GUERRES PÚNIQUES
Les Guerres Púniques van ser tres conflictes bèl·lics que van enfrontar a la República romana i l'Imperi de Cartago.
El seu nom prové del terme llatí que els romans empraven per referir-se als cartaginesos i els seus antecessors fenicis: punicus en singular i punici en plural.
Aquests enfrontaments van ocórrer entre els anys 264 aC i 164 aC. quan Roma i Cartago eren les dues principals potències de la Mediterrània.
Les Guerres Púniques van ser cèlebres perquè, juntament amb les guerres macedòniques i la guerra romà-síria, van culminar en la victòria de Roma i van permetre assegurar la supremacia romana a la Mediterrània.
Els antecedents de les Guerres Púniques s'han de buscar en l'expansió de la República romana, que cap el segle lll aC havia conquerit tota la península itàlica, inclosa la Magna Grècia al sud.
Per la seva banda, un grup de colons fenicis van fundar la cuitat de Cartago a la costa de l'actual Tunísia, al nord d'Àfrica, al segle lX aC.
Aquest centre urbà va créixer i al voltant del 500 aC a la capital d'un imperi comercial que era amo de l'armada més poderosa del moment i controlava les rutes comercials de la Mediterrània occidental.
Els romans tenien l'exèrcit més poderós de l'època, posat al servei de les seves conquestes a la península itàlica. Des dels orígens de Roma, els patricis havien adoptat una cultura imperial que permetia superar les tensions socials pròpies de la República en dirigir l'agressió cap a un enemic extern comú.
Així, Roma començava a actuar com un imperi incipient, que repartia entre la seva ciutadania el botí de les nombroses conquestes.
L'enfrontament entre Roma i Cartago era probablement inevitable si es considera l'amenaça que l'expansió romana significava per al domini comercial cartaginès de la Mediterrània.
No obstant, el detonant del conflicte va ser la invasió de Messina, al nord-est de Sicília. Aquesta ciutat grega estava en poder d'un grup de mercenaris del poble itàlic dels oscos, que es deien a si mateixos mamertins. Quan van ser atacats pel tirà de Siracusa Hieró ll, qui comptava amb el suport dels cartaginesos, els mamertins no van obtenir ajuda dels grecs sicilians i, per tant, van sol·licitar auxili a Roma.
Aquest fet va produir que, per primera vegada , Roma i Cartago es veiessin coma rivals, encara que en un conflicte local i menor. La derrota d'Hieró II enfront dels romans i la seva negociació amb ells va conduir per fi de la seva aliança amb Cartago.
Hi ha 3 guerres púniques:
- Primera guerra púnica (264-241 a.C)
- Segona guerra púnica (218-201 a.C)
- Tercera guerra púnica (149-146 a.C)
La fi de les guerres púniques va sobrevenir juntament amb la principal conseqüència, que va ser la destrucció, total de Cartago i l'absorció del seu imperi comercial per part de la República romana, després de derrotar també els macedonis i l'Imperi selèucida.
Aina Cruz Solé
1r Batx
Comentaris