EL MITE D'HADES

Hades és conegut com el déu del món subterrani i una de les figures més importants de la mitologia grega. Fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus i Posidó
Quan els tres germans van derrotar al seu pare, Cronos, i van dividir l'univers, Hades va rebre el món subterrani, el regne de la mort. Com a senyor del món subterrani, també era el guardià de les riqueses ocultes a la terra, com l'or i altres minerals.

El regne d'Hades, és un lloc amb molts misteris i normes estrictes. Per arribar-hi, les ànimes dels morts havien de travessar el riu Estígia amb l'ajuda de Caront, un barquer que només les deixava passar si li pagaven amb una moneda. Per aquesta raó els grecs col·locaven una moneda en la boca dels morts quan els  enterraven. L'entrada al regne està vigilada per Cèrber, un gos de tres caps que s'assegurava que els morts no sortissin i que cap viu entrés. Dins del regne hi havia diferents zones, els Camps Elisis, un lloc tranquil per les ànimes bones, els Camps Asfòdels, on anaven les animes comunes, i el Tàrtar, un lloc per les ànimes malvades.

Encara que Hades no tenia la mateixa popularitat que els altres déus, com Zeus o Posidó, el seu paper era fonamental en la mitologia grega. Amb la seva esposa Persèfone, Hades es va convertir en una figura essencial en el cicle de la vida i la mort, un aspecte que mantenia l'equilibri de l'univers.


Hades i Cèrber, Museu Arqueològic d'Heracli, Creta

Un dels mites més coneguts d'Hades, és la història del seu matrimoni amb Persèfone, la deessa de l'agricultura. Un dia mentre Persèfone passejava en un prat recollint flors, Hades va aparèixer i la va raptar, se la va endur al món subterrani per convertir-la en la seva esposa i reina. Quan Demèter va adonar-se que la seva filla havia desaparegut, va començar a buscar-la desesperadament. Però, en la seva tristesa i desesperació per trobar-la va deixar de cuidar els camps i les collites, un fet que va provocar una gran fam a la terra. Zeus, preocupat per l'impacte que tenia a la humanitat, va intercedir i va ordenar a Hades que alliberés  Persèfone.  

Hades va accedir a la petició de Zeus, però abans de deixar marxar a Persèfone, li va oferir unes llavors de magrana del món subterrani. Persèfone sense saber que això la lligaria per sempre al món subterrani, en va menjar algunes. Finalment, es va arribar a un acord, Persèfone passaria una part de l'any amb Hades, durant l'hivern i la tardor, i l'altra part amb Demèter, durant la primavera i l'estiu. Aquest cicle va ser l'origen de les estacions, quan està amb Hades, la terra es refreda i no floreix, però quan torna amb la seva mare, la terra floreix. 

El rapte de Persèfone, Rubens, Museu del Prado, s. XVII

A continuació un vídeo sobre el mite d'Hades:


Júlia Romero 
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Júlia! Al déu Hades se'l representa, normalment, barbut i assegut a un tron o conduint un carro, acompanyat pel Cèber, el gos de tres caps que vigila l'entrada de l'inframon. També té com atributs una cornucòpia o una forca de trident i l'elm, un casc que el fa invisible.
Aya El Kelai ha dit…
El teu text sobre el mite d'Hades està molt ben escrit i és clar. M'agrada com expliques de manera detallada el regne d'Hades i els elements claus com el riu Estígia, Cèrber i les diferents zones del món subterrani. També és molt interessant com has vinculat el mite de Persèfone amb les estacions de l'any. Potser podries afegir una mica més d'informació sobre la personalitat de Hades, ja que sovint se'l percep com un déu més fred i distant en comparació amb Zeus o Posidó. Però en general, està molt ben explicat i és fàcil de seguir. Bona feina!
Sergio Mansergas ha dit…
Molt bon comentari Júlia! Has fet un gran treball de recerca d'informació i després de redacció. L'explicació del mite d'Hades és extensa i llarga però s'entèn bastant bé i fa que l'experiencia per el lector és enriquidora. S'havies que el déu Hades, se'l representaba assegut a un tron conduint un carro? És una informació molt interessant que podries afegir. Bon treball!
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Has explicat el mite d'Hades de manera clara i detallada, fent que sigui molt fàcil de seguir i interessant de llegir. M’ha agradat especialment com has descrit el funcionament del món subterrani i les diferents zones per on van les ànimes, així com la importància de Cèrber com a guardià. També és molt encertada la connexió entre el mite de Persèfone i el cicle de les estacions, ja que ajuda a entendre millor la seva relació amb la natura.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)