EL PAPER DE LES DONES A L'ANTIGA GRÈCIA

Les dones a l'antiga Grècia tenien pocs drets en comparació amb els homes. Sense dret a vot, a tenir terra, o heretar, el lloc de la dona era a casa i el seu propòsit a la vida era criar fills. Hi havia categories de dones que estan menys documentades que altres, com ara les professionals que treballaven en botiges. Tenint en compte el seu limitat paper a la societat, hi ha un elenc sorprenent de dones en la religió grega i la mitologia.

 

dones treballant

• Les dones a la mitologia

Atena, la deessa de la saviesa i patrona d'Atenes, destaca com una figura poderosa, beneïda amb intel·ligència, valor i honor. Igual que en la majoria de cultures de l'antiguitat on l'agricultura era crucial per per a la comunitat, les deesses de la fertilitat eren extremadament importants i especialment venerades: Demèter i Persèfone eren les més adorades pels grecs.

La dona sovint està representada com a esvalotadora, des de la gelosa Hera fins a Afrodita que utilitza els seus encants per fer que els homes perdin el sentit.

Les sortides en públic eren molt estranyes, ja que les dones només sortien en cas de festivitats religioses i sempre amb una criada. A més, es va prohibir la participació de dones en banquets. L'herència de la dona, coneguda com a "dot", que rebia quan es casava, era de la seva propietat, però estava administrada pel seu marit.

• Visió general de la dona

A partir del segle VII les dones foren progressivament i cada vegada més rigorosament recloses. Excloses de la ciutadania , encara que en esparta podien heretar i tenir propietats, el que no era possible era a Atenes. Les normes socials que regien el comportament de totes les dones eren molt restrictives, per descomptat, exercia un paper important a la moda, la cosmètica i els mites.

Les dones rentant la roba

• La dona atenenca i la seva educació

Filla o muller de ciutadà atenenc. Estaven excloses de la participació en les assemblees i en els tribunals, una dona lliure tenia mols més drets que una dona esclava. No pagaven amb la seva vida si cometien adulteri, encara que el marit havia de repudiar-la i quedava exclosa dels cultes i festes.

En l'àmbit educatiu, havien de ser modestes, passives, silencioses i castes. Es dedicaven a jocs que no contribuïen a desenvolupar el seu intel·lecte, com les nines, pilota, baldufa i el gronxador. Segons Aristòtil, l'amistat entre marit i muller era "desigual" i que la relació connubial es basava en la utilitat.

 

dona atenenca

• La dona espartana i la seva educació

Estaven educades fora de casa, habituades a viure fora a l'exterior i a freqüentar estadis i palestres, considerades per els atenencs de costums sexuals lliures. Tenien una gran autoritat sobre els fills i sobre els marits, a més, l'adulteri no era castigat a Esparta.

En l'àmbit educatiu rebien una educació semblant a la dels nois, però separada. Tenia molta importància l'entrenament físic, per això, el cos de la dona espartana era digne d'admirar. Lluitaven en les competicions normalment untades en oli i la seva forma física era immillorable, i van participar en els Jocs Olímpics.

dona espartana

• Com vivia una dona casada 

Tancada en la part interna de la casa, a la qual no hi podien accedir els homes. En els banquets (mare, germanes, filles) no podien participar ni tampoc en els espectacles teatrals ja que no estava admesa la presencia de la dona. Per a les dones de classe més alta només hi havia una ocasió de trobar-se amb estranys: algunes cerimònies. La dona grega de classe alta o mitja portava una vida buida, privada de interessos i gratificacions.

• El matrimoni espartà

El matrimoni es duia a terme optant a la dona que havia d'estar en la plenitud de la vida i de la maduresa. La jove raptada era lliurada a una dona anomenada "nympheutria", li tallava els cabells al zero, li posava un vestit i calçat d'home i la tendia sobre una màrfega, sola i sense llum. Després el nuvi entrava, li deslligava el cinturó, i agafant-la amb els seus braços, la portava al llit. La fase prèvia a matrimoni era semblant a la d'altres ciutats gregues, les dones espartanes es casaven tard, entre els divuit i vint anys, amb nois que tenien aproximadament la seva edat.

Altres rols:

Òbviament les dones també existien a les altres classes de no ciutadans. Com a esclaves, haurien realitzat tota mena de tasques i també haurien treballat en negocis com ara botigues i fleques. Aquí les dones estaven dividides en dues categories. La primera i potser la més comuna, era la prostituta de bordell. La segona categoria era la prostituta de més classe (hetaira). Aquestes darreres estaven educades en música (especialment la flauta) i cultura, i sovint tenien relacions duradores amb homes casats.

• Evolució del paper de la dona

L'evolució del paper de la dona ha estat profunda des de l'antiga Grècia fins l'actualitat. En aquell temps, les dones vivien sota un sistema patriarcal sense drets polítics ni legals i amb poca o cap educació. Amb el pas dels segles, el paper de la dona ha patit una transformació radical. Amb l'arribada de paper feministes i les lluites per a la igualtat, les dones han guanyat drets civils, polítics i laborals. Avui poden votar, accedir a l'educació superior, tenir independència econòmica i participar a la vida pública i professional. Malgrat aquets avenços, encara hi ha desigualtats com la bretxa salarial, la violència de gènere i barreres en àmbits professionals i polítics.

I ara us faig una pregunta, aguantaríeu el paper de la dona a l'antiga Grècia? Faríeu qualsevol cosa per canviar-ho?

A continuació deixaré un vídeo el qual explica el rol, les limitacions i explicacions del paper de la dona a l'antiga Grècia.

Maria Cruz

1r Batx