FAETONT I EL CARRO DEL SOL

Escrita per -

Faetont era fill d'Hèlios, el déu del Sol, i de la nimfa Clímene. Va ser criat per la seva mare, i molta gent dubtava del seu origen diví. Faetont, amb l'orgull ferit va decidir buscar al seu pare per demostrar la seva divinitat.

Quan va trobar el seu pare Hèlios al seu palau brillant. Faetont li va demanar una prova, i Hèlios, per demostrar el seu amor va jurar que li concediria qualsevol desig. Faetont, ignorant les conseqüències que podia tenir, li va demanar poder conduir el carro del Sol durant un dia.

Hèlios, alarmat amb el desig del seu fill, va intentar advertir Faetont dels perills: el carro era molt difícil de controlar, fins i tot per al mateix Hèlios, ja que els cavalls divins que l'estiraven eren molt poderosos. Però, obligat pel seu jurament, Hèlios va haver de complir el desig del seu fill.

Quan Faetont va pujar al carro i va agafar les regnes, va perdre el control gairebé a l'instant. Els cavalls divins, veient que no era el conductor habitual, van començar a córrer més ràpid, ignorant les ordres que Faetont pogués donar. El carro va pujar massa alt, cremant el cel i creant el que en un futur serien les constel·lacions. Però després va baixar massa, cremant terres, mars i muntanyes. Segons aquest mite, el descontrol del carro del sol en mans de Faetont va provocar deserts i altres catàstrofes naturals.

La caiguda de Faetont - Jan Carel van Eyck(1636-1638)

Zeus, veient el caos que s'estava causant, va intervenir per evitar la destrucció total. Va llançar un llamp a Faetont, matant-lo i fent-lo caure al riu Eridan.

Judit Muñoz

1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! També en el mite s'explicava que quan Faetont amb el carro va passar massa a prop de la terra va "cremar" a part de la població d'una zona, explicant així perquè la gent del continent africà eren negres, ja que segons la mitologia era degut a aquest fet.
27 de febrer del 2025, a les 16:39
Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Judit! M'ha agradat com has explicat el mite de Faetont. A l'hora de què Faetont, hagi anat corrents al seu pare per explicar-li que la gent s'havia rigut d'ell, demostra que és un fill consentit pels seus pares. Una curiositat interessant és que el mite de Faetont ha sigut integrat amb diferents noms en moltes mitologies, en la cristiana es relaciona perquè la figura que ha caigut del cel, és Lucífer.
28 de febrer del 2025, a les 12:03
Sergio Mansergas ha dit…
Molt bona entrada Judit! Expliques motl bé i de manera molt detallada el mite de Faetont. És una història de superació interessantísima que segur que més extensament és encara més interessant. A mi m'havia sonat escoltar aquest mateix mite amb un altre nom. Bon treball!
5 de març del 2025, a les 7:24
Andrea Farre ha dit…
Molt bona entrada Judit! M'ha agradat molt con expliques aquest mite. També m'ha sorprès molt com els cavalls van ser capaços de diferenciar si era el seu conductor habitual.
5 de març del 2025, a les 16:15
Júlia Romero ha dit…
Molt bona entrada, Judit! M’ha agradat com expliques la imprudència de Faetont i el caos que va causar. Un detall interessant és que les seves germanes, les Helíades, el van plorar tant que van acabar convertides en arbres.
9 de març del 2025, a les 12:24
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Judit. Has explicat molt bé el mite de Faetont i el seu tràgic destí. Aquest relat ens mostra un dels grans temes de la mitologia grega: les conseqüències de la desmesura i de no escoltar els avisos dels deus. M 'ha semblat molt interessant com expliques les conseqüències del viatge descontrolat de Faetont, relacionant-ho amb fenòmens naturals com la formació de deserts i constel·lacions.
12 de març del 2025, a les 13:04
Alba Gabasa ha dit…
Molt bon treball m'ha agradat com expliques la història de Faetont i el seu desig de conduir el carro del Sol. Em va sorprendre veure com un desig tan gran va causar tant de problemes.
12 de març del 2025, a les 13:04
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació