EL CALENDARI I EL CONEIXEMENT ASTRÒNOMIC GREC
Els antics grecs van fer grans avanços en astronomia i mesura del temps, establint les bases per els estudis astronòmics posteriors. Encara que moltes de les seves teories es basaven en observacions a ull nu i algunes creences mitològiques, van ser capaços de desenvolupar models sorprenentment precisos per entendre l'univers i organitzar la seva vida quotidiana segons els cicles celestes.
EL CALENDARI GREC
El calendari utilitzat a l'antiga Grècia no era únic, sinó que cada ciutat tenia el seu propi sistema de comprendre el temps. No obstant això, la majoria d’ells es basaven en un calendari lunisolar, que combinava els cicles de la Lluna i el Sol per mesurar els mesos i els anys.
- Els mesos lunars: Cada mes començava amb la lluna nova i durava aproximadament 29 o 30 dies.
- Els anys intercalars: Per corregir la desincronització amb l'any solar, afegien mesos addicionals en intervals regulars.
- L’ús religiós del calendari: Les festivitats religioses es programaven segons les fases lunars i els moviments dels astres.
ELS GRANS ASTRÒNOMS GRECS
Els grecs van fer importants descobriments sobre el moviment dels astres. Alguns dels pensadors més destacats van ser:
- Tales de Milet (segle VI aC): Va ser un dels primers a afirmar que els fenòmens naturals tenien explicacions racionals i no divines. Es creu que va predir un eclipsi solar.
- Anaximandre: Va proposar que la Terra flotava lliurement en l’espai, sense suport físic.
- Eudox de Cnidos: Va desenvolupar un model geocèntric amb esferes concèntriques per explicar els moviments dels planetes.
- Hiparc de Nicea: Considerat el pare de l’astronomia observacional, va crear el primer catàleg estel·lar i va calcular la precessió dels equinoccis.
- Claudi Ptolemeu: Tot i que va viure en època romana, va basar-se en idees gregues per desenvolupar el model geocèntric que seria acceptat durant més de mil anys.
COM ENTENIEN L'UNIVERS?
Els grecs creien que la Terra era el centre de l’univers i que tots els astres giraven al seu voltant en esferes perfectes. Aquest model, tot i ser erroni, va dominar la visió del cosmos fins al Renaixement.
També van ser pioners en l’estudi dels eclipsis, les fases de la Lluna i els moviments dels planetes, utilitzant només l’observació a ull nu i càlculs matemàtics.
CONCLUSIÓ
L’astronomia grega va ser fonamental per al desenvolupament del pensament científic. Tot i que moltes de les seves idees es van demostrar incorrectes segles després, el seu enfocament racional i matemàtic va inspirar grans astrònoms posteriors. La seva manera d’entendre l’univers, basada en l’observació i la raó, encara ressona en la ciència actual.
Per acabar l'entrada, us poso un vídeo sobre l'astrologia grega:
Andrea Farré
1r Batx
Comentaris
Pel que fa al calendari Gregorià, es va crear l'any 1582 per corregir la inexactitud del calendari Julià i va ser promogut pel Papa Gregorio Xlll. Els romans tenien un sistema complex per dividir el temps: anys, mesos, setmanes i dies. Els anys s'organitzaven entorn de la mort de Jesús, per tant, tenim el període d'abans de Crist (aC) i el de després de Crist (dC). Els noms dels mesos provenien de figures importants com eren els déus i els emperadors o de la seva posició numèrica. Al mateix passa amb els dies de la setmana, la qual al principi constava de vuit dies. Però va ser durant l'Imperi de Constantí que és adoptar el sistema setmanal dels hebreus, que constava de set dies.