L'ESCLAVITUD A L'ANTIGA GRÈCIA
Els arguments judicials del segle IV aC es refereixen als esclaus només com a fonts d'ingressos. La comèdia descriu esclaus dins del gènere còmic, mentre que la tragèdia esmenta esclaus dins de contextos tràgics.
Actualment, l'esclavitud grega és objecte de debats historiogràfics que se centra especialment en dues qüestions: si es pot afirmar que la societat grega era esclavista i, en segon lloc, si els esclaus grecs constituïen una classe social pròpia.
Escena de joves recol·lectant olives en una àmfora de coll de figures negres |
ORÍGENS DE L'ESCLAVITUD
L'esclavitud es va originar en èpoques molt remotes, principalment per la necessitat de mà d'obra en una economia agrícola i guerrera. No es pot identificar una data exacta d'inici, ja que era una pràctica establerta quan apareixen els primers registres històrics grecs.
La presència d'esclaus durant la civilització micènica és indiscutible. Segons les taules de Pilos, s'han identificat 140 esclaus en dues categories jurídiques: els ''esclaus simples'' i els ''esclaus de déu'', probablement de Posidó. Aquests últims tenien un estatut gairebé d'homes lliures, sempre esmentats pel seu nom i lloc d'origen, i alguns podien haver estat capturats per pirates.
Les tauletes micèniques revelen que els esclaus es podien casar amb persones lliures, podien ser artesans independents i fins i tot posseir terra. Així, la principal divisió en aquesta civilització no era entre lliure i no lliure, sinó entre dependents i no dependents del palau.
L'ESCLAVITUD COM A NEGOCI
En l'antiga Grècia, molts esclaus provenien de ciutats conquerides, on els supervivents, especialment dones i nens, eren venuts com a botí de guerra. Els soldats vençuts que salvaven la vida es convertien en esclaus dels guanyadors. Quan es conqueria una ciutat, els supervivents, espacialment dones i nens, eren esclavitzats. Per evitar això, les ciutats enviaven dones, nens i bestiar a llocs segurs durant els conflictes.
Els mercats d'esclaus principals eren a Delos, Quíos, Samos, Bizanci i Xipre, i els més valorats eren dones i artesans. Els esclaus perdien tots els drets i es consideraven béns, podien ser venuts, llogats o hipotecats. Els fills d'esclaus també eren propietat de l'amo, i el matrimoni entre ells només era vàlid amb la seva aprovació.
Evidentment, existia la possibilitat d'assolir la llibertat, però era molt limitat. Una manera era comprant-la, cosa difícil perquè els esclaus només podien guardar diners si l'amo ho permetia. L'altre era que l'amo els concedís la llibertat per mèrits acumulats, com en el cas de Passió, un esclau que va ser alliberat per la seva tasca com a banquer i pel seu servei a l'estat. Tot i això, els esclaus alliberats havien de mantenir un vincle religiós amb la família de l'antic amo.
DIFERÈNCIES ENTRE ESCLAUS
A l'antiga Grècia hi havia dues categories:
- Les cortesanes: eren esclaves sexuals molt valorades pels homes, especialment durant els banquets masculins anomenats ''σγμποιον'', que es remunten a l'època aristocràtica. Aquests banquets se celebraven en sales exclusivament masculines on els participants, estirats en llits, bevien i menjaven mentre gaudien de música i poesia, sovint interpretada per aquestes cortesanes. Durant la vetllada realitzaven jocs i el guanyador podia rebre com a premi alguna de les cortesanes, amb qui es mantenien sovint relacions sexuals.
- Els serfs o servents estatals: eren esclaus diferents dels esclaus ''mercaderia'', ja que eren propietat de l'estat no d'un amo individual. A cada regió rebien un nom diferent: a Esparta se'ls coneixia com a ''ilotes'' i a Tessàlia com a ''penestes''. Els serfs treballaven les terres dels ciutadans, però podien ser mobilitzats per l'estat en temps de guerra. Se'ls permetia viure en família, tenir fills, casar-se i conservar eines pròpies. Tot i això, estaven obligats a lliurar gairebé tota la seva collita a l'estat, tot i que no està clar si la quantitat era fixa o variable segons la collita.
Comentaris