaris

Arnau Torrents ha dit…
Bona entrada Andrea! Has sabut resumir perfectament com els grecs combinaven l'astronomia amb el pensament racional. Veure com van aconseguir models tan avançats tenint recursos limitats em sembla molt interessant. Bona feina!
Martina Pareras ha dit…
Molt bona entrada Andrea! El calendari lunar grec va portar al calendari Soli-lunar i d'aquest sorgeix el calendari Julià, que és la base del calendari Gregorià. El que utilitzem els occidentals avui en dia. Per tant, podem dir que el calendari lunar grec és l'origen del nostre calendari actual!
Pel que fa al calendari Gregorià, es va crear l'any 1582 per corregir la inexactitud del calendari Julià i va ser promogut pel Papa Gregorio Xlll. Els romans tenien un sistema complex per dividir el temps: anys, mesos, setmanes i dies. Els anys s'organitzaven entorn de la mort de Jesús, per tant, tenim el període d'abans de Crist (aC) i el de després de Crist (dC). Els noms dels mesos provenien de figures importants com eren els déus i els emperadors o de la seva posició numèrica. Al mateix passa amb els dies de la setmana, la qual al principi constava de vuit dies. Però va ser durant l'Imperi de Constantí que és adoptar el sistema setmanal dels hebreus, que constava de set dies.
Pol Fernàndez ha dit…
Molt bona feina Andrea! M’ha agradat molt com expliques la combinació entre ciència i mitologia a l’antiga Grècia, i com malgrat les limitacions de l’època, van aconseguir fer aportacions tan precises. Em sembla especialment sorprenent que ja parlessin de la precessió dels equinoccis i que sabessin corregir els calendaris amb mesos intercalars. Segueix treballant així!
Molt bona entrada! M’ha semblat molt interessant com expliques el funcionament del calendari grec i la manera com combinaven la lluna i el sol per mesurar el temps. També has destacat molt bé la importància dels astrònoms grecs i com van posar les bases de l’astronomia moderna. Una exposició clara i ben organitzada que ajuda a entendre com veien l’univers. Bon treball, Andrea!
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada! A més dels astrònoms esmentats, també hi havia instruments com l’esfera armil·lar i el famós Mecanisme d’Anticitera, considerat una mena de "computadora astronòmica" de l’antiguitat. Aquest dispositiu servia per predir eclipsis i el moviment dels astres amb una precisió extraordinària per l’època, i demostra el nivell tècnic que alguns grecs havien assolit en la comprensió del cosmos.
Janat El Louah ha dit…
Està molt bé com expliques tot el tema del calendari i l’astronomia! No sabia que cada ciutat grega tenia el seu propi sistema. M’ha semblat molt curiós això dels mesos lunars i com ho feien per ajustar l’any.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA