LA CIÈNCIA A L'ANTIGA GRÈCIA
ORÍGENS DE LA CIÈNCIA GREGA:
La ciència a l'antiga Grècia va començar quan pensadors com Tales de Milet van abandonar els mites i els déus, i es van centrar en buscar respostes lògiques i racionals, fet que va marcar l'inici de la ciència tal com la coneixem avui en dia.
PRINCIPALS ÀREES DE LA CIÈNCIA GREGA
Matemàtiques: Els grecs, en aquella època, a part de voler saber quant mesurava cada cosa, també els hi interessava saber com funcionaven les formes i les relacions entre elles. Un dels matemàtics més importants de l'època era Pitàgores, que va descobrir que si tens un triangle amb un angle recte (90 graus), la suma dels quadrats dels dos costats més curts és igual al quadrat del costat llarg. Aquest càlcul encara avui es molt utilitzat per mesurar distàncies i fer càlculs, s'utilitza sobretot per construir cases i per calcular rutes de viatge.
Un altre matemàtic que va influir molt en aquella època era Èuclides, va escriure un llibre anomenat "Elements", era com un manual per entendre la geometria, ja que va agafar les regles bàsiques de la geometria. També hi havia Arquímedes, feia experiments i es preguntava coses com per exemple perquè els vaixells floten. Així va descobrir una regla avui dia anomenada " principi d'Arquímedes": els objectes floten si desplacen més aigua que el seu propi pes.
.jpg)
Astronomia: Els grecs en l'antiguitat miraven les estrelles per organitzar-se la vida, com que en aquella època no hi havia calendaris es fixaven en el cel per saber quan sembrar i recollir cultius.
Tales de Milet volia entendre-ho tot, va arribar a predir un eclipsi solar intentant explicar-ho de manera lògica. Aristarc de Samos deia que la Terra no era el centre de l'univers, ho era el Sol, i que la terra girava al voltant d'ell. Eratòstenes va calcular la mida de la Terra observant ombres i ho va fer amb molta cura. Hiparc de Nicea va ser el primer a fer un catàleg d'estrelles i va descobrir la precessió dels equinoccis, que és el canvi lent de l'eix de la Terra. Per últim està Ptolemeu que va ser qui va dir que la Terra era el centre de tot, i les seves paraules es van mantenir així durant més de 1.400 anys fins que els moderns ho van desmentir.
Medicina: La medicina d'avui en dia no té res a veure amb la d'abans, en l'antiga Grècia quan algú es posava malalt, es pensava que era cosa dels déus, que estaven enfadats i que quan estaves amb febre o et feia mal alguna cosa els déus et tiraven un malefici.
Quan va aparèixer Hipòcrates "pare de la medicina", ell va dir que els déus no tenien res a veure amb les malalties, sinó que això venia del cos. Aquest metge va estudiar el funcionament del cos humà, observant que passava quan una persona es posava malalta. Deia que les malalties eren per un desequilibri dels líquids del cos: la sang, la bilis groga, la bilis negra i el flegma. També va crear el Jurament Hipocràtic perquè tots els metges fessin bé la seva feina.
.jpg)
Després va venir Galè, cirurgià que va aprofundir els estudis d'Hipòcrates, estudiant el cos humà més detalladament , com el cos, els pulmons i el sistema nerviós .
Física: Els grecs filosofaven sobre la vida, però, a part d'això, es preguntaven com funcionava el món.
Tales de Milet deia que tot provenia d'un sol element: l'aigua, perquè canviava d'estat (líquid, vapor, gel). Després va venir Anaximandre, que deia que tot venia de l'àpeiron, un material indefinit, i Anaxímenes, que deia que era l'aire. Més tard, Empèdocles va dir que tot estava fet de quatre elements: terra, aire, foc i aigua, i així es va creure durant segles, fins que Aristòtil va afegir un altre element : l'èter, que segons ell formava les estrelles i l'univers.
Leucip i Demòcrit van ser els primers a dir que tot està fet per àtoms, unes partícules invisibles. Arquímedes va ser el primer a explicar com floten els objectes en l'aigua i va desenvolupar el concepte de la palanca, deixant anar la famosa frase: "Doneu-me un punt de suport i mouré el món".
Els grecs eren molt filòsofs i poc experimentadors; no feien proves pràctiques, només utilitzaven la seva lògica. Això va fer que moltes de les seves teories fossin errònies o es quedessin a mitges. Tot i això, sense ells la ciència moderna no seria el que és avui en dia.
Comentaris