GUERRES PÚNIQUES

Les Guerres Púniques van ser tres conflictes bèl·lics que van enfrontar a la República romana i l'Imperi de Cartago. 

El seu nom prové del terme llatí que els romans empraven per referir-se als cartaginesos i els seus antecessors fenicis: punicus en singular i punici en plural.

Aquests enfrontaments van ocórrer entre els anys 264 aC i 164 aC. quan Roma i Cartago eren les dues principals potències de la Mediterrània.


 

Les Guerres Púniques van ser cèlebres perquè, juntament amb les guerres macedòniques i la guerra romà-síria, van culminar en la victòria de Roma i van permetre assegurar la supremacia romana a la Mediterrània. 

Els antecedents de les Guerres Púniques s'han de buscar en l'expansió de la República romana, que cap el segle lll aC havia conquerit tota la península itàlica, inclosa la Magna Grècia al sud.

Per la seva banda, un grup de colons fenicis van fundar la cuitat de Cartago a la costa de l'actual Tunísia, al nord d'Àfrica, al segle lX aC. 

Aquest centre urbà va créixer i al voltant del 500 aC a la capital d'un imperi comercial que era amo de l'armada més poderosa del moment i controlava les rutes comercials de la Mediterrània occidental. 

Els romans tenien l'exèrcit més poderós de l'època, posat al servei de les seves conquestes a la península itàlica. Des dels orígens de Roma, els patricis havien adoptat una cultura imperial que permetia superar les tensions socials pròpies de la República en dirigir l'agressió cap a un enemic extern comú.

Així, Roma començava a actuar com un imperi incipient, que repartia entre la seva ciutadania el botí de les nombroses conquestes.

L'enfrontament entre Roma i Cartago era probablement inevitable si es considera l'amenaça que l'expansió romana significava per al domini comercial cartaginès de la Mediterrània.


No obstant, el detonant del conflicte va ser la invasió de Messina, al nord-est de Sicília. Aquesta ciutat grega estava en poder d'un grup de mercenaris del poble itàlic dels oscos, que es deien a si mateixos mamertins. Quan van ser atacats pel tirà de Siracusa Hieró ll, qui comptava amb el suport dels cartaginesos, els mamertins no van obtenir ajuda dels grecs sicilians i, per tant, van sol·licitar auxili a Roma.

Aquest fet va produir que, per primera vegada , Roma i Cartago es veiessin coma rivals, encara que en un conflicte local i menor. La derrota d'Hieró II enfront dels romans i la seva negociació amb ells va conduir per fi de la seva aliança amb Cartago.

Hi ha 3 guerres púniques:
  • Primera guerra púnica (264-241 a.C)
  • Segona guerra púnica (218-201 a.C)
  • Tercera guerra púnica (149-146 a.C)
La fi de les guerres púniques va sobrevenir juntament amb la principal conseqüència, que va ser la destrucció, total de Cartago i l'absorció del seu imperi comercial per part de la República romana, després de derrotar també els macedonis i l'Imperi selèucida.


Aina Cruz Solé
1r Batx

Comentaris

Sergio Mansergas ha dit…
Molt bon treball Aina! En el comentari hi ha una explicació clara i detallada sobre les Guerres Púniques, un dels conflictes més decisius de l'antiguitat. És molt interessant com es contextualitza l'enfrontament entre Roma i Cartago, destacant les seves aspiracions polítiques i comercials. A més, la informació sobre els antecedents i les causes del conflicte ajuda a entendre perquè aquestes guerres van ser inevitables. Bona feina!
Molt bona entrada, Aina! Has explicat de manera clara i concisa les causes, el desenvolupament i les conseqüències de les Guerres Púniques. És interessant veure com aquest conflicte va marcar el camí cap a la supremacia de Roma a la Mediterrània i la seva transformació en un gran imperi. També m’ha semblat molt rellevant la manera com has destacat el paper de Cartago com a potència comercial i la inevitabilitat de l’enfrontament amb Roma. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)