L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA

L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial per al desenvolupament econòmic o social del món grec a l'antiguitat, i va estar present al llarg de tota la seva història. Els grecs consideraven l'esclavitud no només com una realitat indispensable, sinó també com un fet natural; fins i tot els estoics, en general, i els primers cristians no la van qüestionar. 
La majora d'escriptors antics entenien que l'esclavitud no era només un fenomen natural, sinó també necessari. Malgrat això, també van sorgir alguns debats que van posar en dubte aquesta visió, com es pot observar en els diàlegs socràtics o en certs estoics, que van expressar la primera condemna de l'esclavitud registrada històricament.  

Els arguments judicials del segle IV aC es refereixen als esclaus només com a fonts d'ingressos. La comèdia descriu esclaus dins del gènere còmic, mentre que la tragèdia esmenta esclaus dins de contextos tràgics.  

Actualment, l'esclavitud grega és objecte de debats historiogràfics que se centra especialment en dues qüestions: si es pot afirmar que la societat grega era esclavista i, en segon lloc, si els esclaus grecs constituïen una classe social pròpia.  

Escena de joves recol·lectant olives en una àmfora de coll de figures negres

ORÍGENS DE L'ESCLAVITUD 

L'esclavitud es va originar en èpoques molt remotes, principalment per la necessitat de mà d'obra en una economia agrícola i guerrera. No es pot identificar una data exacta d'inici, ja que era una pràctica establerta quan apareixen els primers registres històrics grecs. 

La presència d'esclaus durant la civilització micènica és indiscutible. Segons les taules de Pilos, s'han identificat 140 esclaus en dues categories jurídiques: els ''esclaus simples'' i els ''esclaus de déu'', probablement de Posidó. Aquests últims tenien un estatut gairebé d'homes lliures, sempre esmentats pel seu nom i lloc d'origen, i alguns podien haver estat capturats per pirates. 

Les tauletes micèniques revelen que els esclaus es podien casar amb persones lliures, podien ser artesans independents i fins i tot posseir terra. Així, la principal divisió en aquesta civilització no era entre lliure i no lliure, sinó entre dependents i no dependents del palau.  

L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI 

En l'antiga Grècia, molts esclaus provenien de ciutats conquerides, on els supervivents, especialment dones i nens, eren venuts com a botí de guerra. Els soldats vençuts que salvaven la vida es convertien en esclaus dels guanyadors. Quan es conqueria una ciutat, els supervivents, espacialment dones i nens, eren esclavitzats. Per evitar això, les ciutats enviaven dones, nens i bestiar a llocs segurs durant els conflictes

Els mercats d'esclaus principals eren a Delos, Quíos, Samos, Bizanci i Xipre, i els més valorats eren dones i artesans. Els esclaus perdien tots els drets i es consideraven béns, podien ser venuts, llogats o hipotecats. Els fills d'esclaus també eren propietat de l'amo, i el matrimoni entre ells només era vàlid amb la seva aprovació. 

Evidentment, existia la possibilitat d'assolir la llibertat, però era molt limitat. Una manera era comprant-la, cosa difícil perquè els esclaus només podien guardar diners si l'amo ho permetia. L'altre era que l'amo els concedís la llibertat per mèrits acumulats, com en el cas de Passió, un esclau que va ser alliberat per la seva tasca com a banquer i pel seu servei a l'estat. Tot i això, els esclaus alliberats havien de mantenir un vincle religiós amb la família de l'antic amo.  

DIFERÈNCIES ENTRE ESCLAUS 

A l'antiga Grècia hi havia dues categories: 

  • Les cortesanes: eren esclaves sexuals molt valorades pels homes, especialment durant els banquets masculins anomenats ''σγμποιον'', que es remunten a l'època aristocràtica. Aquests banquets se celebraven en sales exclusivament masculines on els participants, estirats en llits, bevien i menjaven mentre gaudien de música i poesia, sovint interpretada per aquestes cortesanes. Durant la vetllada realitzaven jocs i el guanyador podia rebre com a premi alguna de les cortesanes, amb qui es mantenien sovint relacions sexuals. 
  • Els serfs o servents estatals: eren esclaus diferents dels esclaus ''mercaderia'', ja que eren propietat de l'estat no d'un amo individual. A cada regió rebien un nom diferent: a Esparta se'ls coneixia com a ''ilotes'' i a Tessàlia com a ''penestes''. Els serfs treballaven les terres dels ciutadans, però podien ser mobilitzats per l'estat en temps de guerra. Se'ls permetia viure en família, tenir fills, casar-se i conservar eines pròpies. Tot i això, estaven obligats a lliurar gairebé tota la seva collita a l'estat, tot i que no està clar si la quantitat era fixa o variable segons la collita. 
ELS ESCLAUS A ESPARTA

A Esparta els ciutadans disposaven d'ilotes, un grup dependent que pertanyia col·lectivament a l'estat. No està clar si els ilotes eren considerats esclaus mercaderia, tot i que hi ha registres d'espartans que alliberaven o venien persones, fet prohibit pels ilotes.

Els historiadors coincideixen que Esparta tenia esclaus mercaderia, especialment després de la victòria contra Atenes el 404 aC, però aquests eren pocs i principalment als serveis de les classes altes.  

Un fet revelador és l'acord del 404 aC, que va posar fi a la revolta dels ilotes a Messènia, on es va establir que els rebels capturats es convertirien en esclaus. Això indica que la possessió privada els esclaus no estava prohibida.  

una família espartana rient-se d'un esclau
 
I actualment, encara hi ha esclavitud?  
Actualment si que existeix l'esclavitud encara, tot i que ha evolucionat respecte a les formes tradicionals de l'antiguitat. Actualment hi ha esclavitud moderna, que el seu objectiu es obtenir un benefici econòmic, sense respectar els drets fonamentals de les persones. Això esta present en darrere de grans multinacionals per exemple, en esdeveniment de caràcter mundial o fins i tot en alguns governs i sistemes polítics.  

I vosaltres lectors, què en penseu sobre l'esclavitud? 

Ona Coll 
1r batx 

Comentaris

Sergio Mansergas ha dit…
Molt bona entrada Ona! Fas un anàlisi molt complet i documentat sobre el paper fonamental que va tenir l'esclavitud en el desenvolupament econòmic i social de la Grècia antiga. Destaques molt bé com els grecs consideraven aquesta pràctica no només indispensable, sinó també natural, aportant exemples concrets com els esclaus de la civilitzcació i els mercats d'esclaus. Gran treball!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)